Josep Maria Fusté i Blanch













































Infotaula de personaJosep Maria Fusté
Biografia
Naixement
Josep Maria Fusté i Blanch
15 d'abril de 1941 (1941-04-15) (77 anys)
Linyola, Catalunya
Alçària
1.75 m.
Activitat
Ocupació
Futbolista
Esport
futbol
Posició a l'equip
Centrecampista























































Clubs juvenils

Linyola
1956-1959
FC Barcelona Juvenil[1]
Clubs professionals
Anys
Equip

1959-1960
FC Barcelona Aficionats[1]

1960-1972
FC Barcelona
197
(47)
1960-1962
→ CA Osasuna (cedit)
26
(10)
1972-1974
Hèrcules CF
27
(2)
Selecció nacional
Anys
Equip
PJ
(g)
1964-1969
EspanyaEspanya
8
(3)


Participà en

1966
Mundial de Futbol 1966
1964
Eurocopa 1964
Modifica les dades a Wikidata

Josep Maria Fusté i Blanch (Linyola, 15 d'abril de 1941) és un destacat exfutbolista català dels anys 60.




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Trajectòria esportiva


  • 3 Títols


  • 4 Referències





Biografia


Josep Maria Fusté va néixer a Linyola, Pla d'Urgell, el 15 d'abril de 1941. L'any 1958 va fitxar pel CD Comtal i el 1960 pel FC Barcelona. El 1960 fou cedit a l'Osasuna[2] per retornar al Barça el 1962. Jugava de migcampista i al club blau-grana va jugar durant deu temporades, entre 1962 i 1972, per un total de 407 partits i arribant a ser-ne el capità. Guanyà un total de quatre títols al club.[1]


Fou vuit cops internacional amb la selecció espanyola entre 1964 i 1969, amb la qual disputà la Eurocopa 1964, la qual guanyà i la fase final de la Copa del Món d'Anglaterra 1966. Va jugar un partit contra Alemanya marcant un gol. Un cop retirat ha seguit vinculat al món de l'esport blau-grana, ja sigui dins de l'Agrupació de Veterans, bé com a comentarista esportiu.



Trajectòria esportiva



  • Linyola


  • CA Osasuna: 1960-62


  • FC Barcelona: 1962-72


  • Hèrcules d'Alacant: 1972-74



Títols



  • 1 Copa de Fires: 1966

  • 3 copes espanyoles de futbol: 1963,1968,1971.

  • 1 Eurocopa: 1964

  • 1 campionat infantil de Catalunya

  • 1 campionat juvenil de Catalunya

  • 1 campionat d'Espanya juvenil



Referències





  1. ↑ 1,01,11,2 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 


  2. ↑ [enllaç sense format]http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1982/12/31/pagina-25/1117841/pdf.html











-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more