Josep Insa Martínez

























Infotaula de personaJosep Insa Martínez
Biografia
Naixement
10 novembre 1924
Cocentaina
Mort
17 novembre 2010 (86 anys)
Activitat
Ocupació
Director d'orquestra i compositor
Modifica les dades a Wikidata

Josep Insa Martínez, Pepito Insa, (Cocentaina, 10 de novembre del 1924 - 2010) va ser director d'orquestra i compositor.




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Obres


    • 2.1 Obres per a banda




  • 3 Arxius de so


  • 4 Enllaços


  • 5 Referències





Biografia


Va néixer en el si d'una família de músics. Fou cofundador i primer director (1985-1991) de la banda de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina.[1]


Josep Insa ha escrit gran nombre d'obres per a banda, especialment pas-dobles i música festera. El 1980 compongué Visca la festa, l'himne de les festes de Cocentaina.



Obres



  • Visca la festa: himne de festes (1980), amb lletra de Gerard Mur i Pérez


Obres per a banda




  • América 66 (1966), marxa militar


  • Relíquies de Sant Hipòlit, marxa de processó


  • Marxes mores: Al-Azarch, Al Caïd, Beduinos de Petrer, Bohemios de Petrer, Contestania, Cop Morotó, El-Ma-Ir (1981), Enrique Gibert "flautí", Mar-Bro, Moros Bequeteros, Moros Bohemios, Pluma i cordó, Xato Manta Roja (1986)

  • Marxes cristianes: Corpus-tobes, Cristianos Viejos, Nicolàs futur Almogàvar, Parnesto, Rafel Almogàvar i capità, Solatge capità


  • Pas-dobles: Al fillol, Al Paste, Alberri (1965), Alcalde Carbonell, Als amics, Als Contrabandistes, Ateneu musical contestà (1986), Barceló de Sax, Caballeros Halcones (2005), Calle Mayor, Cavall Bernat, Erik, Enrique Giner, Esther, Ida y vuelta (dedicada al seu oncle, el flautista Francisco Insa Giner, "Paco El Mallorquí"), Joan Pascual, Jordiet el Navarro, José Antonio Navarro, Juan Faubel, Juanito bajoquero, La Llana, Luis Sáez (1985), Manolo el lliberal, Manolo pichòc, Manolo Sanchis, Marimé, Musas, Músics i cordoneros, Paco Gisbert, Paco Llopis (1987), Paco Vicaya, Padre Manresa, Pascual Gibert, Pau i Guerra, Pedralba, Pep el Mallorquí, Pepito Gisbert (1970), Pere Zaragoza, Peris pantorreta, Poeta Valls (2006), Rafael Bohigues, El sabater, Vicente "El Santo", Yago, Zudaire


Arxius de so


AltaveuAteneu Musical Contestà, interpretat per l'Ateneu Musical de Cocentaina



Enllaços




  • Ressenya d'Al-Azarch (anglès)

  • Llista d'obres del compositor



Referències





  1. ↑ «Història de l'Ateneu Musical de Cocentaina». Arxivat de l'original el 9 de febrer de 2007.









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more