Ngtjyty

Lluis Bonifaç i Massó

Biografia
Naixement	5 de maig del 1730 Valls, Principat de Catalunya
Mort	6 de novembre el 1786 Valls, Corregiment de Tarragona
Nacionalitat	Català
Activitat
Ocupació	Escultor
Art	Escultura
Moviment	Barroc
Influències	Lluís Bonifaç i Sastre i Lluís Bonifaç el Vell

Lluís Bonifaç i Massó (Valls, 5 de maig de 1730 - Valls, 6 de novembre de 1786) fou un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana. Nét de Lluís Bonifaç i Sastre i besnét de Lluís Bonifaç el Vell, i germà de Francesc Bonifaç i Massó, tots ells igualment escultors.

Família

Lluís Bonifaç i Massó, prové d'una família d'escultors. Trobem el seu avi Lluís Bonifaç i Sastre, besavi conegut com a Lluís Bonifaç el Vell i el seu germà Francesc Bonifaç Massó.

• 
  Lluís Bonifaç i Sastre: (Barcelona, 1683 - Valls, 1765). Aprenent de Llàtzer Tramulles (escultor català). Lluís realitza principalment retaules. Creà una escola d'escultura a Valls.

• 
  Lluís Bonifaç el Vell: (Tolosa de Llenguadoc, ? - Riudoms, Baix Camp, 1697). Viu a Barcelona, Valls i finalment a Riudoms. Principalment realitza retaules, també va crear una caixa per un orgue. Ell va ser el fundador de la dinastia d'escultors de la seva família.

• 
  Francesc Bonifaç Massó: (Valls, 1735 - Tarragona, 1806). Viu a Tarragona on realitza moltes de les seves obres. L'any 1771 va entrar com alumne a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.^[1]
  

Infància

Lluís Bonifaç i Massó va néixer el dia 5 de maig de l'any 1730 a la ciutat de Valls. El seu pare es deia Baltasar Bonifaç i la seva mare Francisca Massó. Va ser batejat dos dies després del seu naixement a la parròquia de Sant Joan, amb Josep Massó (padrí matern) i Maria Àngels (padrina paterna) com a padrins de bateig. A Lluís se li van posar tres noms: Josep, Pere i Lluís. Ell és conegut amb el tercer d'aquests noms, és a dir, Lluís.
Sabem poca cosa dels seus primers anys de la seva vida, els documents que s'han conservat ens expliquen tres aspectes que van representar la seva vida: l'amor a la naturalesa, la religiositat que ell tenia i la vocació per l'aprenentatge i la realització de l'escultura. Una malifeta que va fer de petit ens demostra la seva vocació per l'escultura. Ell solia ajudar a la santa missa perquè tenia uns sentiments molt forts per aquests actes i això va fer-li brotar l'espontània afició que sentia per l'escultura.^[2]

Vida adulta

En el començament del que podríem considerar la seva vida adulta, la seva germana Francesca, es casa amb el reusenc Francesc Bellver (ebenista i escultor que més tard col·laboraria amb el mateix Bonifaç). Al cap de poc temps, Lluís Bonifaç a l'edat de vint-i-tres anys es casa amb Maria Miracle amb la qual tingué tres filles: Teresa (1754), Úrsula (1756), Tecla (1760) i per altra banda també, durant el seu matrimoni, concebé dos fills barons: Sinforiano i Lluís (1756). Lluís morirà al cap de poc de nàixer i Sinforiano dedicarà la seva vida a la religió catòlica i farà carrera com a eclesiàstic. Al llarg de la seva vida adulta Lluís Bonifaç, com s'ha esmentat anteriorment, dóna mostres constants de la seva religiositat tant en l'àmbit personal com en el de producció artística. Un exemple d'aquesta característica de l'autor, es pot apreciar en el moment de la inauguració del retaule de Sant Aleix. En paraules del mateix Bonifaç, no construeix el retaule per a mostrar les seves qualitats com a escultor, sinó que ho fa per exaltar el seu sentiment religiós. Per altra banda l'escultor també fa una sol·licitud per entrar a l'orde de frares mínims de Sant Francesc.
Ja cap a l'any 1784 l'autor comença a donar mostres d'una progressiva pèrdua de facultats que l'obligaran a realitzar la redacció del seu testament el dia 30 d'Agost del mateix any. Tot i que sembla que al Setembre de 1785 Bonifaç mostra una lleu millora, finalment acabaria morint dos mesos més tard al municipi de Valls.

