Gètuls














Infotaula de grup humàGètuls
Tipus
ètnia
Modifica les dades a Wikidata



Getúlia sota Mauritània


Els getuls (en llatí, Gaetūli (Gētūli ) -ōrum,) foren segons Sal·lusti una raça autòctona d'Àfrica[1] juntament amb els libis,[2] que vivia al país anomenat Getúlia, però que abans havia posseït Mauretània i Numídia. Estrabó els considerava el poble més important de tots els pobles libis (berbers).[3][4] Durant la guerra de Jugurta van entrar al servei de Roma com a mercenaris però anteriorment havien fet atacs als romans.[5] Una part dels getuls fou sotmesa pels reis de Numídia i alguns van servir amb Gai Mari que els va donar terres al regne de Hiempsal II.[6]


Els getuls van romandre al servei dels reis de Numídia fins a la guerra civil quan molts d'ells van abandonar Juba I i es van passar a Juli Cèsar que els va utilitzar per provocar la revolta d'altres tribus contra Juba. Després de la guerra, sota August, la majoria dels getuls foren subjectes de Juba de Mauritània però es van mostrar repetidament rebels i un exèrcit sota direcció de Cornelius Cossus Lentulus fou enviat contra ells, foren derrotats (i Cornelius va obtenir el sobrenom de Gaetulicus) l'any 6.


Plini esmenta el nom d'algunes tribus: autoloes getuls i els getuls dares. Els autors clàssics sempre reconeixen la distinció entre getuls i negres, que vivien al sud, però els costums nòmades d'ambdós pobles tenien similituds. Els getuls dels sud es van barrejar amb negres i van originar els melanogaetuli, o getuls negres.[7]


Els getuls són descrits com a guerrers, de maneres salvatges, que menjaven llet i carn i vestien amb pells; vivien en part en tendes i en part allà on podien com coves o al ras en campaments improvisats. No tenien un govern central però van saber controlar el comerç a aquesta part d'Àfrica i especialment comerciaven amb el tint porpra que s'obtenia dels crustacis de la costa occidental, i dels grans espàrrecs.


Els getuls, com a suposats ancestres del amazigh (lliure i noble) o berbers van formar al nord aquest poble junt amb altres tribus, i al sud els tuaregs.



Referències





  1. ↑ Histoire ancienne de l'Afrique du Nord. Tome V. Stéphane Gsell. Librairie Hachette. 1927.


  2. ↑ Plini el Vell: Història Natural


  3. ↑ Gabriel Camps, Berbères. Aux marges de l’histoire, Toulouse, 1980.


  4. ↑ Strabon, Géographie, XVII, 3, 19


  5. ↑ Lucà, "De bella civili" IV: Introduction, Edition, and Translation. Paolo Asso. Walter de Gruyter. 2010


  6. ↑ Tribe an Faction : the Case of the Gaetuli. Elisabeth Fentress., Mélanges de l'École française de Rome, Antiquite. 1982, Volume 94 pp. 325-6


  7. ↑ Pliny the Elder. The Natural History. John Bostock, M.D., F.R.S. H.T. Riley, Esq., B.A. London. Taylor and Francis, Red Lion Court, Fleet Street. 1855.




Fonts




  • Estrabó, 2, 5, 33; 17, 3, 2; 9; 19.


  • Plini el Jove, HN: 5, 9f; 17; 30;43

  • Mela: 1, 23; 3, 104

  • Apul. Apol: 24,1; 41,4

  • Dimensuratio provinciarum: 25.



Enllaços externs




  • Les Gétules, guerriers nomades dans l'Africa romaine de Gabriel Camps.

  • Extret de l'Encyclopédie Universalis/ Numides,Maures et Gétules

  • Extret de l'Encyclopédie Universalis / Les ethnies Maures










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more