Norbert Wiener
 | |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 novembre 1894 Columbia | ||
| Mort | 18 març 1964 (69 anys) Estocolm | ||
| |||
| Religió | Agnosticisme | ||
| Educació | Universitat Harvard Universitat Tufts Universitat Cornell Massachusetts Institute of Technology | ||
| Activitat | |||
| Director de tesi | Josiah Royce | ||
| Camp de treball | Matemàtiques i cibernètica | ||
| Ocupació | Matemàtic, autobiògraf, professor d'universitat, psicòleg i informàtic | ||
| Ocupador | Universitat Harvard Massachusetts Institute of Technology | ||
| Alumnes | Amar Bose, Shikao Ikehara  , Norman Levinson i Colin Cherry | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Amar Bose | ||
| Família | |||
| Pare | Leo Wiener | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Norbert Wiener (Columbia, Missouri, EUA 26 de novembre de 1894 - Estocolm, Suècia 18 de març de 1964) és un dels científics més brillants i influents del segle XX. És el pare indiscutible de la cibernètica, i, com a tal, un dels pares de la informàtica o computació.[1][2]
Contingut
1 Biografia
2 Obra
3 Escrits principals
4 Referències
5 Bibliografia
6 Enllaços externs
Biografia
Nasqué en una família jueva als Estats Units, i ben aviat es revelà com un infant prodigi. De petit, estudià sobretot a casa, sota la tutela del seu pare, Leo Wiener, immigrant i professor de llengües eslaves a la Universitat Harvard. Als dos anys, ja sabia llegir i escriure. Als 11 ingressà a la Universitat de Tufts. Acabà la carrera de matemàtiques quan en tenia 14. Passà a Harvard, on estudià zoologia, i d'allí, als 15 anys, se n'anà a la Universitat de Cornell on feu la carrera de filosofia. Tornà a Harvard als 18 anys, i allí obtingué el seu doctorat en aquesta disciplina.
D'allí se n'anà a Anglaterra, a la Universitat de Cambridge, on conegué i treballà amb Bertrand Russell i G. H. Hardy. Des del 1914 estigué a Goettinguen, Alemanya, on coincidí amb David Hilbert i amb Edmund Landau. En 1915 tornà als Estats Units. El 1926 anà un altre cop a Europa, amb una beca Guggenheim i es casà amb Margaret Engemann. Estigué altre cop a Goettingen i a Cambridge amb en Hardy.
Tornà als Estats Units, i durant la Segona Guerra Mundial, des de Maryland, treballà en els esquemes de l'artilleria antiaèria britànica, intentant preveure els patrons de vol de l'aviació alemanya. Després s'establí a Nova Anglaterra. Romangué al MIT (Massachusetts Institute of Technology) la resta de la seva vida acadèmica, des d'on publicà els seus resultats més importants,. El 1933 obtingué el Premi Bocher, de la American Mathematical Society.
Morí a Estocolm, al curs d'una visita científica, el 1964.
La seva vida ha estat resumida, explicada i comentada per ell mateix en dos volums autobiogràfics: Ex prodigi i Soc matemàtic.
Obra
Del seu treball d'estratègia militar nasqué la idea de la Teoria del control i la comunicació que ell anomenà cibernètica, del greg kibernos, timó (d'una nau) i kibernetikos, timoner. De fet, el terme sorgí d'un fenomen que ell estudià força: En els antics vaixells de vapor, i encara avui en els més modestos, al timó, la pala que va sota la superfície de l'aigua i que determina la direcció del vaixell, hi ha dues vàlvules de vapor que, quan el moviment de les aigües el desplacen, obren una d'aquestes vàlvules, la seva pressió disminueix, i el timó torna a la seva posició inicial i correcte. D'aquests mecanismes, força corrents a una munió d'estris autorreglats, a la seva època, féu un estudi innovador, i anomenà aquest artefacte feedback, "retroalimentació". És a dir l'enginy "s'assabenta" que ha estat alterat i ho corregeix de manera automàtica.
