Barranc de Morrano











































Infotaula de geografia físicaBarranc de Morrano

P1230676x - Barranc de Morrano.JPG
Tipus
Riu
Ubicació
Cota inicial
2.710[1]
Localització
Entre el Pic i la Collada de Morrano.
Cota final
1.821[2]
Localització
Baürta d'Aigüestortes







42° 31′ 26″ N, 0° 56′ 48″ E / 42.5239833333°N,0.946555555556°E / 42.5239833333; 0.946555555556

Característiques
Dimensions
4.5[3]  m (Llargada) 
Creua
la Vall de Boí (Alta Ribagorça)


Modifica les dades a Wikidata

El Barranc de Morrano és un barranc que discorre dins del terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.


«Possiblement el nom és l'equivalent ibero-aquità del romànic morro».[4]


És afluent per l'esquerra del Riu de Sant Nicolau. Té el naixement a uns 2.710[1] metres, en les pales que lliscan cap al nord des de la carena que uneix el Pic i la Collada de Morrano. El barranc segueix l'eix, que direcció nord-oest vertebra la banda esquerra, la més baixa, de la vall. A menys d'un kilòmetre del seu naixement, el barranc travessa l'allargat Estany de la Ribera (de Morrano), continua després travessant Aigüestortes de Morrano, per a desaiguar finalment al Riu de Sant Nicolau, a través de la Baürta d'Aigüestortes.



Enllaços externs



  • ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Barranc de Morrano. [Consulta: 31/10/2013]


Referències





  1. ↑ 1,01,11,2 ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Barranc de Morrano (naixement). [Consulta: 31/10/2013]


  2. ↑ 2,02,1 ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Baürta d'Aigüestortes. [Consulta: 31/10/2013]


  3. ↑ Calculada per Josep Borrut, amb les dades de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 21/04/2011]


  4. ↑ Toponímia de la Vall de Boí




Bibliografia



  • Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)

  • Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)

  • Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)







Vall de Morrano vista des de la Collada de Morrano (Imatge amb anotacions)








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more