Ngtjyty

Modest Prats i Domingo

Modest Prats (2003)
Biografia
Naixement	5 setembre 1936 Castelló d'Empúries
Mort	29 març 2014 (77 anys) Girona
Educació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	Filòleg, professor, escriptor i teòleg
Ocupador	Universitat de Girona
Premis
(2004)  Premi Creu de Sant Jordi

Modest Prats i Domingo^[1] (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1936 - Girona, 29 de març de 2014) fou un sacerdot, filòleg i teòleg català.

Biografia

Tres mesos després del seu naixement, el seu pare, de 25 anys, fou afusellat a la rodalia de Barcelona, en plena guerra civil. La seva mare, Enriqueta, assumí la formació del caràcter del seu fill.^[2] Dels 10 als 22 anys estudià al Seminari de Girona i fou ordenat sacerdot el 1959 a Girona.^[3] Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona i en teologia a la Universitat Pontifícia Lateranense.^[4] Completà els estudis a l'Institut Catòlic de París.^[1]

Va dirigir la delegació a Girona de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser el primer delegat del Serveis Territorials de Girona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1981.^[5] Fou professor al Seminari de Girona i professor de filologia i d'història de la llengua a la Universitat de Girona. Era membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i participà en els Col·loquis Internacionals sobre llengua i literatura catalanes.^[1]

Va ser rector de les parròquies de Medinyà i de Vilafreser i de Santa Susanna del barri del Mercadal de Girona.^[1]

El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. Entre 2005 i 2014 també fou membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2009 va publicar Engrunes i retalls. Escrits de llengua i literatura catalanes i dos anys més tard, Homilies de Medinyà, el seu darrer llibre.^[5] Morí el 29 de març de 2014 a Girona.

El 2009 se li diagnosticà alzheimer, i morí el 2014 a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona.^[6] A l'inici de la malaltia volgué veure's amb Pasqual Maragall, que l'anomenava el capellà savi de Girona. Prats i Maragall van conversar unes tres hores, el capellà li preguntava què calia fer i Maragall li deia que escoltés molta música, que llegís almenys el diari, i que mirés el futbol.^[7]

Recerca

Les seves publicacions tracten la història, l'ús litúrgic i el futur de la llengua catalana. Pel que fa a la llengua destaquen dos volums d'història de la llengua catalana del 1982 i 1996, escrits amb Josep Maria Nadal. Sobre la llengua litúrgica és rellevant la seva comunicació al Primer Congrés Litúrgic de Montserrat del 1965, on denuncià la situació de la llengua catalana des de l'angle de la pastoral de l'Església. Tractà el futur de la llengua catalana des del manifest d'Els Marges (1979).^[3] També publicà estudis sobre Baldiri Reixach, Jacint Verdaguer, Joaquim Ruyra i Josep Carner, treballs sobre l'Església catalana, la traducció de la Fedra de Jean Racine, i la recopilació de textos Homilies de Medinyà.^[8]

Obres

• 
  Notes sobre la "Controvèrsia" sobre la perfecció de l'idioma català (1974)


• 
  La segona part de les "Instruccions per a l'ensenyança de minyons" de Baldiri Reixac (1976)


• 
  Notes per a una història de la llengua (1976)


• 
  Verdaguer a la Mare de Déu del Mont, Salt, Edicions del Pèl, (1984), amb Joan Carreres
  


• 
  Història de la llengua catalana (vol. I, 1982; vol. II, 1996) amb Josep Maria Nadal i Farreras (Premi Lletra d'Or, 1983)


• 
  El futur de la llengua catalana (1990), amb Albert Rossich i August Rafanell.


• 
  Política lingüística de l'Església catalana. Segles XVI i XVII (1995)


• 
  Engrunes i retalls. Escrits de llengua i literatura catalanes (2009)^[5]
  


• 
  Homilies de Medinyà (2011)^[5]
  

Referències

Enllaços externs

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Modest Prats i Domingo

• Fons Modest Prats (Biblioteca de la Universitat de Girona)


• Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana