Ngtjyty

The Rolling Stones
	; The Rolling Stones;
	; ;
Epònim	; Rollin' Stone ;
Dades bàsiques
Tipus entitat	; grup de rock;
Gènere artístic	; rock;
Història
Fundació	; 1962 a Dartford ;
Activitat
	;
	;
Discogràfica	; Polydor Records (–); ABKCO Records (–); Rolling Stones Records (–); Decca Records (–); Interscope Records (–); Warner Music Group (–); Atlantic Records (–); Virgin Records (–); Columbia Records (–); London Records (–);
Format per	; Mick Jagger; Keith Richards; Charlie Watts; Ron Wood; Brian Jones; Mick Taylor; Bill Wyman;
Altres dades
Nominat	; ; ; ; ; (1981) American Music Award for Favorite Pop/Rock Band/Duo/Group ; ; ; ; (1981) Grammy Award for Best Rock Performance by a Duo or Group with Vocal , per Tattoo You ; ; ; ; (1984) MTV Video Music Award for Best Concept Video ; ; ; ; (1986) Grammy Award for Best Rock Performance by a Duo or Group with Vocal ; ; ; ; (1986) MTV Video Music Award for Best Group Video ; ; ; ; (1989) Grammy Award for Best Rock Performance by a Duo or Group with Vocal ; ; ; ; (1990) Grammy Award for Best Rock Performance by a Duo or Group with Vocal ; ; ; ; (1991) Juno Award for International Entertainer of the Year ; ; ; ; (1994) Premi Grammy al millor curt musical; ; ; ; (1994) Grammy Award for Best Rock Album , per Voodoo Lounge ; ; ; ; (1995) MTV Video Music Award for Best Visual Effects ; ; ; ; (1995) MTV Europe Music Award for Best Live Act ; ; ; ; (1995) MTV Video Music Award for Best Group Video ; ; ; ; (1995) MTV Video Music Award for Best Cinematography ; ; ; ; (1997) Grammy Award for Best Rock Album , per Bridges to Babylon ; ; ; ; (1997) Premi Grammy a la millor interpretació Pop vocal en grup o parella, per Anybody Seen My Baby? ; ; ; ; (2005) Grammy Award for Best Rock Album , per A Bigger Bang ; ; ; ; ;
Premi(s)	; ; ; ; (2013) Premi Grammy del Saló de la Fama, per Honky Tonk Women ; ; ; (2011) Premi Grammy del Saló de la Fama, per Exile on Main Street; ; ; (2004) Premi Grammy del Saló de la Fama, per Let It Bleed; ; ; (1998) Premi Grammy del Saló de la Fama, per Sticky Fingers ; ; ; (1998) Premi Grammy del Saló de la Fama, per Beggars Banquet ; ; ; (1997) Premi Grammy del Saló de la Fama; ; ; (1995) MTV Video Music Award for Best Cinematography ; ; ; (1995) MTV Video Music Award for Best Visual Effects ; ; ; (1994) Grammy Award for Best Rock Album , per Voodoo Lounge ; ; ; (1994) Michael Jackson Video Vanguard Award ; ; ; (1994) Premi Grammy al millor curt musical; ; ; (1991) Juno Award for International Entertainer of the Year ; ; ; (1989) Rock and Roll Hall of Fame; ; ; (1986) Premi Grammy a la carrera artística; ; ; (1985) Premi Grammy a la carrera artística; ; ; ; ;
	; ;
Web	; Lloc web oficial;
	; ; ; ;

The Rolling Stones és un grup anglès de música rock. La traducción literal de Rolling Stones sería "còdols o pedres de riu" però significa bales perdudes o rodamons. El nom prové d'una cançó de Muddy Waters. Brian Jones, membre original de la banda, volía publicar un anunci a la revista Musical Express per anunciar el grup. Quan li van demanar el nom, va dir "Rolling Stones" perque era la portada del disc de Muddy Watters amb la cançó "Rollin' Stone"^[1] que tenia en aquella moments a la vista. Mick Jagger i Keith Richards ho expliquen en aquest vídeo dels seus orígens compartint un pis amb Brian Jones al barri de Edith Grove a Londres.

