Josep de Calassanç Serra i Ràfols










































Infotaula de personaJosep de Calassanç Serra i Ràfols
Biografia
Naixement
1900
Maó
Mort
1971
Barcelona
Nacionalitat
CatalunyaCatalunya
Educació
Universitat de Barcelona
Es coneix per

  • Secretari de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria

  • President de la Secció d’Art i Arqueologia de la Societat Catalana d’Estudis Històrics

  • President de la Societat Catalana de Geografia (1955-1969)
Activitat
Ocupació
Conservador Museu d'Arqueologia de Barcelona
Família
Fills
Blanca Serra i Puig
Josep de Calassanç Serra i Puig
Eva Serra i Puig.
Modifica les dades a Wikidata

Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Maó, Menorca, 1900[1] - Barcelona, 1971)[2] fou un historiador i arqueòleg català.[3]


Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. El 1932 fou nomenat conservador del nou Museu d'Arqueologia de Barcelona, i es dedicà a la investigació de l'arqueologia prehistòrica, ibèrica i romana a Catalunya.[4]


Després de la guerra civil espanyola va fer algunes excavacions a Mèrida i durant els anys seixanta assessorà sobre noves excavacions i troballes a Catalunya i Baix Aragó, com les de l'interior de la muralla romana de Barcelona, els sepulcres de fossa de Sant Quirze de Galliners, el vas campaniforme de Sabadell, el poblat ibèric de Tivissa o la Badalona romana. El 1949 fou escollit membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.[5]


És el pare de la lingüista Blanca Serra i Puig, l'impressor Josep de Calassanç Serra i Puig i la historiadora Eva Serra i Puig.



Obres




  • El poblament prehistòric de Catalunya (1930)


  • Études sur le néolithique et l'énéolithique de France, amb Pere Bosch i Gimpera (1927)


  • Forma Conventus Tarraconensis. Baetulo-Blanda (1928)


  • El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anteromana (1942)


  • Corpus vasorum antiquorum. Barcelone. Musée Archéologique (1951-57 i 1958-65)



Referències





  1. ↑ Barral i Altet,, p. 89.


  2. ↑ Serra i Puig, Eva «Repressió, represàlies i represa en l'arqueologia catalana (de 1939 a finals de la dècada de 1940): notes sobre Josep de Calassanç Serra i Ràfols». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, núm. 24, 2013, pàg. 103.


  3. ↑ «Josep de Calassanç Serra i Ràfols». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  4. ↑ Bertran, Enric. «Josep de C. Serra i Ràfols». Directori de socis i sòcies. Societat Catalana de Geografia. [Consulta: 4 juliol 2014].


  5. ↑ Barral i Altet, Xavier «Josep de C. Serra i Ràfols o la voluntat de continuïtat ideològica de l'arqueologia, des de la Mancomunitat i malgrat el Franquisme» (pdf). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2013, pàg. 85-100 [Consulta: 10 juliol 2014].










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more