Targeta intel·ligent






Targeta intel·ligent CP8, la primera targeta intel·ligent comercialitzada




Targeta intel·ligent CP8 a l'anvers, versió amb banda magnètica


Una targeta intel·ligent, targeta amb circuit integrat (amb el sigle anglès ICC) o amb els noms en anglès smart card o chip card, és una targeta d'aspecte i de mida d'una targeta de crèdit o fins i tot més petit, amb un circuit integrat, generalment per mitjà d'un xip.[1] Conté memòria no volàtil  que permet d'emmagatzemar dades en suport digital.[2] Les seves dimensions físiques, els protocols de comunicació i, en el seu cas, la disposició dels contactes estan normalitzats per les normes estandarditzades ISO/IEC 7816 i ISO/IEC 7810.


Entre els tipus de targeta més habituals s'hi troben les de telecomunicacions (SIM, USIM i UICC), les de banca (targetes de crèdit, dèbit, prepagament...), les targetes recarregables (títols de transport, targetes de fidelització, moneders electrònics amb diner digital, etc.) o les targetes identificatives (documents d'identitat, targetes sanitàries, identificadors d'empleat o passaports, entre d'altres). Les targetes intel·ligents no contenen bateries; l'energia és subministrada pels lectors de targetes, bé siguin amb contacte o sense. És una evolució amb prestacions més elevades de la targeta magnètica. Existeixen targetes híbrides que combinen les dues tecnonolgies sobretot en les targetes de pagament.


La tecnologia de les targetes intel·ligents fou ideada a França l'any 1974, obra de l'inventor Roland Moreno.[3] Aquesta primera targeta era una targeta telefònica que contenia un xip de memòria que mantenia un registre de quantitat modificable, usat per portar un recompte de diners que editava l'aparell telefònic. Aquest registre podia decrementar-se si l'usuari gastava diners usant el telèfon i incrementar-se posant diners a la màquina.[3]


Una altra patent important en l'evolució de les targetes intel·ligents fou la que fiu Jürgen Dethloff el 1976 i que representa la primera targeta intel·ligent d'identificació amb número secret.[4]



Referències





  1. ↑ «Targeta intel·ligent». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  2. ↑ «Targeta intel·ligent». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.


  3. ↑ 3,03,1 «Your Money in Transition» (en anglès). Washington: Smithsonian National Museum of American History. [Consulta: 25 febrer 2014].


  4. ↑ «Espacenet - Original document». Worldwide.espacenet.com. [Consulta: 25 febrer 2014].




Bibliografia




  • Rankl, Wolfgang; Effing, Wolfgang. Smart Card Handbook (en anglès). 4a ed.. Wiley, 2010. ISBN 978-0470743676. 


  • Mayes, Keith; Markantonakis, Konstantinos. Smart Cards, Tokens, Security and Applications (en anglès). Springer, 2008. ISBN 978-0-387-72198-9. 

  • «About Smart Cards : Introduction» (en anglès). Smart Card Alliance. [Consulta: 25 febrer 2014].

  • «What is a smart card?» (en anglès). HowStuffWorks, Inc. [Consulta: 25 febrer 2014].

  • «Smart Card Basics» (en anglès). CardLogix Corporation, 2010. [Consulta: 25 febrer 2014].



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Targeta intel·ligent Modifica l'enllaç a Wikidata

  • «Smartcard & Identity News» (en anglès). Anglaterra: Smartcard News, Ltd., 2011. [Consulta: 20 febrer 2014].







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more