Aprenentatge

La vocació de Bonifaç per l'escultura ens la presenten com una qualitat innata, ja que el coneixem per ser un artista amb un gran talent, naturalment per la raó del fet que prové de la professió que tenien els seus tres precedents. Aquesta dot, ha anat passant de generació en generació fins a arribar a Lluís, a part d'això, s'ha d'afegir que l'ambient de casa seva (lloc que era visitat per deixebles que anaven a rebre ensenyament del seu padrí), un taller espectacular amb una producció contínua d'imatges i retaules, fa que la vocació de Lluís Bonifaç es veiés clarament definida. Referent als seus estudis, no s'ha pogut trobar cap document on ens expliqui on va estudiar escultura, tan sols se sap que ell no va sortir de casa per començar a estudiar, ni amb cap mestre (com era costum en aquells temps), sinó que ell en va aprendre basant-se amb la tècnica escultòrica del seu pare i principalment del seu padrí. S'ha de dir que el seu padrí va fundar, a Valls, la casa i escola de l'escultura. No se sap exactament quan va començar el seu aprenentatge, tan sols se sap que va acabar amb 22 anys, aquesta data va ser l'any 1752 quan va esculpir un retaule de Sant Jeroni per l'església de Sant Miquel del Pla de Tarragona. A l'edat de 35 anys, Lluís Bonifaç rebé el nomenament d'Acadèmic de Mèrit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Per la necessitat d'un bon reconeixement artístic, Bonifaç havia enviat alguns dibuixos i una peça de baix relleu, per ingressar a l'acadèmia. La primera notícia que va rebre fou la carta del seu amic Joan Pau Canals on se li comunicava que tant ell com el seu avi rebrien reconeixement i se'l declarava hàbil i lliure per exercir la seva professió sense necessitat d'incorporar-se a cap gremi ni ser controlat pels síndics. Per a formalitzar el nomenament, l'abat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet fou l'encarregat de fer arribar els documents corresponents a Bonifaç, a més d'obsequiar-lo amb l'espasa que tenia dret a utilitzar com a nou membre de la Reial Acadèmia de San Fernando.^[3]

Durant el procés d'auto formació del seu talent com artista van predominar tres elements que ell va fer servir molt: publicacions i gravats de caràcter artístic, estudi de les millors escultures que va tenir al seu abast i l'observació del natural.^[4]

Obres

^[5]

Primeres obres 

• Any 1747: Pintura d'un frontal amb la Mare de Déu del Lledó a l'església de la Mare de Déu del Lledó (Valls)


• Any 1751: Imatge de Crist jacent a l'església parroquial de la Geltrú (Vilanova i la Geltrú)


• Any 1752: Retaule de Sant Jeroni a l'església de Sant Miquel del Pla (Tarragona)


• Any 1752: Retaule del Sant Crist de Sant Miquel del Pla (Tarragona)


• Any 1752: Imatge de la Mare de Déu del Roser al Convent de Sant Domènec (Tarragona)


• Any 1752: Imatge de Sant Vicenç Ferrer al Convent de Santa Caterina (Barcelona)


• Any 1752: Imatge de Sant Pere al Convent de Sant Francesc de Paula (Barcelona)

Obres destacades 

• Any 1763: Relleu de Sant Sebastià a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (Madrid)


• Any 1757: Imatge de Sant Gregori Nacianzè a la Cort reial de Madrid
  


• Any 1775 i 1776: la Soledat^[3] i el Davallament^[6] Aquestes dues obres, encara surten a la processó cada Divendres Sant a la nit (Valls)


• Any 1764 Imatge de Sant Joan a Rodonyà, encarregada per Josep Coll i actualment desapareguda.


• Any 1774 Cadirat del Cor a la Catedral de Lleida. Destruïda l'any 1936 durant la guerra civil. (Lleida)

Altres obres 

• Any 1754: Pietat (imatges de la Dolorosa i de Crist) a l'església parroquial de Calaf
  


• Any 1755: Retaule de Santa Rita al Santuari de Misericòrdia (Reus)


• Any 1756: Sagrari al Convent de la Mercè de Montblanc
  


• Any 1758: Calvari a la Catedral de Lleida
  


• Any 1760: Imatge de Sant Pere Apòstol de l'església parroquial de Granyena de les Garrigues (província de Lleida)


• Any 1761: Escaparata al Monestir de Poblet (província de Tarragona)


• Any 1762: Traça del retaule major de l'església parroquial d'Anglesola (Lleida)


• Any 1764: Cap i mans dels gegants de Valls, demanat per l'ajuntament (Valls)


• Any 1769: Retaule de Sant Aleix Jacent de l'església parroquial de Sant Joan (Valls)


• Any 1770: Retaule Major de l'església parroquial de Golmés (Lleida)


• Any 1774: Cadirat del cor de la Catedral de Lleida
  

Referències

Bibliografia

• MATA, Sofia; PARÍS, Jordi: Els Bonifaç, una nissaga d'escultors, Valls, Institut d'Estudis Vallencs, 2006.


• BASSEGODA, Bonaventura; GARRIGA,Joaquim; PARÍS, Jordi: L'època del Barroc i els Bonifaç, Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona, 2007.


• MARTINELL, Cesar: Llibre de notes de Lluis Bonifaç i Massó, escultor de Valls. Barcelona, Editorial Eduard Castells, 1917.


• MARTINELL, Cesar: El escultor Lluis Bonifaç i Massó: 1730-1786: biografia crítica, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1948.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Bonifaç i Massó