Marina Abramović
 Marina Abramović | |
| Nom original | (sr) Марина Абрамовић |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 30 de novembre de 1946 Belgrad |
| Nacionalitat | Sèrbia |
| Grup ètnic | Serbian American  |
| Formació professional | Acadèmia de Belles Arts de Belgrad Acadèmia de Belles Arts de Zagreb |
| Educació | Academy of Fine Arts, Belgrade (1965–1970)acadèmia de belles arts (–1972) |
| Activitat | |
| Ocupació | Professor d'universitat, artista d'actuació artística, productora de cinema, fotògrafa, videoartista, escultora, artista sonor, intèrpret i escenògrafa |
| Ocupador | École des Beaux-Arts Hochschule für Bildende Künste Braunschweig |
| Art | Art conceptual |
| Moviment | Performance |
| Representada per | Lisson Gallery , Sean Kelly Gallery i Electronic Arts Intermix |
| Participà en | |
Documenta IX | |
| Obra | |
| Obres destacables | Seven Easy Pieces |
| Família | |
| Cònjuge | Neša Paripović (1971–1976)Paolo Canevari (2005–2009) |
| Lloc web | Lloc web oficial |
   | |
 | |
Marina Abramović (Belgrad, Iugoslàvia; 30 de novembre de 1946), artista sèrbia de performance que va començar la seva carrera a començaments dels anys 1970. Activa per més de tres dècades, recentment ha estat descrita per si mateixa com l'«Àvia de l'art de la performance». El treball d'Abramović explora la relació entre l'artista i l'audiència, els límits del cos, i les possibilitats de la ment, dins de l'art efímer.
Biografia
L'avi de Marina Abramović va ser un patriarca de l'Església ortodoxa Sèrbia. Després de la seva mort, va ser proclamat sant, embalsamat, i col·locat a la Catedral de Sant Sava a Belgrad. Els seus pares van ser partisans a la Segona Guerra Mundial: el seu pare Vojo va ser un comandant aclamat com a heroi nacional després de la guerra; la seva mare Danica va ser comandant a l'armada, i a mitjans de 1960 va ser Directora del Museu de la Revolució i Art a Belgrad. El pare d'Abramović; va abandonar la família el 1964.
Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Belgrad entre 1965 i 1970. Va completar els seus estudis de postgrau a l'Acadèmia de Belles Arts de Zagreb, Croàcia el 1972. Entre 1973 i 1975 va ensenyar a l'Acadèmia de Belles Arts de Novi Sad, mentre preparava la seva primera performance en solitari. El 1976 Abramović; va deixar Iugoslàvia i se'n va anar a Amsterdam.
Després d'instal·lar-se a Amsterdam, va conèixer l'artista de performance germano-occidental Uwe Laysiepen qui usava el nom d'Ulay. Com a dada anecdòtica, tots dos van néixer el mateix dia.
Quan Abramović i Ulay van començar la seva col·laboració, els conceptes principals que van explorar van ser l'ego i la identitat artística. Aquest va ser el començament d'una dècada de treball col·laboratiu. Tots dos artistes estaven interessats en les tradicions dels seus patrimonis culturals i el desig de l'individu pels ritus. En conseqüència, van decidir formar un col·lectiu al qual van anomenar The Other (L'Altre). Es van vestir i es van comportar com a bessons, i van crear una relació de completa confiança.
Van idear una sèrie de treballs en què els seus cossos creaven espais addicionals per a la interacció amb l'audiència.
Relation in Space (Relació en l'espai) corrien prop de la sala, dos cossos com dos planetes, mesclant les energies masculines i femenines en un tercer component al qual van anomenar "that self" (això mateix).
Relation in Movement (Relació en Moviment, 1976) tenia la parella conduint el seu automòbil dintre d'un museu donant 365 voltes, un líquid negre sortia de l'automòbil formant una espècie d'escultura, i cada volta representava un any.- Després d'això, van idear Death self (La mort mateixa), en la qual tots dos unien els seus llavis i inspiraven l'aire expel·lit per l'altre fins a exhaurir tot l'oxigen disponible. Exactament 17 minuts després de l'inici de la performance tots dos van caure a terra inconscients, ja que els seus pulmons es van omplir de diòxid de carboni. Aquesta peça va explorar la idea de l'habilitat de l'individu d'absorbir la vida d'una altra persona, canviant-la i destruint-la.
El 1988, en acabat alguns anys de tensa relació, Abramović i Ulay van decidir fer un viatge espiritual el que posaria fi a la seva relació. Tots dos caminarien per la Gran Muralla Xinesa, començant cada un pels extrems oposats i trobant-se en el centre. Abramović va concebre aquesta caminada en un somni, i li va proporcionar el que per ella era un final apropiat i romàntic a una relació plena de misticisme, energia i atracció.
Premis
- Golden Lion Award, XLVII Bienal de Venecia, 1997.
- Niedersächsischer Kunstpreis, 2003.
- New York Dance and Performance Award (The Bessies), 2003.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marina Abramović |
Marina Abramovic´, The Hero (for Antonio) - 2001. Vejer de la Frontera, Spain: NMAC Foundation.
Marina Abramovic´, Nidos Humanos - 2001. Vejer de la Frontera, Spain: NMAC Foundation.- Enfocarte.com.
- Entrevista a El País.
Marina Abramović i l'anasyrma.