El grup es va formar l'any 1962 quan encara anaven al col·legi i segueix en actiu. Els membres originals eren Mick Jagger, Keith Richards, Brian Jones i Ian Stewart al piano. El pianista va incorporar al bateria Charlie Watts. Posteriorment va entrar al grup el baixista Bill Wymman ja que disposava d'un amplificador propi. Van fer la seva primera actuació en públic al Marquee Club de Londres el 12 de juliol de 1962.^[2]^[3] El 7 de juny de 1963 publicaren el seu primer disc, el single amb la cançó Come on, i el 15 d'abril de 1964 el primer llarga durada. Amb It's all over now aconseguiren el seu primer èxit de vendes, arribant al número u el 18 de juliol de 1964. El manager del grup, Andrew Loog Oldham, va decidir que Ian Stewart no donava la imatge pel grup i va decidir prescindir del pianista com a membre oficial. Stewart va continuar tocant per la banda i sent el primer road manager del grup. Va morir el 1985.

El seu estil musical va estar influït per la música nord-americana especialment el blues i el Rock and Roll que ells van fusionar en un so basat en dues guitars rítmiques i prototip del Rhythmic and blues. Si haguèssim de triar un dels seus discs que reculli les influències de la música d'arrel nord-americana adaptat cap a un estil amb so i missatge propi, aquest seria el monumental disc doble Exile on Main Street, publicat el 1972. Fou gravat a la Villa Nellcôte a Vilafranca de Mar (Provença, França), al soterrani de la casa que havia llogat Keith Richards. Els Stones van haver de fugir d'Anglaterra per la pressió fiscal abusiva que els feia tributar praticamente el 100% del que guayaven. Aquest disc va ser la culminació de quatre discs que per molts dels seus seguidors defineixen l'època d'or de la banda. Els discs Beggars Banquet (1968), Let it Bleed (1969), Sticky Fingers (1971) i el ja citat Exile on Main Street (1972) són considerats àlbums clàssics on el grup es defineix musicalment i assoleix la seva maduresa.

El grup era d'una aparença visual i sonora més dura que la dels Beatles amb qui van rivalitzar musicalment encara que sempre han mantingut una bona relació personal. De fet, un dels primera èxits dels Stones va ser una cançó composta per Lennon - Mc Cartney. Es tracta de "I wanna be your man". Publicada com a segon single l'1 de novembre de 1963, la versió dels Rolling Stones va arribar al núm. 12 de les llistes britàniques.

La seva cançó més reconeixible del grup és (I can't get no) Satisfaction, que arribà al número u l'11 de setembre de 1965. Famosa pel "riff" de guitarra elèctrica inicial, ha esdevingut un patró d'introducció de moltes cançons. Keith Richards explica que va somiar el riff inicial. Es va despertar, el va gravar i se'n va tornar a dormir.

La dècada dels 70 va ser molt productiva pels Stones. És en aquesta dècada quan van gravar els seus millors àlbums. Des del ja mencionat Exile on main Street, passant del Black and blue amb filtreig jazzísitcs de cançons com Melody^[4] i amb la nova incorporación de Ron Wood substituint a Mick Taylor a la guitarra, fins al "discotequero" Some Girls que inclou himnes com Miss You ^[5] gravat en plena efervescencia de la música disco. Els Stones van saber adaptar-se a la moda sense perdre la seva identitat.

Però els Rolling Stones son, sobretot, els reis dels concerts en directe. Durant els any 60 i els 70 van rodar constantment per tot el món fent honor al seu nom. Des dels petits clubs anglesos dels 60, passant per la conquesta dels Estats Units seguint el camí obert pels Beatles, fins a les gires eternes per Europa, Japó, Austràlia, Sud-amèrica i, sobretot, els Estats Units. En una època en què les pantalles gegants simplement no existien, Mick Jagger s'espavilava per a captar l'atenció de milers de fans durant les dues hores de concert. Segurament gràcies al fet que el seu pare havia sigut professor d'educació física, Jagger sempre ha mantingut un estar de forma envejable. Els excessos amb les drogues i la beguda els deixava pel sea colega Keith Richards.

