Marcel Duchamp
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 de juliol de 1887 Blainville-Crevon, Sena Marítim, França |
| Mort | 2 d'octubre de 1968(1968-10-02) (als 81 anys) Neuilly-sur-Seine, França |
| Lloc d'enterrament | Sena Marítim |
| Nacionalitat |  França Estats Units (des de 1955) |
| Formació professional | Autodidacta |
| Educació | Académie Julian Lycée Pierre-Corneille  |
| Activitat | |
| Ocupació | Actor, jugador d'escacs, pintor, escultor, gravador i fotògraf |
| Art | Pintor, escultor, cineasta, Jugador d'escacs |
| Moviment | Dadaisme, Futurisme, Cubisme, Surrealisme |
| Representat per | Société des auteurs dans les arts graphiques et plastiques i Artists Rights Society |
| Artistes relacionats | Salvador Dalí Miquel Villà Man Ray Francis Picabia |
| Mecenes | Walter Conrad Arensberg |
| Esport | escacs |
| Participà en | |
| Data | Activitat |
documenta 3 | |
documenta 5 | |
Documenta 6 | |
| Obra | |
| Obres destacables | · Portrait de joueurs d'echecs («Retrat de jugadors d'escacs»). 1911. Oli sobre llenç. 108 x 101 cm. Museu d'art de Filadèlfia. · Étant donnés: 1. la chute d'eau/2. le gaz d'éclairage. 1944. Conjunt escultural. Museu de Belles Arts de Filadèlfia. |
| Família | |
| Cònjuge | Lydie Sarazin-Levassor (1927–)Alexina Duchamp (1954–1968) |
| Parella | Gabrièle Buffet-Picabia Maria Martins |
| Pare | Eugène Duchamp |
| Germans | Raymond Duchamp-Villon, Jacques Villon i Suzanne Duchamp |
| Parents | Emile Frédéric Nicolle (avi matern) |
| Obres destacables | |
 Fontaine (La font, art trobat, 1917) | |
 | |
 | |
Marcel Duchamp (Blainville-Crevon, 28 de juliol de 1887 – Neuilly-sur-Seine el 2 d'octubre de 1968) va ésser un pintor i escultor francès, creador dels ready-made. Participà d'una llarga carrera artística en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i també del surrealisme. La seva influència en artistes i moviments posteriors és considerable i abasta fins a l'art més actual.
Per a Duchamp l'espectador juga un rol essencial en el fet artístic: L'acte creatiu no el fa només l'artista; l'espectador posa l'obra en contacte amb el món exterior mitjançant les seues interpretacions i intents de desxiframent, açò afegeix la seua contribució a l'art creatiu.
Contingut
1 Vida i obres
2 Jugador d'escacs
3 Referències
4 Bibliografia
5 Enllaços externs
Vida i obres
Nascut dins una família d'artistes, Marcel Duchamp és germà de l'escultor Raymond Duchamp-Villon (1876-1918), del pintor Jacques Villon (Gaston Duchamp) (1875-1963), i de la pintora Suzanne Duchamp (1889-1963) casada amb el pintor Jean Crotti.
Duchamp és un artista que va revolucionar la concepció de l'art al Segle XX. La seva obra és heterogènia i complexa i seria irreductible a un únic moviment artístic, ja que la seua obra travessa les més diverses avantguardes de principis de segle, com el futurisme, el cubisme, Dadà i el surrealisme.
Serà junt als seus germans, la seua germana i els seus amics que emprendrà el seu aprenentatge de la pintura. En els seus començaments, freqüentarà amb assiduïtat les obres d'artistes d'inspiració cubista com ara Fernand Léger o Robert Delaunay, també les d'Albert Gleizes i Jean Metzinger, autors de l'obra Du Cubisme (Sobre el cubisme) el 1912.