A cops passava, però, que les vàlvules funcionaven malament, s'obrien massa, i el timó anava més enllà de la posició correcta. S'entornava, també massa però, i el timó anava enrere i es tornava a passar, una mica més lluny. Així, el timó no trobava l'estabilitat i començava a oscil·lar cada cop més ràpid i més lluny, fins que es trencava.
Aquest fenomen l'apassionà. I trobà el símil en algunes conductes humanes. El clonus, és a dir la vibració inesperada d'algun muscle del cos durant una estona, és, va establir, una reacció absolutament equivalent a la del timó. Per acabar-ho de corroborar, es desplaçà la Ciutat de Mèxic, on vivia i treballava l'insigne Dr. Arturo Rosembluth, neuròleg de fama mundial, que treballava a l'Instituto Nacional de Cardiología. Vingué moltes vegades a Mèxic, enamorat del país i de la seva gent, i també, com de pas, per trobar-se amb en Rosenbluth. Fou el científic mexicà qui li parlà d'un tipus de sífilis que afectava el sistema neurològic. Quan el malalt volia agafar un objecte sobre la taula, la seva mà començava a oscil·lar, primer a poc a poc i després més ràpid, amb frenètics i amples moviments a dreta i a esquerra.
Wierner s'adonà, de seguida, que es tractava del mateix fenomen del timó dels vaixells. Els moviments dels humans també treballaven amb feedback'. No hi va haver ja cap dubte, tots els sistemes, mecànics vius i socials, únicament funcionen de manera estable quan el feedback compleix de manera eficient la seva funció. Havien nascut la cibernètica, la robòtica i, en bona mesura, la informàtica.
Establí dues classes de feedback. El "positiu", quan una alteració petita és augmentada, i el "negatiu", quan l'acció inicial és contrarestada. L'exemple clàssic és el de frenar un automòbil, amb feedback "positiu", doncs la inèrcia fa que, en principi, el conductor freni més, i el d'accelerar-lo, amb feedback "negatiu", doncs en aquest cas la inèrcia cap enrere el fa prémer menys l'accelerador. L'estabilitat dels sistemes és garantida, en la majoria dels casos, pel feedback "negatiu".
Quan una persona està dreta i quieta, és gràcies a milers de petites correccions, de feedback negatiu, per segon. Una estàtua equivalent i sense suports, per exemple, cauria de seguida.
Escrits principals
(es refereixen únicament les publicacions originals en anglès)
1914, "A simplification in the logic of relations" in Jean van Heijenoort, 1967. From Frege to Godel: A Source Book in Mathematical Logic, 1879-1931. Harvard Univ. Press: 224-27.
1930, Extrapolation, Interpolation and Smoothing of Stationary Time Series with Engineering Applications. MIT Press. (no fou publicat fins a 1939; l'edició de 1942 fou anomenda "El perill groc" per la dificultat del text i al color de la coberta del llibre).
1948, Cybernetics: Or the Control and Communication in the Animal and the Machine. Cambridge, MA: MIT Press.
1950, The Human Use of Human Beings. Da Capo Press.
1953. Ex-Prodigy: My Childhood and Youth. MIT Press.
1956. I am a Mathematician. MIT Press.
1966, (pòstum) Nonlinear Problems in Random Theory. MIT Press.
1966, (pòstum) Generalized Harmonic Analysis and Tauberian Theorems. MIT Press.
1966, (pòstum) God & Golem, Inc.: A Comment on Certain Points Where Cybernetics Impinges on Religion. MIT Press.
1988, (pòstum) The Fourier Integral and Certain of its Applications. Cambridge University Press.
1994, (pòstum) Invention: The Care and Feeding of Ideas. MIT Press.
Referències
↑ «Norbert Wiener». Encyclopædia Britannica [Consulta: 18 agost 2017].
↑ Vallée, Robert. «Norbert Wiener (1894-1964)». International Society for the Systems Sciences. [Consulta: 18 agost 2017].
Bibliografia
Browder, Felix E. Norbert Wiener, 1894-1964. American Mathematical Soc., 31 de desembre de 1966. ISBN 978-0-8218-9536-8.
- Masani, Pesi R. «Norbert Wiener 1894–1964». Birkhäuser History of Science, 1990 [Consulta: 18 agost 2017].
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Norbert Wiener |
