Ngtjyty

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Per a altres significats, vegeu «Raval».

El Raval
Localització
41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 07″ E / 41.38°N,2.16861°E / 41.38; 2.16861
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Barcelonès
Municipi	Barcelona
Districte	Ciutat Vella
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

Situació del Raval a Barcelona

El gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval després d'haver estat emplaçada en diferents llocs de Barcelona, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya

El Raval (antigament conegut popularment com a Barri Xino) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.^[1] L'any 2010 hi eren censades 50.000 habitants dins la seva superfície de 110 hectàrees, segons el padró municipal. Els límits administratius del Raval voregen les vies del carrer de Pelai, la Rambla, la plaça del Portal de la Pau, el Port de Barcelona, l'avinguda del Paral·lel, la ronda de Sant Pau, la ronda de Sant Antoni i la plaça de la Universitat.

Un Barri del bordell era el barri de qualsevol ciutat on es troben amb facilitat, a la vista de tothom, les cases de prostitució. Dins la nostra tradició, però, d'aquesta zona de la ciutat se n'ha dit la pobla, el partit, la partida, el lloc públic i, sobretot, el bordell, la més abundant al llarg dels segles.^[2]

Història

El carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona

L'origen del Raval cal situar-lo a mitjan del segle XIV. La Pesta Negra va disminuir la població de Barcelona un terç, des dels 30.000 habitants als 20.000.

El rei Pere III ordenà la construcció d'un nou cinturó de muralles a l'altre costat del torrent que era la Rambla, per tal de protegir i tancar una zona que començava a urbanitzar-se (vegeu muralla medieval i moderna de Barcelona).

De fet els objectius bàsics eren dos: crear un nou barri amb una àmplia zona d'hortes que en cas d'epidèmies o setge permetrien suficient abastiment d'aliments per als ciutadans; i localitzar serveis sanitaris fràgils com hospitals, orfenats i leproseries en una zona segura allunyada de la densitat de població del Barri Gòtic i la Ribera i alhora envoltada de natura i aire net.

La recuperació del nom «raval», als anys 80, coincideix amb la voluntat de recuperació del barri, bandejant el nom de Barri Xino que havia rebut popularment per la semblança amb els barris xinesos de les ciutats nord-americanes, insegurs i degradats segons els tòpics.

El perímetre de la muralla arrencava des de les Drassanes, i seguia els actuals carrers del Paral·lel, Ronda de Sant Pau, Ronda Sant Antoni i Ronda Universitat, amb portes als seus vèrtexs.

Amb aquest nou clos quedaven inclosos nombrosos edificis de caràcter religiós i hospitalari que s'havien anat construint anteriorment a la vora dels eixos bàsics de circulació (carrer del Carme, de l'Hospital, dels Tallers i de Sant Pau).

A partir del segle XVI, en establir-se la Contrareforma, la banda del barri que s'estenia al llarg de la Rambla es converteix en la zona predilecta pels ordes religiosos. Així doncs, s'hi construiran nombrosos convents, el més antic és Sant Pau del Camp que se sap que existia el 912, però no se sap quan va ser fundat.^[3] Altres institucions religioses són l'Esglèsia de Sant Llàtzer, Sant Antoni Abat, Convent del Carme, Priorat de Natzaret, Sant Joan de Jerusalem, Cartoixa de Montalegre (posteriorment Casa de la caritat), Hospital de la Santa Creu, Convent de les Jerònimes, Col·legi de Betlem, Elisabets, Convent del Àngels, Convent de Sant Josep, Servites de Bonsuccés, Agustins descalços, Casa de la Convalescència, Penedides, Casa de Sant Sever i Sant Agustí Nou.^[3]

Aquestes institucions religioses perduraran fins a mitjans del segle XIX, quan desapareixeran amb la desamortització alliberant espais que, en part, seran aprofitats per encabir-hi equipaments com el mercat de la Boqueria (que va conviure durant anys al barri amb el Mercat del Carme) i el Gran Teatre del Liceu.

La rambla del Raval

La crisi econòmica, i en conseqüència poblacional, en què va caure la ciutat a partir del segle XV va fer que el barri continués mantenint el seu caràcter agrícola durant més de tres-cents anys.

De fet, durant el setge de catorze mesos entre 1713 i 1714 al que va ser sotmesa Barcelona al final de la Guerra de Successió, el Raval va complir amb escreix una de les seves funcions en ser l'immens hort dels 35.000 habitants resistents.

Fins al final del segle XVIII no es comença a edificar arreu del barri. Al ser l'espai amb menor densitat de població de la ciutat, i aquesta tenir la impossibilitat d'urbanitzar i edificar fora muralles per la prohibició feta pel govern espanyol com a mesura de control davant eventuals noves revoltes i alçaments com els de la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió, l'arribada de la industrialització va comportar la construcció de nombroses fàbriques i el consegüent augment de població obrera. Un altre aspecte important va ser la creixent importància que anava adquirint la Rambla una vegada es va dessecar i urbanitzar.

