Satúrnids















































Infotaula d'ésser viuSatúrnids
Saturniidae

Saturnia pavonia 01.jpg
Mascle de Saturnia pavonia


Anisota stigma.jpg
Anisota stigma




Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Lepidoptera
Superfamília Bombycoidea
Família
Saturniidae
Boisd., 1837


Subfamílies


  • Oxyteninae

  • Cercophaninae

  • Arsenurinae

  • Ceratocampinae

  • Hemileucinae

  • Agliinae

  • Ludiinae

  • Salassinae

  • Saturniinae


Modifica les dades a Wikidata

Els satúrnids (Saturniidae) són una família de lepidòpters considerats vulgarment com papallones nocturnes. Són dels lepidòpters més grossos que hi ha. Se n'han descrit unes 2.400 espècies a tot el món.[1] Els satúrnids inclouen lepidòpters com les papallones gegants de la seda que es creu que tenen el millor olfacte dels éssers vius del món, ja que els mascles poden detectar una femella amb una sola molècula de feromona.


Els adults es caracteritzen per la seva mida molt gran, cossos pesants coberts per escates piloses, ales amb lòbuls, boques reduïdes i caps petits.[2]
Aquestes arnes sovint tenen colors brillants i tenen "ulls" en les seves ales. Normalment els mascles es distingeixen de les femelles per les seves llargues i amples antenes. Molts adults tenen una envergadura alar d'entre 2,5 a 15 cm, però l'espècie tropical Attacus atlas arriba a tenir-ne de 30 cm.


Els imagos tenen l'aparell bucal atrofiat, per tant són incapaços d'alimentar-se. Això fa que només disposin d'uns pocs dies de vida per a reproduir-se i pondre els ous. Aquesta contrarellotge és més complicada si viuen en zones amb alts índexs de contaminació lumínica, ja que la llum artificial les atreu i desorienta.




Contingut






  • 1 Distribució


    • 1.1 Espècies presents als Països Catalans




  • 2 Taxonomia


  • 3 Referències


  • 4 Bibliografia


  • 5 Enllaços externs





Distribució


La majoria viuen en zones boscoses tropicals i subtropicals amb la major biodiversitat als tròpics del Nou Món i Mèxic,[2] però es troben a gairebé tot el món. Una dotzena d'espècies viuen a Europa (entre elles Saturnia pyri, el lepidòpter més gros del continent) i 68 espècies han estat descrites a Amèrica del Nord.



Espècies presents als Països Catalans



  • Saturnia pyri

  • Saturnia pavonia

  • Aglia tau

  • Actias

  • Actias isabellae


  • Antheraea pernyi - Introduïda.

  • Argema mimosae

  • Gonimbrasia belina

  • Lonomia obliqua

  • Rothschildia jacobaeae


  • Samia cynthia - Introduïda i probablement ja extingida.



Taxonomia





  • Subfamília Oxyteninae
    • Oxytenis


  • Subfamília Cercophaninae


  • Subfamília Arsenurinae (10 gèneres, Neotropical)

    • Paradaemonia Bouvier, 1925



  • Subfamília Ceratocampinae (27 gèneres, Amèrica,)

    • Adeloneivaia


    • Anisota

      • Anisota stigma

      • Anisota senatoria




    • Citheronia

      • Citheronia azteca

      • Citheronia lobesis

      • Citheronia regalis

      • Citheronia sepulcralis




    • Dryocampa
      • Dryocampa rubicunda



    • Eacles
      • Eacles imperialis


    • Sphingicampa

    • Syssphinx




  • Subfamília Hemileucinae (51 gèneres, Amèrica)


    • Automeris
      • Automeris io


    • Coloradia


    • Hemileuca

      • Hemileuca nevadensis

      • Hemileuca maia



    • Lonomia

    • Ormiscodes




  • Subfamily Agliinae (monotípic)

    • Aglia
      • Aglia tau




  • Subfamily Ludiinae (8 gèneres, Àfrica)


  • Subfamily Salassinae (monotípic, Tropical)
    • Salassa



  • Subfamily Saturniinae (més de 70 gèneres, en zones tropicals i temperades de tot el món)







  • Mascle de Citheronia splendens (Ceratocampinae)







  • Automeris metzli (Hemileucinae)







  • Femella d'Aglia tau, Agliinae)







  • Rothschildia cincta






Referències





  1. ↑ Grimaldi, David; Engel, Michael S. Evolution of the Insects. Cambridge University Press, 2005. ISBN 9780521821490. 


  2. ↑ 2,02,1 Tuskes, P.M.; Tuttle, J.P. & Collins, M.M. (1996): The wild silk moths of North America. Cornell University Press. ISBN 0-8014-3130-1




Bibliografia




  • Brown, S.G.; Boettner, G.H. & Yack, J.E. (2007): Clicking caterpillars: acoustic aposematism in Antheraea polyphemus and other Bombycoidea. J. Exp. Biol. 210(6): 993-1005. PDF fulltext


  • Scoble, M.J. (1995): The Lepidoptera: Form, Function and Diversity (2nd ed.). Oxford University Press.





Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Satúrnids Modifica l'enllaç a Wikidata



  • El misteri de les arnes resolt per l'entomòleg Laurie Jo Jensen de The Termite Guy a San Clemente, Califòrnia(anglès)


  • Arnes d'Amèrica del Nord: Saturniidae(anglès)

  • Bombycoidea del Canadà

  • Classificació dels lepidòpters











-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more