San Martín de la Vega

















































































Infotaula de geografia política










Bandera de San Martín de la Vega Escut de San Martín de la Vega

Ayuntamiento de San Martín de la Vega.jpg


Localització







San Martín de la Vega (Madrid) mapa.svg

40° 12′ 34″ N, 3° 34′ 20″ O / 40.209444444444°N,3.5722222222222°O / 40.209444444444; -3.5722222222222



Estat Espanya
Autonomia Comunitat de Madrid
Capital
San Martín de la Vega
Població
Total
18.784 (2018)
• Densitat
177,37 hab/km²
Idioma oficial
Castellà
Geografia
Superfície
105,9 km²
Altitud
515 m
Limita amb

Organització política
• Alcaldessa
Maria del Carmen Guijorro Belinchon
Identificador descriptiu
Codi postal
28330
Fus horari
UTC+01:00

Codi de municipi INE
28132
Altres


Lloc web
Web de San Martín de la Vega
Modifica les dades a Wikidata

San Martín de la Vega és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid. Limita amb els municipis de Pinto, Valdemoro, Ciempozuelos, Chinchón, Morata de Tajuña, Arganda del Rey, Rivas-Vaciamadrid i Getafe




Contingut






  • 1 Política


  • 2 Història


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Política







































Període Partit polític Alcalde
1
 (1979-1988) PSOE José Luis Vállega
2
 (1988-2003) PSOE Juan Carlos Vállega (moció de censura)
3
 (2003) PP Carmen Guijorro
4
 (2004-2007) PSOE+IU Miguel Ángel Belinchón (moció de censura)
5
 (2007-...) PP Carmen Guijorro


Història


El municipi de San Martín de la Vega va estar poblat des de temps remots. Això se sap per la troballa, als voltants del terme del municipi, de ceràmiques d'èpoques prehistòriques, romana, àrab i cristià medieval. Les restes més importants trobats són visigòtiques. Es va descobrir un poblat amb necròpoli en un jaciment arqueològic i altres restes que es relacionen amb obres hidràuliques.


En la reconquesta, el poble queda incorporat al sexmo de Valdemoro, pertanyent a Segòvia, per l'escassesa de la seva població. No és fins al regnat d'Enric IV de Castella en 1442, quan es comença un reeixit repoblament de la vila. Un any després es realitzen les seves primeres Ordenances de Població. En elles es van atorgar algunes propietats comunes als veïns del poble, com el Soto de Tamarizo que avui dia àdhuc és gestionat per l'Ajuntament com un bé comú. El rang de Vila li és concedit a San Martín de la Vega en 1480 pels Reis Catòlics, amb la consegüent independència de la ciutat de Segòvia.


En la guerra civil espanyola es va produir una de les batalles més cruentes d'aquesta guerra, la Batalla del Jarama al febrer de 1937, produint-se entre 15.000 i 17.000 baixes aproximadament entre els dos bàndols.



Referències





Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: San Martín de la Vega Modifica l'enllaç a Wikidata

  • "El semanal de San Martín de la Vega"








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more