La dècada dels 80 va començar amb la publicació de l'àlbum Tatto You amb les restes de les sessions de Some Girls i Emocional Rescue. Start me up va ser un èxit brutal i els va servir per començar la majoria de concerts de la gira americana i europea. L'àlbum Still Life gravat en directe las Estats Units, comença amb els acords de piano de Duke Ellington interpretant Take the A Train.^[6] La passió del jazz del batería Charlie Watts hi va tenir molt a veure. A l'acabar l'extenuant gira va esclatar el que Keth Richards defineix com "The third world war". Mick Jagger introdueix una clàusula al nou contracte multimilionari de la banda amb la CBS per la qual té dret a gravar tres discs en solitari. El primer disc és el mediocre She's the boss. Jagger s'allibera de la cotilla dels Rolling Stones i fantaseja amb competir en solitari amb Michael Jackson o la Madonna. Al concert benèfic Live Aid del 1985, Jagger actua al marge dels Stones fent un show amb Tina Tuner cantant It's only rock'nd roll.^[7] Per la seva banda Keith Richards i Ron Wood actuen al costat de Bob Dylan cantant Blowin in the Wind. Richards i Wood s'obliden de la lletra de l'himne de Dylan i el resultat és una de les actuacions més patètiques dels últims anys dalt d'un escenari.^[8] El grup sembla trencat. El 1986 publiquen l'àlbum Dirty Work en compliment del contracte amb la CBS. Les sessions de gravació son un infern. Jagger i Richards no coincideixen mai a l'estudi. El bateria Charlie Watts, fins aquell moment net com una patena, comença a tontejar amb la heroïna. Al videoclip de la cançó One hit to the body ^[9] es pot veure claramente la tensió entre els dos amics.

Altres cançons conegudes són: Get off of my cloud (1965), Paint it black (1966), Let's spend the night together (1967), Jumpin' Jack Flash (1968), Sympathy for the devil (1968), Honky tonk women (1969), Gimme shelter (1969), Brown sugar (1971), Tumbling dice (1972), Angie (1973), It's only rock n'roll (1974), Miss you (1978), Beast of burden (1978), Start me up (1981) i Waiting on a friend (1981).

Contingut

1 Membres

2 Discografia

3 Tours

4 Videografia

5 Grups mimètics

6 Referències

7 Enllaços externs

Membres

Mick Jagger (veu solista, harmònica i compositor)

Keith Richards (guitarra i compositor)

Bill Wyman (baix) (fins a 1992)

Brian Jones (guitarra, harmònica, teclats)(fins a 1969)

Charlie Watts (bateria)

Mick Taylor (guitarra) (1969 - 1974)

Ron Wood (guitarra) (de 1975)

Discografia

1964: The Rolling Stones

Cara 1

Route 66 (Bobby Troup): 2:20

I Just Want to Make Love to You (Willie Dixon): 2:17

Honest I Do (Jimmy Reed): 2:09

I Need You Baby (Mona) (Bo Diddley): 3:33.

Now I've Got a Witness (Like Uncle Phil and Uncle Gene) (Nanker Phelge): 2:29.

Little by Little (Nanker Phelge, Phil Spector): 2:39

Cara 2

I'm a King Bee (James Moore): 2:35

Carol (Chuck Berry): 2:33

Tell Me (You're Coming Back) (Mick Jagger, Keith Richard): 4:05

Can I Get a Witness (Brian Holland, Lamont Dozier, Eddie Holland): 2:55

You Can Make It if You Try (Ted Jarrett): 2:01

Walking the Dog (Rufus Thomas): 3:10

1964: 12 x 5

Around and Around (Chuck Berry) – 3:03

Confessin' the Blues (Jay McShann/Walter Brown) – 2:47

Empty Heart (Nanker Phelge) – 2:37

Time Is on My Side (Norman Meade) – 2:53

Good Times, Bad Times (Mick Jagger/Keith Richards) – 2:30

It's All Over Now (Bobby Womack/Shirley Jean Womack) – 3:26

2120 South Michigan Avenue (Nanker Phelge) – 3:38

Under the Boardwalk (Arthur Resnick/Kenny Young) – 2:46

Congratulations (Mick Jagger/Keith Richards) – 2:29

Grown Up Wrong (Mick Jagger/Keith Richards) – 2:05

If You Need Me (Robert Bateman/Wilson Pickett) – 2:04

Susie Q (Eleanor Broadwater/Stan Lewis/Dale Hawkins) – 1:50

1965: The Rolling Stones, Now!

