Elisabeth Galí i Camprubí





































Infotaula de personaElisabeth Galí i Camprubí

18 Manifest de Barcelona, de Beth Galí, Rambla de Catalunya.jpg
Manifest de Barcelona (1988), a la Rambla de Catalunya (Barcelona)

Biografia
Naixement
1950
Barcelona
Educació
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat
Ocupació
Dissenyadora i arquitecta
Obra
Obres destacables
Parc de Joan Miró i la Biblioteca Joan Miró
Família
Cònjuge
Oriol Bohigas
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Elisabeth Galí i Camprubí, més coneguda com a Beth Galí (Barcelona, 1950), és una dissenyadora, arquitecta i paisatgista catalana. La seva obra es vincula estretament a Barcelona.[1]



Trajectòria


Dels seus inicis, destaquen obres realitzades amb Màrius Quintana i Joan Antoni Solanas, com el Parc de Joan Miró i la Biblioteca Joan Miró. També intervingué en diverses obres a Montjuïc, com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera, el parc i el Sot del Migdia, la façana i nou accés al cementiri i el conjunt de nous accessos a la muntanya. Fou guardonada amb el premi FAD pel fanal Lamparaalta (1984).


Va ser coordinadora i directora de la imatge urbana del Festival de Cinema de Barcelona. Films i Directors (1987-1990),[2] i junt amb altres autors va fer plaques i decorats de cinema al carrer, com ara la placa a la imatge que apareix aquí, que serveix per a commemorar el Manifest de Barcelona ("Nosaltres, directors de cinema, exigim com a dret moral que les nostres obres arribin a l'espectador tal com foren concebudes originàriament", amb un text lleugerament diferent en anglès).[3][4][5][6]


Ha desenvolupat diversos projectes als Països Baixos, on va rebre el Premi Nacional d'Urbanisme el 1999[1] i presideix el Foment de les Arts i el Disseny (FAD). El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabeth Galí i Camprubí Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ 1,01,1 «Elisabeth Galí i Camprubí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  2. ↑ Currículum de la Beth Galí a ARQA. [Consultat el 21-11-2017].


  3. ↑ "Manifest de Barcelona" a Museu Virtual de l'Art Públic, Ajuntament de Barcelona. [Consultat el 21-11-2017].


  4. ↑ "Un vestigio del desaparecido Festival de Cinema de Barcelona (1987)", d'Alex Brown, Vestigios de Barcelona, bloc, 27 gener 2013 (castellà). [Consultat el 21-11-2017].


  5. ↑ "La piqueta respecta l'últim rastre del Festival de Cine de Barcelona", Carles Cols, El Periódico, 2 novembre 2013. [Consultat el 21-11-2017].


  6. ↑ "El 'Manifest de BCN' tornarà a la rambla de Catalunya al gener", El Periódico, 24 desembre 2013. [Consultat el 21-11-2017].













-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more