Bruno Oro i Pichot
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juny 1978 (40 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Actor i cantant |
| Instrument | Veu |
   | |
 | |
Bruno Oro i Pichot (Barcelona, 4 de juny del 1978) és un actor i cantant català, de mare catalana i pare amb arrels napolitanes; és nét d'una família d'artistes de l'Empordà.
Contingut
1 Biografia
2 Obra
2.1 Cinema
2.2 Televisió
2.3 Teatre
2.4 Ràdio
2.5 Música
3 Referències
4 Enllaços externs
Biografia
Bruno Oro és nét del pintor Ramon Pichot i Soler, a través de la seva mare Taya, i nebot del també pintor Antoni Pitxot.[1][2][3] Té dos germans petits: una germana (Andrea) i un germà (Abel).[4]
Va estudiar a l'Escola Costa i Llobera i després art dramàtic a l'Institut del Teatre, on es va llicenciar el 1998 i posteriorment a la Rose Bruford College of Drama de Londres. Va començar la seva carrera professional a principis dels anys 2000. En aquesta mateixa època realitzà alguns papers secundaris a la televisió i al cinema. El 2000 es va incorporar a l'equip del Minoria absoluta de RAC 1 com a imitador.[5] Aquest programa radiofònic de sàtira política va guanyar el Premi Ondas el 2006.[6] Més endavant va participar en les adaptacions televisives del programa: Las cerezas a TVE, Miré usté a Antena 3 i Polònia a TV3. Aquest últim programa va assolir un èxit d'audiència que li van merèixer un altre Premi Ondas, entre altres reconeixements. Gràcies a les seves imitacions com la d'Artur Mas, María Teresa Fernández de la Vega o la seva obra mestra com a imitador fent d'Ángel Acebes es va donar a conèixer entre el gran públic.[7]
Teatralment destaca la seva vinculació al món de la comèdia, formant parella artística amb Clara Segura. Durant dos anys va tenir un paper en el serial de TV3 El cor de la ciutat, i el 2008 estrena Vinagre a TV3, un programa amb Clara Segura on es mostren gags de diverses parelles de personatges, tots interpretats pel duet d'actors. Un d'ells, que ja feia temps que havia estat caracteritzat per Bruno Oro, se li podran veure aparicions com a Caçadors de bolets de TV3, entre altres.
Durant el 2008 també s'incorpora a El matí de Catalunya Ràdio, amb la secció setmanal «Petits remeis per a gran histèries», i a finals d'aquest mateix any debuta com a cantant i compositor musical amb l'estrena del seu primer disc, Napoli, on quasi totes les cançons són cantades en italià, la seva llengua paterna. En els diferents concerts que ofereix durant el 2009 també se'l pot veure cantant en català, però utilitza l'italià en la majoria de cançons.[8] El 2011 va sortir el seu segon disc Tempus Fugit, on canta en català, castellà i italià i on es poden trobar cançons com «Messi» (pel jugador del Barça Leo Messi) o «Cadaqués». El seu tercer disc, Viatge de l'home que esternuda, es presentà el 2014.[6] L'any 2016 guanyà el premi Zapping en la categoria de millor actor.[9] La nit de cap d'any de 2017 a TV3 fou presentada per ell.[10]
Obra
Cinema
- 2007: Little Ashes
- 2007: Sing for Darfur
- 2007: Chuecatown
Televisió
- 1999: Plats Bruts Tinc una edat (cameo)
- 2003–2004: Operación Triunfo (TVE)
- 2004: Las cerezas (TVE)
- 2005: Mire usté (Antena 3)
- 2005–2016: Polònia (TV3)[11]
- 2005–2007: El cor de la ciutat (TV3)
- 2008: Vinagre (TV3)
- 2009: Caçadors de bolets (TV3)
- 2009–2016: Crackòvia (TV3)
Teatre
- 2002: Maca, per favor... les postres - escrita i dirigida per Bruno Oro i Clara Segura
- 2007: No et moguis - escrita i dirigida per Bruno Oro i Clara Segura
- 2007: Arcàdia
- 2007: Un roure
Ràdio
- 2004–2008: Minoria absoluta (RAC 1)
Música
| 2008: Napoli (veu i lletra)[12] |
|---|
|
| 2011: Tempus fugit (veu i lletra) |
|---|
|
| 2014: Viatge de l'home que esturnuda |
|---|
|
Referències
↑ Playà Maset, Josep. «La estirpe de los Pichot». La Vanguardia. [Consulta: 27 febrer 2016].
↑ Darder, Clara «Gemma Pichot: “A l’Àfrica valoren la vida perquè tenen la mort a la cantonada”». L'Independent de Gràcia, 559, 05-12-2014, pàg. 16 [Consulta: 26 febrer 2016].
↑ «L’actor Bruno Oro segons la seva mare». La Xarxa. [Consulta: 26 febrer 2016].
↑ Escales, Carme «Bruno Oro: «Sarrià es el barrio de Barcelona que más se parece a Cadaqués»». El Periódico, 26-06-2011 [Consulta: 26 febrer 2016].
↑ «Emotiva y divertida despedida de 'Minoria Absoluta' en el Tívoli de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 24-07-2009.
↑ 6,06,1 «"Porca misèria", "Minoria absoluta", "Salvador" i Bisbal, entre els premiats als Ondas 2006». 324.cat, 24-11-2006.
↑ Palmer, Jordi «Polònia, en campanya». Presència [Barcelona], núm. 2021, 19-11-2010, pp. 6 – 11. GI-143-1965.
↑ «Bruno Oro debuta aquesta nit cantant damunt dels escenaris». Enderrock, 28-11-2008.
↑ «TV3 obté cinc guardons en la 21a edició dels premis Zapping». 324.cat, 18-03-2016. [Consulta: 19 març 2016].
↑ «Bruno Oro presentarà el programa de Cap d'Any de TV3». CCMA.cat, 12-12-2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
↑ Castellví, Albert. «Bruno Oro deixa 'Polònia'». Ara.cat, 11-01-2016. [Consulta: 11 gener 2016].
↑ Soriguera, Elisenda «Bruno Oro. Caos Harmònic». Enderrock [Barcelona], núm. 157, novembre 2008, p.28. ISSN: 1136-7393.
Enllaços externs
- Bruno Oro i Pichot - Lloc web oficial
Bruno Oro i Pichot a Twitter
Obres de teatre que ha interpretat a TeatreNacional (català)
La seva fitxa a LaHiguera (castellà)
Col·laboradors al Polònia – programa de TV3 | |
|---|---|
| Actors/actrius recurrents |
|
| Antics actors/actrius |
|
| Altres col·laboradors |
|