Everybody Needs Somebody to Love (Solomon Burke/Bert Russell/Jerry Wexler) – 2:58

Down Home Girl (Jerry Leiber/Arthur Butler) – 4:12

You Can't Catch Me (Chuck Berry) – 3:39

Heart of Stone (Mick Jagger/Keith Richards) – 2:49

What A Shame (Mick Jagger/Keith Richards) – 3:05

I Need You Baby (Mona) (Ellas McDaniel) – 3:35

Down The Road Apiece (Don Raye) – 2:55

Off the Hook (Mick Jagger/Keith Richards) – 2:34

Pain in My Heart (Naomi Neville) – 2:12

Oh Baby (We Got a Good Thing Goin') (Barbara Lynn Ozen) – 2:08

Little Red Rooster (Willie Dixon) – 3:05

Surprise, Surprise (Mick Jagger/Keith Richards) – 2:31

1965: Out of our heads

Ordre en la versió pel Regne Unit:

She Said Yeah (Sonny Christy/Roddy Jackson): 1:34

Mercy, Mercy (Don Covay/Ronnie Miller): 2:45

Hitch Hike (Marvin Gaye/William Stevenson/Clarence Paul): 2:25

That's How Strong My Love Is (Roosevelt Jamison): 2:25

Good Times (Sam Cooke): 1:58

Gotta Get Away (Mick Jagger/Keith Richards): 2:06

Talkin' 'Bout You (Chuck Berry): 2:31

Cry To Me (Bert Russell): 3:09

Oh Baby (We Got A Good Thing Goin') (Barbara Lynn Ozen): 2:08

Heart Of Stone (Mick Jagger/Keith Richards): 2:50

The Under Assistant West Coast Promotion Man (Nanker Phelge): 3:07
- Va ser l'última canço que els Stones van firmar amb el pseudònim de Nanker Phelge.

I'm Free (Mick Jagger/Keith Richards): 2:24

1965: December's Children (And Everybody's)

Cara 1

She Said Yeah (Sonny Christy/Roddy Jackson) – 1:34

Talkin' About You (Chuck Berry) – 2:31

You Better Move On (Arthur Alexander) – 2:39

Look What You've Done (McKinley Morganfield) – 2:16

The Singer Not the Song – 2:22

Route 66 (Bobby Troup) en vivo – 2:39

Cara 2

Get off of My Cloud – 2:55

I'm Free – 2:23

As Tears Go By (Mick Jagger/Keith Richards/Andrew Loog Oldham) – 2:45

Gotta Get Away – 2:07

Blue Turns to Grey – 2:29

I'm Moving On (Hank Snow) en vivo – 2:14

1966: Aftermath

Tots els temes van ser composts per Jagger/Richards. L'ordre és el mateix que en la versió pel Regne Unit:

Mother's Little Helper (2:45)

Stupid Girl (2:55)

Lady Jane (3:08)

Under My Thumb (3:41)

Doncha Bother Me (2:41)

Going Home (11:13)

Flight 505 (3:27)

High and Dry (3:08)

Out of Time (5:37)

It's Not Easy (2:56)

I Am Waiting (3:11)

Take It or Leave It (2:47)

Think (3:09)

What to Do (2:32)

1967: Between the buttons

Tots els temes van ser escrits per Mick Jagger i Keith Richards. L'ordre és el mateix que en la versió pel Regne Unit:

Yesterday's Papers – 2:04

My Obsession – 3:17

Back Street Girl – 3:27

Connection – 2:08

She Smiled Sweetly – 2:44

Cool, Calm And Collected – 4:17

All Sold Out – 2:17

Please Go Home – 3:17

Who's Been Sleeping Here? – 3:55

Complicated – 3:15

Miss Amanda Jones – 2:47

Something Happened to Me Yesterday – 4:55

1967: Flowers

Tots els temes van ser escrits per Mick Jagger i Keith Richards, excepte els assenyalats.

