Dasiàtids









































Infotaula d'ésser viuDasiàtids
Dasyatidae

Dasyatis americana bonaire.jpg
Dasyatis americana

Període


Cretaci - actualitat[1]

Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Chondrichthyes
Ordre Myliobatiformes
Família
Dasyatidae
(Jordan, 1888)[2]


Modifica les dades a Wikidata




Dasyatis tortonesei





Dasyatis kuhlii





Pastinachus sephen





Pteroplatytrygon violacea





Taeniura grabata fotografiada a Tenerife.





Urogymnus asperrimus





Dasyatis thetidis fotografiada a Nova Zelanda.





Himantura oxyrhyncha





Fibló d'una rajada capturada al Mar del Corall (Austràlia).


La família dels dasiàtids (Dasyatidae) és constituïda per peixos condrictis de l'ordre dels myliobatiformes.


Per ignorància de la significació originària del mot, els pescadors de Tarragona també apliquen el nom de tòtina a l’escurçana (Dasyatis pastinaca). La confusió de noms entre els dasiàtids i els miliobàtids no és un defecte exclusiu dels pescadors catalans, sinó que també la fan els italians.




Contingut






  • 1 Morfologia


  • 2 Reproducció


  • 3 Alimentació


  • 4 Depredadors


  • 5 Hàbitat


  • 6 Distribució geogràfica


  • 7 Ús comercial


  • 8 Estat de conservació


  • 9 Gèneres


  • 10 Referències


  • 11 Bibliografia


  • 12 Enllaços externs





Morfologia



  • Les espècies més grans poden arribar als 4 m de longitud o d'amplada.

  • El cap no està separat o no és distingible de la resta del disc.


  • Rostre angulós.

  • Les mandíbules presenten dents punxegudes formant bandes.


  • Cua més llarga que el disc i prima, filamentosa, en forma de fuet i amb un fibló llarg i dentat especialment tòxic que els serveix com a sistema de defensa.

  • Respiren aigua a través d'un petit orifici que hi ha darrere de l'ull i l'expulsen a través de les obertures branquials presents a la part inferior del disc.

  • No tenen aleta caudal ni dorsals, tot i que algunes espècies presenten plecs longitudinals de pell en les superfícies superior i inferior de la cua.

  • La pell en la part dorsal pot ésser llisa o proveïda de tubercles, espines o denticles.[3][4]



Reproducció


Són ovovivípars i les cries neixen completament desenvolupades.[3]



Alimentació


Mengen una àmplia varietat d'organismes bentònics, incloent-hi crancs, gambetes, poliquets, mol·luscs i peixos.[4][5][6][7][8][9]



Depredadors


Encara que les rajades poden créixer molt, segueixen essent presa d'altres peixos de gran mida, com ara els taurons. Així, per exemple, el gran tauró martell sembla que s'especialitza a menjar espècies d'aquesta família.[10]



Hàbitat


La majoria d'espècies es troben en aigües costaneres, estuaris, davant de platges i desembocadures de rius i en fons de sorra i fang, tot i que n'hi ha unes poques que viuen als esculls de corall i en aigües dolces.[3][4]



Distribució geogràfica


Es troba a les aigües tropicals i subtropicals de l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic.[3][4]



Ús comercial


Les rajades són comestibles, especialment llurs ales i el fetge.[11]



Estat de conservació


A partir de l'any 1994 vuit espècies de dasiàtids van ésser classificades com en perill o vulnerables a l'extinció, i una altra més a punt de ser-ho. Les rajades, com els taurons, són molt vulnerables a la sobrepesca i, a més, creixen i maduren lentament, la qua cosa fa que la mida de la població adulta determini el nombre d'exemplars joves a causa de llur estratègia reproductiva lenta (inverteixen una gran quantitat d'energia i de temps durant tota llur existència per produir poca descendència).[12][13]



Gèneres




  • Dasyatis (Rafinesque, 1810)[14]


  • Himantura (Müller & Henle, 1837)[15]


  • Makararaja (Roberts, 2007)[16]


  • Neotrygon (Castelnau, 1873)[17]


  • Pastinachus (Rüppell, 1828)[18]


  • Pteroplatytrygon (Fowler, 1910)[19]


  • Taeniura (Müller & Henle, 1837)[20]


  • Urogymnus (Müller & Henle, 1837)[15][21][22][23][24][25][26][27]



Referències





  1. Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.


  2. uBio (anglès)


  3. 3,03,13,23,3 FishBase (anglès)


  4. 4,04,14,24,3 Discover Life (anglès)


  5. Allen, G., D. Robertson, 1994. Fishes of the Tropical Eastern Pacific. Honolulu, Hawaii: University of Hawaii Press.


  6. Böhlke, J., C. Chaplin. 1968. Fishes of the Bahamas and Adjacent Tropical Waters. Wynnewood, PA: Published for the Academy of Natural Sciences of Philadelphia by Livingston.


  7. Last, P., J. Stevens. 1994. Sharks and Rays of Australia. Austràlia: CSIRO.


  8. Moyle, P., J. Cech. 2000. Fishes: An introduction to ichthyology – 4a edició. Upper Saddle River, Nova Jersey: Prentice-Hall.


  9. Wheeler, A., 1985. The World Encyclopedia of Fishes. Londres: Macdonald.


  10. Animal Diversity Web (anglès)


  11. ZipCodeZoo (anglès)


  12. Moyle, P., J. Cech. 2000.


  13. Last, P., J. Stevens. 1994.


  14. Rafinesque C. S.. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. (i-iv) 3-69 (70 blank), Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 (106 blank)). Caratteri.


