Alibamu










































































Infotaula de llenguaAlibamu
Albaamo innaaɬiilka
Tipus
llengua aglutinant
Parlants

300 (2000)[1]
250 (2007)[2] principalment a Texas, Alabama
Parlants nadius
100
Rànquing
-
Parlat a
Estats UnitsEstats Units


Classificació lingüística

Llengües muskogi



  • Orientals

  • Alibamu-Koasati

  • Alibamu


Característiques
Sistema d'escriptura
alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat
3 en perill
Codis
ISO 639-2
akz
ISO 639-3
akz
SIL
akz
Glottolog
alab1237
Ethnologue.com
akz
UNESCO
898
IETF
akz
Endangeredlanguages.com
670
Modifica les dades a Wikidata

L'alibamu (també conegut com a alabama)[3] és la llengua ameríndia dels alibamus, parlada per la tribu Alabama-Coushatta de Texas.[4] També va ser parlada per la ciutat tribal Alabama-Quassarte d'Oklahoma, però actualment no hi ha parlants d'alibamu a Oklahoma. És una llengua muskogi i es creu que estava relacionada amb les llengües Muklasa i Tuskegee, que ja no es parlen. L'alibamu està estretament relacionat amb el koasati i l'apalachee, i més llunyanament amb altres llengües muskogi com hitchiti, chickasaw i Choctaw.




Contingut






  • 1 Fonologia


    • 1.1 Consonants


    • 1.2 Vocals


    • 1.3 Prosòdia




  • 2 Referències


  • 3 Bibliografia


  • 4 Enllaços externs





Fonologia



Consonants


Hi ha catorze fonemes consonants en alibamu:[5]
Labial
Alveolar
Postalveolar/
Palatal
Velar
Glotal

Nasal
m
n



Oclusiva
p
b
t
tʃ
k

Fricativa
f
s
ɬ


h

Aproximant
w
l
j


/s/ és apico-alveolar, [s̺]. Les oclusives sordes /p t k/ són típicament fortis i, a diferència de moltes altres llengües del sud-est no són sonores entre vocals. Totes les consonants poden ser geminades.[6] L'africada post-alveolar /tʃ/ es realitza com a [s] quan es presenta com el primer membre d'un grup de consonants i la geminada es realitza com [ttʃ]. L'única obstruent sonora en Alabama és /b/, que es realitza com a [m] quan es troba en posició de coda (síl·laba final). La geminada /bb/ es realitza com a [mb].[6] Els dos fonemes nasals esdevenen velars [ŋ] abans de l'oclusiva velar /k/. En posició a final de síl·laba /h/ sovint es realitza com l'allargament de la vocal precedent.[6]



Vocals


Hi ha tres qualitats vocals, /i o a/. La longitud de la vocal és distintiva. Les vocals es poden nasalitzar en certs contextos morfològics.[6]



Prosòdia


En alibamu la síl·laba final generalment porta al temps primari excepte en el cas de determinades operacions gramaticals que mouen el temps. També hi ha un sistema d'accent tonal amb dos tons contrastants: d'alt i d'alt que cau. Els dos tons de fonemes tenen diverses realitzacions al·lofòniques diferents en funció de la quantitat vocàlica i consonants veïnes.[7]



Referències





  1. ↑ Cens dels Estats Units del 2000 recull 15 parlants a Alabama i la resta a Texas


  2. ↑ Alibamu reference at Ethnologue (16th ed., 2009)


  3. ↑ «Ethnologue report for language code: akz». Ethnologue.com. [Consulta: 27 octubre 2011].


  4. ↑ Hardy 2005:75


  5. ↑ Hardy 2005:82


  6. ↑ 6,06,16,26,3 Hardy 2005:83


  7. ↑ Hardy 2005:83-84




Bibliografia




  • Davis, Philip; & Hardy, Heather. (1988). Absence of noun marking in Alabama. International Journal of American Linguistics, 54 (3), 279-308.


  • Hardy, Heather K.. Hardy, Heather K.. Alabama. University of Nebraska Press, 2005, p. 75–113. ISBN 0-8032-4235-2. 

  • Hardy, Heather; & Davis, Philip. (1988). Comparatives in Alabama. International Journal of American Linguistics, 54 (2), 209-231.


  • Hardy, Heather. Native Languages of the Southeastern United States. Nebraska: University of Nebraska Press, 2005, p. 82–84. ISBN 0-8032-4235-2. 

  • Hardy, Heather; & Davis, Philip. (1993). Semantics of agreement in Alabama. International Journal of American Linguistics, 59 (4), 453-472.

  • Hardy, Heather; & Montler, Timothy. (1988). Imperfective gemination in Alabama. International Journal of American Linguistics, 54 (4), 399-415.

  • Montler, Timothy; & Hardy, Heather. (1991). Phonology of negation in Alabama. International Journal of American Linguistics, 57 (1), 1-23.

  • Rand, Earl. (1968). Structural phonology of Alabaman, a Muskogean language. International Journal of American Linguistics, 34 (2), 94-103.


  • Sylestine, Cora; Hardy, Heather; & Montler, Timothy. Dictionary of the Alabama Language. Austin: University of Texas Press, 1993. ISBN 0-292-73077-2. 




Enllaços externs





Prova Wikipedia en alibamu a Wikimedia Incubator.


  • Online Alabama-English-Alabama Dictionary

  • Alabama-Coushatta Tribe of Texas


  • Chíkmàa Oolahomma! – How to say "hello" in Alabama

  • OLAC resources in and about the Alabama language










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more