Cara 1:

Ruby Tuesday – 3:17

Have You Seen Your Mother, Baby, Standing in the Shadow? – 2:34

Let's Spend the Night Together – 3:36

Lady Jane – 3:08

Out of Time – 3:41

My Girl (Smokey Robinson/Ronald White) – 2:38

Cara 2

Back Street Girl – 3:26

Please Go Home – 3:17

Mother's Little Helper – 2:46

Take It or Leave It – 2:46

Ride On, Baby – 2:52

Sittin' On A Fence – 3:03

1967: Their Satanic Majesties Request
Sing This All Together Citadel In Another Land 2000 Man Sing This All Together (See What Happens) She's a Rainbow The Lantern Gomper 2000 Light Years from Home On With the Show

1968: Beggar's banquet

Cara A

Sympathy for the Devil (6:27)

No Expectations (4:02)

Dear Doctor (3:26)

Parachute Woman (2:23)

Jigsaw Puzzle (6:17)

Cara B

Street Fighting Man (3:18)

Prodigal Son (2:55)

Stray Cat Blues

Factory Girl (2:12)

Salt of the Earth (4:51)

1969: Let it bleed

Cara A

Gimme Shelter

Love In Vain (Robert Johnson) (4:22)

Honky Tonk Women (3:10)

Live With Me (3:36)

Let It Bleed (5:34)

Cara B

Midnight Rambler (6:57)

You Got the Silver (2:54)

Monkey Man (4:15)

You Can't Always Get What You Want (7:30)

1971: Sticky fingers

Totes les cançons van ser compostes per Mick Jagger i Keith Richards, excepte les assenyalades:

Cara A

Brown Sugar (3:50)

Sway (3:52)

Wild Horses (5:44)

Can't You Hear Me Knocking (7:15)

You Gotta Move(Fred McDowell/Reverend Gary Davis) (2:34)

Cara B

Bitch (3:37)

I Got The Blues (3:54)

Sister Morphine (Jagger/Richards/Marianne Faithfull) (5:34)

Dead Flowers (4:05)

Moonlight Mile (5:56)

1972: Exile on Main Street

Totes les cançons van ser compostes per Mick Jagger i Keith Richards, excepte les assenyalades:

Cara 1

Rocks Off – 4:32

Rip This Joint – 2:23

Shake Your Hips (Slim Harpo) – 2:59

Casino Boogie – 3:33

Tumbling Dice – 3:45

Cara 2

Sweet Virginia – 4:25

Torn and Frayed – 4:17

Sweet Black Angel – 2:54

Loving Cup – 4:23

Cara 3

Happy – 3:04

Turd on the Run – 2:37

Ventilator Blues (Jagger, Richards, Mick Taylor) – 3:24

I Just Want to See His Face – 2:52

Let It Loose – 5:17

Cara 4

All Down the Line – 3:49

Stop Breaking Down (Robert Johnson) – 4:34

Shine a Light – 4:14

Soul Survivor – 3:49

1973: Goat's head soup
Dancing With Mr. D – 4:53 100 Years Ago – 3:59 Coming Down Again – 5:54 Angie – 4:33 Silver Train – 4:27 Hide Your Love – 4:12 Winter – 5:31 Can You Hear The Music? – 5:31 Star Star – 4:25

1974: It's only rock'n roll
If You Can't Rock Me Ain't Too Proud To Beg It's Only Rock 'N Roll (but I Like It) Till The Next Goodbye Time Waits For No One Luxury Dance Little Sister If You Really Want To Be My Friend Short And Curlies Fingerprint File

1976: Black and Blue

Tots els temes van ser compostos per Mick Jagger i Keith Richards, excepte els indicats.

Hot Stuff – 5:20

Hand of Fate – 4:28

Cherry Oh Baby (Eric Donaldson) – 3:53

Memory Motel – 7:07

Hey Negrita – 4:58

Melody – 5:47

Fool To Cry – 5:04

Crazy Mama – 4:34

1978: Some girls

Tots els temes van ser compostos per Mick Jagger i Keith Richards, excepte els indicats.

Miss You – 4:48

When the Whip Comes Down – 4:20

Just My Imagination (Running Away with Me) (Norman Whitfield, Barrett Strong) – 4:38

Some Girls – 4:37

Lies – 3:12

Far Away Eyes – 4:24

Respectable – 3:07

Before They Make Me Run – 3:25

Beast of Burden – 4:25

Shattered – 3:47

1980: Emotional Rescue

Tots els temes van ser compostos per Mick Jagger i Keith Richards, excepte els indicats.