  15. 15,015,1 Müller J. & Henle F. G. J., 1837. Ueber die Gattungen der Plagiostomen. Arch. Naturgeschichte v. 3. 394-401, 434 (Nachträliche Bemerkung).


  16. Roberts, T., 2007. Makararaja chindwinensis, a New Genus and Species of Freshwater Dasyatidid Stingray from Upper Myanmar. The Natural History Bulletin of the Siam Society 54 (2) (2006).


  17. Castelnau, F. L., 1873. Contribution to the ichthyology of Australia. Núms. III thru IX (with subtitles, indexed as one work). Proceedings of the Zoological and Acclimmatisation Society of Victoria v. 2: 37-158.


  18. Rüppell W. P. E. S., 1828-1830. Atlas zu der Reise im nördlichen Africa. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. Fische Rothen Meeres 1828-30. 1-141 + 3 pp.


  19. Fowler H. W., 1910. Notes on batoid fishes. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 62. 468-475.


  20. Müller J. & Henle F. G. J., 1837. Gattungen der Haifische und Rochen nach einer von ihm mit Hrn. Henle unternommenen gemeinschaftlichen Arbeit über die Naturgeschichte der Knorpelfische. Ber. Akad. Wiss. Berlin 1837. 111-118.


  21. BioLib (anglès)


  22. AQUATAB.NET


  23. FishBase (anglès)


  24. Catalogue of Life (anglès)


  25. Dictionary of Common (Vernacular) Names (anglès)


  26. IUCN (anglès)


  27. UNEP-WCMC Species Database (anglès)






Bibliografia



  • Ahmad, A., A.A. Abdul Haris Hilmi, A.C. Gambang, S. Ahemad i A.R. Solahuddin (eds.), 2004. Elasmobranch resources, utilization, trade and management in Malaysia. Marine Fishery Resources Development and Management Department, Southeast Asian Fisheries Development Center.

  • Albaret, J.-J., M. Simier, F.S. Darboe, J-M. Ecoutin, J. Raffray i L.T. de Morais, 2004. Fish diversity and distribution in the Gambia Estuary, West Africa, in relation to environmental variables Aquat. Living Resour. 17:35-46.

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Principat de Catalunya.

  • Bauchot, M.-L., 1987. Raies et autres batoides. p. 845-886. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identificationpour les besoins de la pêche. (rev. 1). Mèditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma.

  • Bigelow, H.B. i W.C. Schroeder, 1953. Sawfishes, guitarfishes, skates and rays. Mem. Sears Found. Mar. Res. 1(2):1-514.

  • Bleckmann, H., M. Hofmann. 1999. Special Senses. pp. 300–328. A: W.C. Hamlett, ed. Sharks, Skates, and Rays. Baltimore, MD: The Johns Hopkins University Press.

  • Castro-Aguirre, J.L. i H. Espinosa Pérez, 1996. Listados faunísticos de México. VII. Catálogo sistemático de las rayas y especies afines de México. (Chondrichthyes: Elasmobranchii: Rajiformes: Batoideiomorpha). Universidad Nacional Autónoma de México, Mèxic. 75 p.

  • Compagno, L.J.V. i T.R. Roberts, 1982. Freshwater stingrays (Dasyatidae) of Southeast Asia and New Guinea, with description of a new species of Himantura and reports of unidentified species. Environ. Biol. Fish. 7(4):321-339.

  • Compagno, L.J.V. i T.R. Roberts, 1984. Dasyatidae. p. 4-5. A: J. Daget, J.P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, París i MRAC, Tervuren. Vol. 1.

  • Compagno, L.J.V., 1986. Dasyatidae. p. 135-142. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.

  • Compagno, L.J.V., D.A. Ebert i M.J. Smale, 1989. Guide to the sharks and rays of southern Africa. New Holland (Publ.) Ltd., Londres. 158 p.

  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A: W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. Johns Hopkins University Press, Maryland.

  • Cowley, P.D. i L.J.V. Compagno, 1993. A taxonomic re-evaluation of the blue stingray from southern Africa (Myliobatiformes: Dasyatidae). S. Afr. J. Mar. Sci. 13:135-149.

  • McEachran, J.D. i C. Capapé, 1984. Dasyatidae. p. 197-202. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 1.

  • McEachran, J.D., 1995. Dasyatidae. Rayas-látigo. p. 752-755. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guía FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.

  • Séret, B., 1990. Dasyatidae. P. 62-75. A: C. Levêque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumâtres d'Afrique de l'Ouest, vol. 1. Coll. Faune Tropicale núm. 28. Musée Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Bèlgica i O.R.S.T.O.M., París, França, 384 p.

  • Stehmann, M., J.D. McEachran i R. Vergara R., 1978. Dasyatidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 1. (pag. var.). FAO, Roma.

  • Stehmann, M., 1981. Dasyatidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic (fishing areas 34, 47 (in part). Vol. 5.

  • Wongrat, P., 1998. Whip-tailed freshwater stingrays family Dasyatidae of Thailand. p. 35-40. A: Adaptability and conservation of freshwater elasmobranchs. Report of Research Project, Grant-in-Aid for International Scientific Research (Field Research) in the financial year of 1996 and 1997. 119 p.

  • Wourms, J., L. Demski. 1993. The reproduction and development of sharks, skates, rays, and ratfishes: introduction, history, overview, and future prospects. pp. 7–19. A: L. Demski, J. Wourms, eds. The Reproduction and Development of Sharks, Skates, Rays, and Ratfishes. Dordrecht, els Països Baixos: Kluwer Academic Publishers.





Enllaços externs




  • NCBI (anglès)


  • ITIS (anglès)


  • World Register of Marine Species (anglès)


  • Encyclopedia of Life (anglès)


  • Barcodes of Life (anglès)






















Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita