Carme Fiol i Costa








Edit-delete-not encyclopedic2.svg

Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (novembre de 2015)




























Infotaula de personaCarme Fiol i Costa

Central Nou Barris6.JPG

Parc Central de Nou Barris, Barcelona

Biografia
Naixement
Carme Fiol i Costa
1956
Barcelona
Formació professional
ETSAB
Educació
Universitat Politècnica de Catalunya
Activitat
Ocupació
Arquitecta i dissenyadora
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Carme Fiol i Costa (Barcelona, 1956) és una arquitecta, paisatgista i dissenyadora catalana.




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Obres


  • 3 Premis


  • 4 Referències





Biografia


Va estudiar a l'ETSAB i posteriorment va fer un màster a la Universitat de Colúmbia de Nova York. Des de 1982 treballa conjuntament amb el seu marit, Andreu Arriola.


Entre 1981 i 1988 van treballar al Departament de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, on van realitzar diferents parcs públics, com el de l'Estació del Nord —en col·laboració amb l'escultora Beverly Pepper— i el Central de Nou Barris.[1] Entre 1989 i 1993 Arriola va ser director associat a l'Institut de Promoció Urbanística i Jocs Olímpics de Barcelona-92. El 1990 va rebre el Premi Prince of Wales de la Universitat Harvard.[2] Ha sigut professora a l'ETSAB (1994-2001) i a la Facoltà di Architettura de la Universitat de Càller.[3] El va obtenir el títol de Doctora Europea per la Universitat Politècnica de Catalunya.[2]



Obres



  • Parc del Molinet, Santa Coloma de Gramenet (1987)


  • Parc de les Corts de Barcelona (1988)


  • Parc de l'Estació del Nord (1988-1992), amb Enric Pericas i l'escultora Beverly Pepper


  • Fossar de les Moreres de Barcelona (1989-2001)

  • El Mercadal, centre històric de Girona (1994)

  • Font de la Plaça d'Islàndia de Barcelona (1995)


  • Parc Central de Nou Barris (1997-2007)


  • Museu de les Termes romanes, Sant Boi de Llobregat (1998)

  • Plaça del Virrei Amat, Barcelona (1999)


  • Escola Superior de Música de Catalunya, Barcelona (2004)

  • Parc de bombers, Montblanc (2005)


  • Museu de la Música de Barcelona (2009)



Premis



  • Premi Prince of Wales in Urban Design, Universitat Harvard, 1990.

  • Premi Architécti, Centre Cultural de Belém, Lisboa 1994.

  • International Urban Landscape Award, Frankfurt, 2007.



Referències





  1. ↑ «Andreu Arriola».


  2. ↑ 2,02,1 «Arriola & Fiol, arquitectes» (en anglès).


  3. ↑ «Arriola & Fiol. Profile» (en anglès).










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more