Cara 1

Dance (Pt. 1) (Mick Jagger/Keith Richards/Ronnie Wood) – 4:23

Summer Romance – 3:16

Send It to Me – 3:43

Let Me Go – 3:50

Indian Girl – 4:23

Cara 2

Where the Boys Go – 3:29

Down in the Hole – 3:58

Emotional Rescue – 5:39

She's So Cold – 4:14

All About You – 4:18

1981: Tattoo you

Tots els temes van ser compostos per Mick Jagger i Keith Richards, excepte els indicats.

Start Me Up: 3:32

Hang Fire: 2:21

Slave: 6:33

Little T&A: 3:23

Black Limousine (Mick Jagger/Keith Richards/Ron Wood): 3:31

Neighbours: 3:31

Worried About You: 5:17

Tops: 3:45

Heaven: 4:22

No Use in Crying (Mick Jagger/Keith Richards/Ron Wood): 3:25

Waiting on a Friend: 4:34

1983: Under cover

Tots els temes van ser compostos per Mick Jagger i Keith Richards, excepte els indicats.

Undercover of the Night – 4:32

She Was Hot – 4:41

Tie You Up (The Pain Of Love) – 4:16

Wanna Hold You – 3:52

Feel On Baby – 5:07

Too Much Blood – 6:14

Pretty Beat Up (Mick Jagger/Keith Richards/Ron Wood) – 4:04

Too Tough – 3:52

All The Way Down – 3:14

It Must Be Hell – 5:04

1986: Dirty work

Todos los temas compuestos por Mick Jagger y Keith Richards, salvo donde se indique.

One Hit (to the Body) (Mick Jagger/Keith Richards/Ron Wood) – 4:44

Fight (Mick Jagger/Keith Richards/Ron Wood) – 3:09

Harlem Shuffle (Bob Relf/Ernest Nelson) – 3:24

Hold Back – 3:53

Too Rude (Lydon Roberts) – 3:11

Winning Ugly – 4:32

Back to Zero (Mick Jagger/Keith Richards/Chuck Leavell) – 4:00

Dirty Work (Mick Jagger/Keith Richards/Ron Wood) – 3:53

Had It with You (Mick Jagger/Keith Richards/Ron Wood) – 3:19

Sleep Tonight – 5:11

(Pista amagada) (Big Bill Broonzy/Charles Segar) – 0:33

1989: Steel wheels

Tots els temes van ser compostos per Mick Jagger i Keith Richards, excepte els indicats.

Sad Sad Sad – 3:35

Mixed Emotions – 4:39

Terrifying – 4:53

Hold On To Your Hat – 3:32

Hearts For Sale – 4:40

Blinded By Love – 4:37

Rock and a Hard Place – 5:25

Can't Be Seen – 4:10

Almost Hear You Sigh (Mick Jagger/Keith Richards/Steve Jordan) – 4:37

Continental Drift – 5:14

Break The Spell – 3:07

Slipping Away – 4:30

1994: Voodoo lounge

Totes les cançons van ser compostes per Mick Jagger i Keith Richards.

Love Is Strong (3:50)

You Got Me Rocking (3:35)

Sparks Will Fly (3:16)

The Worst (2:24)

New Faces (2:52)

Moon Is Up (3:42)

Out of Tears (5:27)

I Go Wild (4:23)

Brand New Car (4:15)

Sweethearts Together (4:45)

Suck on the Jugular (4:28)

Blinded By Rainbows (4:33)

Baby Break It Down (4:09)

Thru and Thru (6:15)

Mean Disposition (4:09)

1997: Bridges to Babylon

Totes les cançons van ser compostes per Mick Jagger i Keith Richards, excepte les assenyalades:

Flip The Switch (3:28)

Anybody Seen My Baby? (Mick Jagger/Keith Richards/k.d. lang/Ben Mink) (4:31)

Low Down (4:26)

Already Over Me (5:24)

Gunface (5:02)

You Don't Have To Mean It (3:43)

Out Of Control (4:43)

Saint of Me (5:15)

Might As Well Get Juiced (5:23)

Always Suffering (4:44)

Too Tight (3:33)

Thief In The Night (Mick Jagger/Keith Richards/Pierre de Beauport) (5:16)

How Can I Stop (6:54)

2005: A Bigger Bang

Totes les cançons van ser compostes per Mick Jagger i Keith Richards.