A partir de la dècada de 1830, amb la desamortització del patrimoni eclesiàstic, es van alliberar grans quantitats d'espai al barri. També amb la prohibició a partir de mitjans de segle, de construir indústries dins del recinte de les muralles va provocar la marxa de moltes fàbriques cap a nous terrenys com l'antic municipi de Sant Martí de Provençals. Tot això va fer que el Raval anés experimentant un canvi d'usos i funcions dels seus espais, amb una concentració de la població més elevada.^[4]

Al segle XIX, la densificació de les edificacions juntament amb la proliferació de les fàbriques convertiran el barri en una zona que es començarà a degradar urbanísticament a mesura que avançà el segle XX.

El «barri xino»

Aquesta degradació és a l'origen de l'anomenat «barri xino», un sector del Raval comprès, aproximadament, entre la Rambla, el Paral·lel, i el carrer Hospital. La proximitat del port i de la Rambla com també la presència de la caserna de les Drassanes van afavorir la concentració en aquesta zona d'un gran nombre de prostíbuls i activitats relacionades amb la prostitució. La denominació barri xino va fer fortuna a partir dels anys 20 del segle XX impulsada des del camp literari per autors com Francisco Madrid, Juli Vallmitjana, Josep Maria de Sagarra, Jean Genet o André Pieyre de Mandiargues.^[5] Cal destacar així mateix els reportatges fotogràfics de Margaret Michaelis o Joan Colom. Entre els segles XIX i XX la realitat social d'aquest barri va estar molt marcada per la marginalitat i la pobresa, situació que es va mantenir pràcticament fins a la fi del franquisme.

Entre els locals més emblemàtics de l'històric barri xino sobresortien la taverna La Mina,^[6] al carrer Arc del teatre; els cabarets Excelsior,^[7] a la Rambla del Centre; La Criolla,^[8][9] al carrer del Cid, o Villa Rosa, al carrer Arc del teatre, aquest darrer famós pels seus espectacles de flamenc.^[10] També el music hall Edén Concert, al carrer Nou de la Rambla, a part de bordells com Madame Petit o el Xalet del Moro^[11] Després de la Guerra Civil van sobresortir La Bodega Bohemia^[12] i el Bar Pastís. Més endavant, durant la transició és poden esmentar El Llantiol o el Salón Diana.^[13]

Durant el franquisme i la transició democràtica, el barri (administrativament anomenat «districte cinquè») era considerat un dels més perillosos de la ciutat.

Situació actual

L'urbanisme democràtic va propiciar una sèrie de transformacions orientades a la millora de les condicions de vida dels habitants del barri i que van comportar, entre altres coses, el gradual desplaçament de la denominació «barri xino», plena de connotacions negatives, i la seva subsititució per la de El Raval. Una d'aquestes transformacions urbanístiques, l'obertura de la Rambla del Raval, va ser determinant per imposar la denominació nova.^[14]

A les dècades del 1990 i 2000 s'han anat localitzant al Raval serveis, activitats i ofertes turístiques, culturals i artístiques permanents, a afegir a les ja existents anteriorment de les Drassanes (on hi té la seu el Museu Marítim de Barcelona), la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Massana i i l'Institut d'Estudi Catalans dins el recinte de l'antic Hospital de la Santa Creu i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona o el Palau Güell (declarat Patrimoni de la Humanitat), com són la Facultat de Geografia i Història i la Facultat de Filosofia, ambdues de la Universitat de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Filmoteca de Catalunya, a més de tallers i galeries privades de dissenyadors i artistes, i la seu diürna del festival musical Sónar cada primavera.

Al padró municipal de 2010 constava que hi eren censades 50.000 persones, la meitat immigrants de fora Europa procedents sobretot d'Àfrica, Àsia i Amèrica, el que en fa el barri més multiètnic i cosmopolita de Barcelona. Àmplies reformes i millores al barri, la més emblemàtica de les quals és l'obertura de la Rambla del Raval, posen al dia una zona que la ciutat havia oblidat totalment.

Els teatres del Raval

El Raval ha estat la zona més important de teatres de Barcelona. Es celebraven funcions teatrals al pati de l'Hospital de la Santa Creu, fins que Felip II va concedir a l'hospital el privilegi de construir un teatre per tal de sufragar-se. El teatre s'anomenà Teatre de la Santa Creu i posteriorment Teatre Principal, el més antic de Barcelona.^[4] Posteriorment a Les Rambles es va construir el Liceu. Al carrer Hospital es va obrir l'Odeon i el Teatre Romea. Cal destacar també el Teatre Circ Barcelonès. Eren una plataforma de difusió del teatre en català. En altres carrers, com el Joaquim Costa, el teatre Goya, en l'edifici de la casa Aragó, a les Rambles, el Teatre Poliorama, i al carrer Sant Antoni Abat tocant a la Plaça del Pedró, el Teatre del Raval (antic menjador social, cinema, i posteriorment teatre).

Davant el Teatre Romea, a la plaça Canonge Colom, es va situar una escultura abstracte d'Eduald Serra recordant l'actriu Margarida Xirgu. Conjuntament amb Sara Bernhardt, van actuar al teatre Principal. L'actriu catalana va tenir el seu primer gran èxit amb la representació de l'obra Juventud de Principe. La Xirgu, amb la companyia d'Enric Giménez, van estrenar el drama d'Ambrosi Carrion El fill de Crist.

Els sindicats del barri

El Raval, districte cinquè o barri Xino, va ser el barri amb més centres confederals: Sindicat de la Fusta i Sindicat Tèxtil, al carrer Sant Pau; Sindicat de Construcció, al carrer de l'Om; Sindicat d'Alimentació, a Sant Oleguer; Sindicat d'Espectacles, a la plaça dels àngels; Sindicat de Metal·lúrgia, al carrer d'en Roig; Sindicat de professions Liberals i Sindicat d'Arts Gràfiques, a Mendizázal.

També les publicacions llibertàries són presents al barri: Solidad Obrerar, la popular Soli, tenia la seu, al carrer Tàpies i el director Salvador Quemades. Escoles racionalistes es continuen, la del Sindicat Mercantil i la del Centre Obrer de Cultura. La UGT establí la seva Unió Obrera al carrer Guàrdia i la seva publicació Boletín de la Sociedad del Arte de Imprimir, al carrer de l'Hospital.

Veïns il·lustres

• 
  Terenci Moix (1942-2003), escriptor.


• 
  Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003), escriptor, poeta i periodista.


• 
  Joaquim Jordà i Català (1935-2006), cineasta.


• Maruja Torres


• Josep Maria Benet i Jornet


• 
  Joan Amades i Gelats (1890-1959),  etnòleg i folklorista

Entitats

• Teatre Goya


• Casal dels Infants del Raval


• Centre Islàmic Camí de la Pau


• Espai Mallorca


• Taller de Músics

Edificis d'interès desapareguts

• El primer Mercat del Carme
  


• Madame Petit

Cases-fàbrica

• Casa-fàbrica Tous


• Casa-fàbrica Soler


• Casa-fàbrica Martorell


• Casa-fàbrica Lloberas


• Casa-fàbrica Aloy


• Casa-fàbrica Armengol


• Casa-fàbrica Llenas


• Casa-fàbrica Juncadella

Referències

Vegeu també

• Llista de monuments del Raval


• Urbanisme de Barcelona


• Hodonímia de Barcelona

Bibliografia

• 
  Aisa-Pàmpols, Ferran. El Raval: un espai al marge. Barcelona: Base, 2006. ISBN 8485031601. 
  


• 
  Artigues i Vidal, Jaume. El raval: història d'un barri servidor d'una ciutat. Barcelona: Consell Municipal del Districte V, 1980. 
  


• 
  Benavent, Júlia. La Urbanització del Raval de Barcelona a final del segle XVIII : clavegueram, empedrats i societat : edició de documents inèdits de Fancisco de Zamora a la Real Biblioteca. Cornellà de Llobregat: Fundación Agbar, 2015. ISBN 9788460680574. 
  


• 
  Fabre, Jaume. Tots els barris de Barcelona: Els Polígons i el Districte Cinquè: La Verneda, La Pau, El Sud-oest del Besós, La Maresma, El Somorrostro, El Camp de la Bota, La Perona, Els Nou Barris (Prosperitat, Verdum, Roquetes, La Trinitat, Torre Baró, Vallbona, La Ciutat Meridiana, La Guineueta, Canyelles), El Districte V.. Barcelona: Edicions 62, 1977. ISBN 8429711805. 
  


• 
  Fernández, Miguel. Matar al Chino: entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona (en castellà). Barcelona: Virus, 2014. ISBN 9788492559589. 
  


• 
  Gual Bergas, Joan Miquel. De la picota a la piqueta: el Raval com a paisatge d'excepció a la imatge de no ficció entre La bomba del Liceu (1893) i Ciutat Morta (2015) (Tesi doctoral). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2016. 
  


• 
  Paquer, Agusto. Historia del barrio chino de Barcelona (en castellà). Barcelona: Rodegar, 1962. 
  


• 
  Villar, Paco. Historia y leyenda del barrio chino: 1900-1992 : crónica y documentos de los bajos fondos de Barcelona (en castellà). Barcelona: La Campana, 1996. ISBN 8488791321. 
  


• 
  Subirtats, Joan; Rius, Joaquim. Del Xino al Ravalː cultura i transformació social a la Barcelona central. Barcelona: CCCB, 2004. 
  

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Raval

• El Raval, a la web del districte


• 
  Mapa del barri del Raval, Ajuntament de Barcelona

Coord.: 41° 22′ 47″ N, 2° 10′ 5″ E / 41.37972°N,2.16806°E / 41.37972; 2.16806