Simfonia núm. 6 (Schubert)




































Infotaula de composicióSimfonia núm. 6
Forma musical
simfonia
Tonalitat
Do M
Compositor
Franz Schubert
Composició
1817-1818
Catalogació
D 589
Més informació
Allmusic
mc0002371276
Modifica les dades a Wikidata

La Simfonia núm. 6 en do major, D. 589,[1] és una simfonia de Franz Schubert composta entre octubre de 1817 i febrer de 1818.[2] La seva estrena pública es realitzà a Viena el 1828. És anomenada la "Petita en do major" per distingir-la de la Novena Simfonia més tardana, en la mateixa tonalitat, coneguda com la "Gran en do major".




Contingut






  • 1 Instrumentació


  • 2 Moviments


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Instrumentació


La simfonia té la següent instrumentació: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets (en do), 2 fagots, 2 trompes (en do), dos trompetes (en do), timbales (en do i sol) i corda.


Una interpretació habitual dura al voltant d'uns 32 minuts.



Moviments


Consta de quatre moviments:



  1. Adagio, 3/4 — Allegro, 2/2

  2. Andante, 2/4 en fa major


  3. Scherzo: Presto; Trio: Piu lento (Trio en mi major), 3/4

  4. Allegro moderato, 2/4


<br /> relative c' {<br /> tempo "Adagio"<br /> key c major<br /> time 3/4<br /> c2.->fp | <g' c e>4-.f <f c' f>-. r | c2.->fp | <c' fis>4-.f <b g'>4-. r<br /> }<br />

(La indicació de dinàmica és fzp més que fp, però no està disponible a LilyPond per afegir-ho a la Viquipèdia.)



Referències





  1. ↑ http://www.trovar.com/Deutsch.html


  2. ↑ Brown, A. Peter, The Symphonic Repertoire (Volume 2). Indiana University Press (ISBN 025333487X), pp. 609–615 (2002).




Enllaços externs






  • Simfonia núm. 6 a International Music Score Library Project (IMSLP).












-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more