Rough Justice - 3:13

Let Me Down Slow - 4:15

It Won't Take Long - 3:54

Rain Fall Down - 4:54

Streets of Love - 5:10

Back of My Hand - 3:33

She Saw Me Coming - 3:12

Biggest Mistake - 4:06

This Place Is Empty - 3:17

Oh No, Not You Again - 3:47

Dangerous Beauty - 3:48

Laugh, I Nearly Died - 4:54

Sweet Neo Con - 4:34

Look What the Cat Dragged Inv - 3:58

Driving Too Fast - 3:57

Infamy - 3:48

2016 -Blues & Lonesome.^[10]

Tours

Any	Gira de concerts que The Rolling Stones ha realitzat
1963	British Tour (com a teloners)
1964	4 British tours, 2 US tours, un concert a Europa (Holanda)
1965	1 Far East tour, 4 tours europeus, 3 British tours, 2 North American tours
1966	Tours por Australia i Nova Zelanda, European Tour, North American Tour, British Tour
1967	European Tour
1969	American Tour 1969
1970	European Tour 1970
1971	UK Tour 1971 (també conegut com The Goodbye Britain Tour)
1972	American Tour 1972 (també conegut com S.T.P. Tour)
1973	Pacific Tour 1973
1973	European Tour 1973
1975	Tour de les Amèriques '75
1976	Tour of Europe '76
1978	US Some Girls Tour 1978
1981	Tattoo You American Tour 1981
1982	European Tour 1982
1989 / 1990	Steel Wheels/Urban Jungle Tour
1994 / 1995	Voodoo Lounge Tour
1997 / 1998	Bridges To Babylon Tour Nord-amèrica i Europa
1999	No Security Tour i Bridges To Babylon Tour per Europa
2002 / 2003	Licks Tour
2005-2007	A Bigger Bang Tour
2012-2013	50 and Counting Tour Estats Units, canadà Regne Unit
2014	14 On Fire Tour Austràlia i Nova Zelanda
2015	Zip Code - Estats Units
2016	Olé Tour - Sud America
2016	Estats Units mini Tour
2017	No filter - Europa
2018	No filter - Irlanda, Regne Unit, Europa

Videografia

Crossfire Hurricane - (DVD) dirigida per Brett Morgen

Shine a Light - (DVD) 2008 dirigida per Martin Scorsese

The Biggest Bang - (DVD) 2007

Performance - (VHS) 1995, (DVD) 2007

The Stones in the Park - 2006 - Hyde Park aquest parc ha estay el centre de molts concerts de rock de Londres.

Rock and Roll Circus - (VHS) 1996, (DVD) 2004

Four Flicks - (DVD) 2003

Gimme Shelter - (VHS) 1992 per la companyia Abkco, (VHS, DVD) 2000 per la companyia Homevision

Live at the Max - (VHS) 1995, (DVD) 1999

Bridges to Babylon - (VHS), (DVD) 1998

Voodoo Lounge - (VHS) 1995, (DVD) 1998

Sympathy for the Devil - (VHS) 1994, (DVD) 2003

Ladies and Gentleman: The Rolling Stones - (VHS) 1974

25 X 5: The Continuing Adventures of the Rolling Stones - (VHS) 1989

Video Rewind - (VHS) 1988

Let's Spend the Night Together - (VHS) 1982

Cocksucker Blues - (VHS) 1972

Stones in the Park - (VHS) 1969

One Plus One (també titulat Sympathy for the Devil), pel·lícula de Jean-Luc Godard - (VHS) 1968

Grups mimètics

Smoking Stones

Referències

↑ «Muddy Waters - Rolling Stone».

↑ «The Rolling Stones. Band» (en anglès). Pàgina oficial dels Rolling Stones. [Consulta: 12 juliol 2016].

↑ «It's Only Rock'n'Roll: Forty years of the Rolling Stones» (en anglès). The Independent, 04-07-2002. Arxivat de l'original el 1 gener 2009. [Consulta: 12 juliol 2016].

↑ «Melody - the Rolling Stones».

↑ «Miss You».

↑ «Still life - American concert».

↑ «Live Aid».

↑ «Blowin' in the wind».

↑ «One hit to the body».

