Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa































Infotaula d'organitzacióGrup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
Dades bàsiques
Tipus entitat
organització no governamental
Història
Fundació
1973
Activitat


Organització i govern

Seu central Vista-down.png


  • Palma, Espanya

  • 39° 34′ 45″ N, 2° 39′ 12″ E / 39.57903889°N,2.65328056°E / 39.57903889; 2.65328056






Mapa ubicació seu principal




 





Modifica les dades a Wikidata



La finca de La Trapa (Mallorca), adquirida pel GOB per a la seva conservació.


El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB, a causa del seu primer nom: Grup d'Ornitologia Balear) és una associació no governamental fundada el 1973.[1] S'estructura en quatre seccions insulars (GOB-Mallorca, GOB-Menorca, GOB-Eivissa (GEN) i GOB-Formentera.[2])


El fundador va ser Josep Maria Casasayas Truyols, sense afany lucratiu i declarada d'Utilitat Pública, els objectius de la qual són la defensa, la divulgació i l'estudi de la natura i el medi ambient a les Illes Balears.[cal citació]


Les seves activitats, desenvolupades en bona part per persones voluntàries, es centren principalment en l'educació ambiental en escoles i a l'aire lliure, les campanyes per la protecció d'espais naturals de gran valor ecològic, la recuperació d'animals silvestres accidentats, la realització d'estudis sobre zoologia i botànica, el muntatge d'exposicions fixes i itinerants o en la recuperació de la finca de La Trapa, a Andratx (Mallorca).[1]


És membre de la Unió Mundial per a la Conservació de la Natura (UICN) i de l'Oficina Europea de Medi Ambient (OEMA). Entre les seves actuacions, destaquen la recuperació d'espècies en perill d'extinció, la implantació de mesures ambientals com l'estalvi de recursos o el reciclatge, l'educació ambiental. Té una secció ornitològica de molta activitat des de la seva fundació.


Margalida Ramis (Sa Pobla, 1976), és portaveu del grup.[3] Llicenciada en Física per la Universitat de les Illes Balears (UIB), des del 2007 treballa al GOB com a responsable i portaveu de l'àrea de campanyes de territori i recursos naturals. Anteriorment havia treballat al Grup d'Investigació Sostenibilitat i Territori de la UIB i havia fundat Enginyeria Sense Fronteres a les Illes.[4]



Guardons




  • 1988: Premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear.[1]


  • 2002: Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.[cal citació]



Referències





  1. ↑ 1,01,11,2 «Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  2. ↑ Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa GOB Formentera


  3. ↑ «http://www.eldiario.es/autores/margalida_ramis/». [Consulta: 5 agost 2017].


  4. ↑ «https://directa.cat/margalida-ramis-som-purs-espectadors-de-fluxos-economics-en-quals-ni-incidim». [Consulta: 5 agost 2017].




Enllaços externs



  • GOB Mallorca

  • GOB Menorca

  • GOB Eivissa









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more