Estanyets de Dellui
































































Infotaula de geografia físicaEstanyets de Dellui

DSCF2934x - Estanyets de Dellui.JPG
Tipus
Llac glacial
Situació geogràfica
vall de Dellui
Àrea protegida
Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Ubicació

Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Alta Ribagorça
Municipi la Vall de Boí







42° 33′ 12″ N, 0° 56′ 37″ E / 42.553226°N,0.943673°E / 42.553226; 0.943673

Serralada
Pirineus
Conca hidrogràfica
conca de l'Ebre
Característiques
Altitud
2.324 m
Material
granit


Modifica les dades a Wikidata

Els Estanyets de Dellui són uns petits estanys que es troben en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.




Contingut






  • 1 Descripció


  • 2 Rutes[4]


  • 3 Bibliografia


  • 4 Referències





Descripció




Vall de Dellui: els Estanyets de Dellui en primer pla i la Collada de Dellui al fons


El nom «podria derivar del basc ote-ili-oi. Ote vol dir argelaga. Aquesta vall és més feréstega que les veïnes, té menys bosc i molts menys pasturatges. Potser d'aquí li ve el nom. Ili vol dir poble i en aquesta vall no n'hi ha hagut mai cap, però potser aquí ili és un element basc diferent».[1]


Situats per sota l'Estany de Dellui, són un grup de petits llacs que s'estenen direcció nord-nord-oest per desaiguar al Barranc de Dellui. Es troben entre els 2.308[2] i 2.324 metres.[3]



Rutes[4]


Dues són les alternatives més habituals, ambdues per Vall de Dellui:



  • Des del Planell d'Aigüestortes, seguint el camí d'Estany Llong, fins a trobar i remuntar el Barranc de Dellui, per trobar el primer dels estanyets.

  • Sortint des del Refugi d'Estany Llong i agafant el camí de les Corticelles, que s'inicia direcció sud-sud-est, per després bifurcar-se cap al sud-oest el corriol que porta cap a la Vall de Dellui i als estanyets.



Bibliografia



  • Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)

  • Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)

  • Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)



Referències





  1. ↑ Toponímia de la Vall de Boí


  2. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estanyets de Dellui (extrem septentrional). [Consulta: 31/10/2013]


  3. ↑ ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estanyets de Dellui (extrem meridional). [Consulta: 31/10/2013]


  4. ↑ Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)








Vall de Dellui vista des del Pic de la Pala de Morrano Imatge amb anotacions)









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more