Dièresi
Signes diacrítics |
|---|
accent
breu ( ˘ )
croc / dấu hỏi ( ̉ ) |
| Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics: |
apòstrof ( ’ ) |
La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".[1]
En llengua catalana hi ha tres accepcions de "dièresi": El signe diacrític, la llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d'un diftong i el nom genèric amb el qual són designats els diferents procediments quirúrgics usats per a dividir els teixits orgànics. Aquest article tracta del signe diacrític.
Contingut
1 Ús general
1.1 L'ús de la dièresi en català
1.2 Excepcions
2 Referències
Ús general
La dièresi és un signe consistent en dos petits puntets col·locats sobre una vocal, per indicar que se n'ha d'alterar la pronunciació. Tot i la semblança gràfica, no s'ha de confondre amb l'umlaut.
En llengües com el francès o el grec, marca que la segona vocal pertany a una síl·laba diferent que la primera. Usualment la vocal que porta dièresi és tònica.
En espanyol, en canvi, indica que s'ha de pronunciar la U de determinats dígrafs (com GÜE, per exemple).
L'ús de la dièresi en català
En català, també s'empra damunt de les vocals i / u per indicar que aquestes vocals no formen diftong, sinó un hiat, amb la vocal anterior: veïna, llaüt, agraït, continuï, obeïes...[2]
Es posa dièresi en els casos següents:[3]
- Quan hem de pronunciar una u que podria ser muda: al-gues / ai-gües, tan-ques / pas-qües.
- Quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior i les normes de l'ortografia no ens permeten accentuar: pa-ís / pa-ï-sos, ai-re / ra-ïm, ei-na / ve-ï-na, cui-na / ru-ï-na, diu, di-uen / di-ürn, peu / peülla.
- Quan una i entre vocals no fa de consonant: bis-ca-ia / bis-ca-ï-na, però in-clo-ï-a (d'incloure).
Excepcions
Hi ha excepcions a aquest ús:[4]
- Mots començats pels prefixos 'anti-, co-, contra-, re-, "tele", "ràdio","semi" seguits de vocal: exemple reunir, antiimperialisme, contraindicació, reunificació. Però es posa dièresi en reïx i reüll, perquè no es consideren formats amb prefix.
- En els mots acabats en vocal + els sufixos -isme, -ista, "us", "um": exemple egoisme, altruisme, altruista... Però es posa dièresi en lluïsme i proïsme perquè no es consideren formats amb sufix.
- En les formes verbals d'infinitiu, gerundi, en els futurs i els condicionals acabades en vocal + IR (tercera conjugació): exemples: trair, traint, trairà, trairia, però en canvi sí al participi traït o al present traïm, traïu.
- Si dues ii van seguides sempre porta dièresi la segona
- Sempre porten dièresi les paraules que no tenen la tònica al diftong
Referències
↑ «Dièresi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Dièresi a edu365.cat
↑ Accents i dièresi, editorial Teide
↑ Dièresi al web de l'UOC