↑ «Els Rolling Stones anuncien nou disc per al 2 de desembre». Ara.cat.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Rolling Stones

The Official Rolling Stones Site

www.iorr.org Rolling Stones Fan Club des del 1980

[1] «Muddy Waters - Rolling Stone».

[2] «The Rolling Stones. Band» (en anglès). Pàgina oficial dels Rolling Stones. [Consulta: 12 juliol 2016].

[3] «It's Only Rock'n'Roll: Forty years of the Rolling Stones» (en anglès). The Independent, 04-07-2002. Arxivat de l'original el 1 gener 2009. [Consulta: 12 juliol 2016].

[4] «Melody - the Rolling Stones».

[5] «Miss You».

[6] «Still life - American concert».

[7] «Live Aid».

[8] «Blowin' in the wind».

[9] «One hit to the body».

[10] «Els Rolling Stones anuncien nou disc per al 2 de desembre». Ara.cat.

Registres d'autoritat	WorldCat BNE: XX98942 BNF: cb13906219j GND: 2074630-1 LCCN: n80123108 VIAF: 156609707 ISNI: 0000 0001 2192 4040 SELIBR: 333421 SUDOC: 029185149 BIBSYS: 90111056 MusicBrainz: b071f9fa-14b0-4217-8e97-eb41da73f598 NLA: 35460187 NDL: 00629452 NKC: ko2002161839
Bases d'informació	IMDb: nm1213869

搜尋此網誌

Ngtjyty

The Rolling Stones

Contingut

Membres

Discografia

Tours

Videografia

Grups mimètics

Referències

Enllaços externs

Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita

Dades bàsiques
The Rolling Stones

Epònim	Rollin' Stone
Tipus entitat	grup de rock
Gènere artístic	rock
Història
Fundació	1962 a Dartford
Activitat


Discogràfica	Polydor Records (–) ABKCO Records (–) Rolling Stones Records (–) Decca Records (–) Interscope Records (–) Warner Music Group (–) Atlantic Records (–) Virgin Records (–) Columbia Records (–) London Records (–)
Format per	Mick Jagger Keith Richards Charlie Watts Ron Wood Brian Jones Mick Taylor Bill Wyman
Altres dades
Nominat	(1981) American Music Award for Favorite Pop/Rock Band/Duo/Group (1981) Grammy Award for Best Rock Performance by a Duo or Group with Vocal , per Tattoo You (1984) MTV Video Music Award for Best Concept Video (1986) Grammy Award for Best Rock Performance by a Duo or Group with Vocal (1986) MTV Video Music Award for Best Group Video (1989) Grammy Award for Best Rock Performance by a Duo or Group with Vocal (1990) Grammy Award for Best Rock Performance by a Duo or Group with Vocal (1991) Juno Award for International Entertainer of the Year (1994) Premi Grammy al millor curt musical (1994) Grammy Award for Best Rock Album , per Voodoo Lounge (1995) MTV Video Music Award for Best Visual Effects (1995) MTV Europe Music Award for Best Live Act (1995) MTV Video Music Award for Best Group Video (1995) MTV Video Music Award for Best Cinematography (1997) Grammy Award for Best Rock Album , per Bridges to Babylon (1997) Premi Grammy a la millor interpretació Pop vocal en grup o parella, per Anybody Seen My Baby? (2005) Grammy Award for Best Rock Album , per A Bigger Bang
Premi(s)	(2013) Premi Grammy del Saló de la Fama, per Honky Tonk Women (2011) Premi Grammy del Saló de la Fama, per Exile on Main Street (2004) Premi Grammy del Saló de la Fama, per Let It Bleed (1998) Premi Grammy del Saló de la Fama, per Sticky Fingers (1998) Premi Grammy del Saló de la Fama, per Beggars Banquet (1997) Premi Grammy del Saló de la Fama (1995) MTV Video Music Award for Best Cinematography (1995) MTV Video Music Award for Best Visual Effects (1994) Grammy Award for Best Rock Album , per Voodoo Lounge (1994) Michael Jackson Video Vanguard Award (1994) Premi Grammy al millor curt musical (1991) Juno Award for International Entertainer of the Year (1989) Rock and Roll Hall of Fame (1986) Premi Grammy a la carrera artística (1985) Premi Grammy a la carrera artística

Web	Lloc web oficial