Setanta deixebles





































Infotaula de personaSetanta Deixebles, o
Setanta Apòstols

70Apostles.jpg
Icona amb els Setanta Deixebles

Biografia
Naixement
Durant el segle I
Palestina
Mort
segle I dC ↔ segle II (Gregorià)
Enaltiment
Celebració
Església Ortodoxa
Canonització
Antiga
Festivitat
4 de gener (Sinaxi dels Setanta Apòstols)
Iconografia
Setanta sants junts, sota una imatge de Crist
Modifica les dades a Wikidata

Els Setanta deixebles van ser els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.[1] Segons aquest text, l'únic del cànon de la Bíblia on apareixen, Jesús els escollí i els envia en parelles a diferents regions per tal d'anunciar els evangelis. La tradició cristiana occidental els designa sovint amb el nom de Deixebles mentre que els cristians orientals els anomenen apòstols. De fet, la paraula grega «apòstol» indica algú que és enviat en missió, mentre que «deixeble» és un alumne, algú que aprèn d'altri. El passatge de Lluc, capítol X, 1-24,[2] diu:







«
 :1 Després d'això, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos davant seu a tots els pobles i llocs per on ell havia de passar.

2 I els digué: "Hi ha bona collita, però hi ha pocs segadors; pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que faci venir segadors als seus sembrats.

3 Aneu! Mireu que us envio com anyells entre llops.

4 No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, i no us atureu a saludar ningú pel camí.

5 Quan entreu a qualsevol casa, saludeu primer: 'Pau en aquesta casa.'

6 Si allí hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt seu; si no, tornarà a vosaltres.

7 Quedeu-vos en la mateixa casa, menjant i bevent del que us puguin oferir, que l'obrer bé és mereixedor del seu jornal. No aneu canviant de casa en casa.

8 A qualsevol població que entreu i sigueu ben rebuts, mengeu el que us posin,

9 guariu els malalts que hi hagi i digueu-los: 'El Regne de Déu s'ha apropat a vosaltres.'

10 Però a qualsevol població que entreu i no us acullin, sortiu als carrers i digueu:

11 'Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha enganxat als peus, ens l'espolsem; tot i així, sapigueu que ja arriba el Regne de Déu!'

12 Us dic que el dia aquell serà més suportable per a Sodoma que no pas per a aquella població.

13 Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Que si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els prodigis que s'han fet entre vosaltres, ja faria temps que s'haurien penedit, coberts amb sac i assegut a la cendra.

14 Però també els serà més suportable a Tir i a Sidó, el judici, que a vosaltres!

15 I tu, Cafarnaüm, ¿és que t'has d'enlairar fins al cel? Fins a l'infern t'enfonsaràs!

16 Qui us escolta a vosaltres, a mi m'escolta; qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi; i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m'ha enviat."

17 Van entrar el setanta-dos molt contents i deien: "Senyor, fins als dimonis se'ns sotmeten pel teu nom."

18 Ell els digué: "Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.

19 Mireu, us he donat el poder de trepitjar les serps i els escorpins, i tota potència de l'enemic, i res no us farà mal.

20 Amb tot, no us alegreu que els esperits se us sotmetin, sinó alegreu-vos perquè els vostres noms han estat escrits en el cel."

21 En aquell moment, joiosament exultant en l'Esperit Sant, exclamà: "Et beneeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits. Sí, Pare, perquè així ho has volgut.

22 Tot m'ho ha donat el meu Pare, i ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, ni qui és el Pare, fora del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar."

23 I girant-se cap als deixebles, a part, els digué: "Feliços els ulls que veuen el que veieu!

24 Perquè us dic que molts profetes i reis van desitjar veure el que vosaltres veieu, i no ho van poder veure, i sentir el que vosaltres sentiu, i no ho van poder sentir."


 »


El text parla diu «setanta» als manuscrits de la tradició bíblica d'Alexandria, com el Codex Sinaiticus. En la traducció llatina de la Vulgata de sant Jeroni es dóna el nombre de setanta-dos, que ha passat a la tradició occidental. El nombre pot remetre a les setanta nacions del Gènesi o a altres llistes de 70 noms que es troben a la Bíblia.



Culte


A l'Església Ortodoxa es commemoren els Setanta Deixebles el dia de la Synaxis dels Setanta Apòstols, que se celebra el 4 de gener. A més, cada deixeble compta amb un dia dedicat al calendari litúrgic ortodox.



Noms


La tradició ortodoxa que enumera els setanta deixebles, els noms dels quals "són inscrits al cel" remet al bisbe del segle iii Doroteu de Tir, a qui s'atribueix un ofici litúrgic dedicat als Setanta, conegut per una còpia del segle viii. A partir d'aquesta llista, se'n donen altres al Chronicon Paschale i a l'obra dels Pseudo-Doroteu (a la Patrologia Graeca de Migne, vol. XCII, p. 521-524; p. 543-545; p. 1061-1065). No obstant això, els estudiosos catòlics consideren que la majoria de noms no tenen cap prova que testimoniï la seva historicitat.