Ja el 1913, als Estats Units, les noves experimentacions europees es presenten a l'exposició Armory Show a Nova York. Duchamp va presentar el seu Nu descendant un escalier («Nu baixant una escala») que va causar tant furor com escàndol. En aquesta obra, d'on es desprenen diverses tendències cubistes i futuristes, Duchamp expressa el moviment continu mitjançant una sèrie de figures superposades, en una experiència similar a la de la cronofotografia.[1]
Separat de la pintura per un temps, entre 1913 i 1915, va construir els seus primers ready-made, objectes quotidians que ell escollia per la seva neutralitat estètica: Roue de bicyclette («Roda de bicicleta») de 1913 o Le porte bouteille («La porta ampolla») de 1914 en són bons exemples. El 1917, amb el seu Fontaine («Font»), va assolir major celebritat. L'escultura consistia en un urinari signat per «Richard Mutt». Segons Duchamp: «Que Richard Mutt hagi fabricat aquesta font amb les seues mans no té gens d'importància, només l'ha escollit. Ha pres un objecte ordinari de la vida quotidiana i l'ha situat de manera que el seu significat d'ús ha desaparegut sota un nou nom i un nou punt de vista, ha creat una nova manera de veure un cert objecte».
Instal·lat a Nova York el 1914 va forjar amistat amb Man Ray, Stieglitz i Francis Picabia, amb els quals fundà la revista predadà 291, que tindrà un impacte innegable sobre el posterior moviment dadaista.
A través de les seves obres, Duchamp aborda una reflexió sobre la noció d'Art, sobre l'estètica, precedint així l'art conceptual, el pop-art, fluxus i el happening, que han pres freqüents préstecs de les pràctiques artístiques de Duchamp. Els seus escrits van estar publicats sota el nom de Duchamp du signe el 1958, i Marchand du sel, el mateix any. Fou, també, el creador d'un personatge de ficció, Rrose Sélavy, escultor i autor d'aforismes.
Potser la seua obra més rica i estranya, i alhora la més complexa, és Mariée mise à nu par ses célibataires, même coneguda popularment com El gran vidre, realitzada sobre un panell de vidre. El Grand Verre és la finalització d'estudis preliminars a anteriors obres, que corresponen a l'obsessió per trobar una «forma veritable» invisible obtinguda per contacte, amb objecte de sintetitzar totes les seves teories màgiques i la seva teoria de l'art com «fet mental». Realitzat amb materials molt diversos com oli, fil d'aram o plom muntats sobre dos planxes de vidre, aquesta obra es va fer malbé, esquerdant-se i foradant-se, al seu transport en 1916, però Marcel Duchamp refusà restaurar-la.
Als darrers anys de la seua vida, Duchamp realitzà una obra pel Museu de Belles Arts de Filadèlfia, Étant donnés 1) La chute d'eau 2) le gaz d'éclairage (1944 - 1968), entorn escultural eròtic, prohibit a la vista del públic per la seua voluntat.
Aquest epitafi resta sobre la làpida de la seua tomba al cementiri de Rouen : «D'ailleurs, c’est toujours les autres qui meurent» («Des de l'altra banda, sempre són els altres qui moren»).
Duchamp col·laborà amb la revista tridimensional Aspen.
Jugador d'escacs
Va ser, fora de la seua tasca artística, un excel·lent jugador d'escacs internacional. Campió de l'Alta Normandia el 1924, va participar en diverses ocasions al campionat de França i va formar part de l'equip francès a l'Olimpíada d'escacs de 1928 a l'Haia, a l'Olimpíada d'escacs de 1930 a Hamburg, a l'Olimpíada d'escacs de 1931 a Praga, i a l'Olimpíada d'escacs de 1933 a Folkestone. Degut a la seva amistat amb Salvador Dalí, Duchamp va passar molts estius a Cadaqués on és recordada la seva figura habitual de jugador d'escacs al bar Melitón.
Referències
↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 196. ISBN 84-95554-27-5.
Bibliografia
Olislaeger, François. Marcel Duchamp: una partida entre mi y yo (en castellà). Turner, 2015. ISBN 9788416354351.
- Pierre Cabanne, Conversaciones con Marcel Duchamp, Ed. Anagrama, Barcelona, 1972.
Tomkins, Calvin. Duchamp. Anagrama, 1996. ISBN 84-339-7249-9.
Enllaços externs
Videoartworld: The Masters Series (Domini Públic; Pel·lícules i documentals de Duchamp en línia.) (anglès)
The Marcel Duchamp Studies online Journal (anglès)
