Omar Khayyam
 | |
| Nom original | (fa) عُمَر خَیّام نیشابوری |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 18 de maig de 1048 Nixapur, Ariana |
| Mort | 4 de desembre de 1131(1131-12-04) (als 83 anys) Nixapur |
| Grup ètnic | Perses |
| Religió | Islam i sunnisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia, matemàtiques i astronomia |
| Ocupació | Matemàtic, astrònom, poeta, lletrista, filòsof, músic i astròleg |
| Era | Filosofia medieval |
| Regió geogràfica | Pèrsia |
| Escola de pensament | Matemàtica persa, literatura persa, filosofia persa |
| Interessat en | Matemàtiques, filosofia, astronomia i poesia |
| Gènere artístic | Ruba'i  |
| Alumnes | Muzaffar al-Asfizari i Al-Khazini |
| Influències | Al-Biruní, Avicenna |
| Influències en | Farid-ad-Din Attar |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Al-Khazini |
 | |
 | |
Omar Khayyam —en persa غیاث الدین ابو الفتح عمر بن ابراهیم خیام نیشابوری, Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī— (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa. També se l'anomena Omar al-Khayyami.[1]
És conegut per la seva poesia, i especialment fora de l'Iran, pels quartets (robaí) del llibre conegut com Els Robaiat d'Omar Khayyam,[2] popularitzats des del 1859 per la traducció recreada del poeta anglès Edward FitzGerald. Les seves contribucions matemàtiques inclouen el Tractat sobre la demostració de problemes d'àlgebra (1070), en què dóna un mètode geomètric per resoldre equacions cúbiques intersecant una hipèrbola amb un cercle.[3]
També va contribuir a reformar el calendari, i podria haver proposat una teoria heliocèntrica, molt anterior a la de Copèrnic. El seu llegat és patent en la quantitat de cites d'autors posteriors i en els personatges i llocs anomenats en el seu honor, incloent-hi un cràter de la Lluna i un planeta nan.
Contingut
1 Contribucions a les matemàtiques
2 Contribucions a les humanitats
3 Vegeu també
4 Referències
5 Enllaços externs
Contribucions a les matemàtiques
En la seva obra sobre l'àlgebra, indica com resoldre equacions cúbiques i apunta solucions per a ordres superiors mitjançant segments i no nombres, és a dir, usant la geometria.
Va ser ell el primer que anomenà X la incògnita d'una equació, establint així la formulació clàssica d'aquestes. Escrivia "shiy" per referir-se a l'element desconegut que calia esbrinar, nom que va ser trascrit com a "xay" en castellà i d'allà es va prendre la inicial que indica incògnita.[4]
Va reformar el calendari persa i, gràcies al seu coneixement matemàtic i a les observacions astronòmiques que va dirigir, va afinar fins al punt de tenir un error d'un dia cada 3.770 anys, molt per sobre del calendari gregorià. Aquest calendari continua vigent en l'actualitat.
Contribucions a les humanitats
La seva contribució més famosa és en el camp de la poesia, marcada per l'hedonisme i el coneixement dels clàssics, que instava a llegir per conrear el coneixement,[5] enfront de determinats corrents religiosos que rebutjaven els textos grecollatins per pagans. La seva poesia ha estat llegida en clau mística sufí, en què el vi que apareix constantment seria una al·legoria de la presència divina. Aquest vi també s'ha interpretat com a sinònim de gaudi, en un paper similar al del déu Dionís grec. Com que els musulmans tenen prohibit l'alcohol, alguns han volgut veure en aquests versos una prova de l'ateisme de l'autor.
Khayyam era, tanmateix un home creient, ja que sostenia que Déu era el fonament de l'ordre del cosmos, que havia establert les lleis que havien de ser desxifrades per l'ésser humà. Aquest Déu, però, no castigava les persones que buscaven el plaer, com sostenien els textos sagrats, sinó que era una instància abstracta i creadora. Dins la creació, distingia dos tipus d'éssers, els naturals, que tenen una existència independent en la natura, i els matemàtics, entesos com a propietats associades als primers, en la línia de la substància segona d'Aristòtil.
Vegeu també
Omar Khayyam (pel·lícula).
Referències
↑
A Omar Khayyam, Encyclopædia Britannica, 2007 (anglès), apareix el seu nom com a Ghiyath al-Din Abu al-Fath 'Umar ibn Ibrahim al-Nisaburi al-Khayyami (els últims dos mots difereixen de la versió d'aquest article), i enumera matemàtic abans que poeta, en parlar de la seva biografia.
↑ Edicions en català:
Rubaiyat: Selecció, segons la versió francesa de Franz Toussaint, amb traducció d'Esteve Serra. Palma: Olañeta, 1997. ISBN 84-7651-676-2.
Rubaiat, traducció de Ramon Vives Pastor, edició de Pau Sarradell. Sant Jordi de ses Salines (Eivissa): Res Publica, 2001. ISBN 84-89810-37-0.
Els «Robayat». Traducció i edició de Ramon Gaja. Barcelona: Quaderns Crema, 2010. ISBN 978-84-7727-489-6.
↑
«Omar Khayyam». The MacTutor History of Mathematics archive.(anglès)
↑ Amin Maaluf, Samarcande, 1988,
↑ Robertson (1914). "Freethought under Islam". A Short History of Freethough, Ancient and Modern Volume I (Elibron Classics). Watts & Co., London.
Enllaços externs
Poesia.
Xtec.
Solució geomètrica de la cúbica que proposa Omar Khayyam.
Obres d'Omar Khayyam en el projecte Gutenberg (anglès).