Eusebi de Cesarea afirmava que no hi havia cap llista d'aquests deixebles a la seva època, i que els únics que podien anomenar-se'n eren: Bernabé, Sòstenes, Cefes, Maties, Tadeu d'Edessa i Sant Jaume el Just.[3]


La majoria dels noms citats es poden identificar a partir del títol que els acompanya. Hi ha algunes variants. La donada és el cànon religiós habitual a l'ortodòxia:[4]




  1. Acaic


  2. Àgab el Profeta


  3. Ampliat, bisbe d'Odessa


  4. Ananies, bisbe de Damasc


  5. Andrònic, bisbe de Pannònia


  6. Apel·les, bisbe d'Heraclea de Perint


  7. Apol·ló, bisbe de Cesarea

  8. Àquila


  9. Aristarc, bisbe d'Apamea de Síria


  10. Aristòbul, bisbe de Britània

  11. Arquip


  12. Àrtemes, bisbe de Listra


  13. Asíncrit, bisbe d'Hircània


  14. Bernabé, bisbe de Milà


  15. Carp, bisbe de Beroia de Tràcia


  16. Climent, bisbe de Sardes

  17. Clopas

  18. Crescent


  19. Crisp, bisbe de Calcedònia a Galilea


  20. Èpafres, bisbe d'Andriaca

  21. Epafrodit de Filipos


  22. Epènet de Cartago, bisbe de Cartago


  23. Erast, bisbe de Paneas


  24. Estaquis, patriarca de Bizanci


  25. Esteve, un dels Set Diaques i primer màrtir


  26. Evodi d'Antioquia, patriarca d'Antioquia


  27. Felip l'Evangelista, un dels Set Diaques, bisbe de Tràlia a l'Àsia Menor


  28. Filèmon, bisbe de Gaza


  29. Filòleg, bisbe de Sinop


  30. Flegó, bisbe de Marató

  31. Fortunat


  32. Gai, bisbe d'Efes


  33. Hermes, bisbe de Dalmàcia


  34. Hermes, bisbe de Filipòpolis


  35. Herodió, bisbe de Patras


  36. Jàson, bisbe de Tars


  37. Jaume, germà del Senyor, presumpte autor de l'Epístola de Sant Jaume, primer bisbe de Jerusalem


  38. Joan Marc (sovint identificat com a Marc l'evangelista), bisbe de Biblos


  39. Just, bisbe d'Eleuteròpolis


  40. Lli I, successor de Sant Pere com a Bisbe de Roma


  41. Lluc, autor de l'Evangeli segons Lluc


  42. Lluci de Cirene, bisbe de Laodicea[5]


  43. Sant Marc, autor de l'Evangeli segons Marc i patriarca d'Alexandria


  44. Marc, bisbe d'Apol·lònia


  45. Narcís, bisbe d'Atenes


  46. Nicanor el Diaca, un dels Set Diaques

  47. Olimpes


  48. Onesífor, bisbe de Cirene


  49. Onèsim de Bizanci (o potser un altre Onèsim diferent de l'esmentat a la Carta a Filèmon)


  50. Pàrmenes, un dels Set Diaques


  51. Pàtrobes de Puteoli, bisbe de Puteoli o de Nàpols


  52. Pròcor, un dels Set Diaques, bisbe de Nicomèdia a Bitínia

  53. Púdens

  54. Quadrat d'Atenes


  55. Quart, bisbe de Beirut


  56. Ruf, bisbe de Tebes


  57. Timoteu, bisbe d'Efes


  58. Titus, bisbe de Creta


  59. Silas, bisbe de Corint

  60. Silvà


  61. Simeó, fill de Clopas, segon bisbe de Jerusalem


  62. Sosípatre, bisbe d'Iconium


  63. Sòstenes, bisbe de Colofó


  64. Tadeu d'Edessa també anomenat Sant Addaï


  65. Terci, bisbe d'Iconium, transcriptor de l'Epístola als Romans


  66. Timó el Diaca, un dels Set Diaques


  67. Tíquic, bisbe de Colofó

  68. Tròfim


  69. Urbà, bisbe de Macedònia


  70. Zenes l'advocat, bisbe de Diòspolis



L'apòstol Maties, que prengué el lloc de Judes Iscariot entre els Apòstols, sovint es compta entre els Setanta.



Notes





  1. ↑ Lc 10:1-24


  2. ↑ Bíblia evangèlica catalana, traducció de Pau Sais i Samuel Sais (2000)


  3. ↑ Historia Ecclesiae, llibre I, cap. xii


  4. ↑ Goodhugh, William; Taylor, William Cooke. The Bible cyclopædia: or, Illustrations of the civil and natural history of the sacred writings (en anglès), 1843, p. 1225. 


  5. ↑ Walsh, Michael A New Dictionary of Saints: East and West London: Burns & Oats 2007, p.372 ISBN 0-86012-438-X








A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setanta deixebles Modifica l'enllaç a Wikidata



-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more