Estadi Olímpic d'Estocolm



























































































Infotaula d'edifici
Estadi Olímpic d'Estocolm
"Stockholms Olympiastadion"

Stockholms Olympiastadion, 070310.JPG
Estadi Olímpic d'Estocolm

Dades
Tipus
estadi i conjunt d'edificis
Arquitecte
Torben Grut
Data de creació o fundació
1912
Data d'obertura oficial
6 de març de 1912
Ús
futbol
Característiques
Mesura
105 x 70 m
Superfície
Gespa


Edifici 1
Ubicació geogràfica


Estat Suècia
Comtat Comtat d'Estocolm
Municipi Estocolm
Localització
Estocolm, Suècia Suècia







59° 20′ 43″ N, 18° 04′ 44″ E / 59.345278°N,18.078889°E / 59.345278; 18.078889Coord.: 59° 20′ 43″ N, 18° 04′ 44″ E / 59.345278°N,18.078889°E / 59.345278; 18.078889



Complex d'edificis catalogat
Data
5 abril 1990



Activitat

Propietat de
Estocolm
Capacitat
14.500
Ocupant
Djurgårdens IF
Esdeveniment

  • Jocs Olímpics d'Estocolm 1912

  • Campionat d'Europa d'Atletisme de 1958
Modifica les dades a Wikidata

L'Estadi Olímpics d'Estocolm (en suec: Stockholms Olympiastadion o Stockholms stadion) és l'estadi olímpic que es construí a la ciutat d'Estocolm en ocasió dels Jocs Olímpics d'estiu de 1912.



Història


L'estadi fou dissenyat per l'arquitecte suec Torben Grut, iniciant-se la seva construcció l'any 1912. Fou ignaugurat pel rei Gustau V de Suècia el 6 de març de 1912 com a seu principal dels Jocs Olímpics d'estiu de 1912 realitzats a Estocolm.


Durant els Jocs Olímpics d'estiu de 1956 realitzats a Melbourne (Austràlia), i com a conseqüència de la quarantena imposada per les autoritats australianes als cavalls de les proves eqüestres, la competició olímpica d'hípica es realitzà, en part, en aquest recinte.



Usos actuals


L'estadi, des de la seva construcció, ha estat utilitzat en competicions d'atletisme (destacant la realització del Campionat d'Europa d'Atletisme l'any 1958) i futbol, així com per la realització de concerts musicals. Té una capacitat per a 14.500 persones assegudes, arribant fins als 35.000 durant la realització de concerts.


Actualment a l'estadi hi té la seva seu el club de futbol Djurgårdens IF Fotboll, sent seu anteriorment de l'equip AIK Fotboll.





Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estadi Olímpic d'Estocolm Modifica l'enllaç a Wikidata


  • (anglès) The Stadium Guide







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more