Montserrat Costas i Palomo




































Infotaula de personaMontserrat Costas i Palomo
Biografia
Naixement
1976
Capellades
Activitat
Ocupació
Editora - Escriptora- Llicenciada en periodisme
Gènere artístic
Poesia
Obra
Primeres obres
Poesia egocèntrica
Obres destacables
Híbrid
Premis

Premi Vila de Martorell
Modifica les dades a Wikidata

Montserrat Costas i Palomo (Capellades, 1976) és una poetessa catalana.[1][2][3] Llicenciada en periodisme, treballa com a editora en llengua catalana.[4] Ha format part de Ramat de pedres, grup organitzador de la biennal de poesia Còdols de Cerdanyola del Vallès[5] i del grup Donzelles de l'any 2000. Ha recitat arreu dels països catalans i en diversos certamens internacionals i ha sigut traduïda al castellà[6] i al noruec.[7] La seva obra rep influències de poetes contemporanis com Joan Vinyoli i Màrius Sampere, entre d'altres. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.[8]




Contingut






  • 1 Publicacions


  • 2 Premis i reconeixements


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Publicacions



  • 1997 — Poesia egocèntrica- ISBN 978-84-8300-265-0

  • 1999 — Híbrid amb Jordi Condal - ISBN 978-84-8300-844-7[9]

  • 2003 — L'amplitud dels angles - ISBN 978-84-490-2335-4

  • 2013 — La Murga[10] (traduïda al Japonès per Ko Tazawa, amb el títol ラ・ムルガ　－　ちょっと嫌なこと)



Premis i reconeixements



  • 2003- Accèssit al premi de poesia Miquel Martí i Pol 2003[11]

  • 1999 - Premi Vila de Martorell[12][13]



Referències





  1. ↑ «Arriba una nova edició de “Veus paral·leles”». Generalitat de Catalunya, 05-06-2009. [Consulta: 14 abril 2011].


  2. ↑ Publicacions Abadia de Montserrat. Serra d'or. Abadia de Montserrat, 1997 [Consulta: 14 abril 2011]. 


  3. ↑ «Montserrat Costas» (en castellà). Círculo de Poesia, 10-04-2011. [Consulta: 14 abril 2011].


  4. ↑ «Ara Llibres estrena una col·lecció de poesia amb versos nadalencs». Diari Avui, 27-11-2008. [Consulta: 14 abril 2011].


  5. ↑ «Aula de Poesia de l'Autònoma». [Consulta: 14 abril 2011].


  6. ↑ «Veus paral·leles, intersecció poètica amb les altres cultures». Vilaweb, 01-07-2009. [Consulta: 14 abril 2011].


  7. ↑ «Poetes catalans i noruecs participen a Veus Paral·leles». Diari Avui, 01-07-2009. [Consulta: 14 abril 2011].


  8. ↑ «Montserrat Costas». Escriptors.cat. [Consulta: 14 abril 2011].


  9. ↑ Parc encès. Columna, 2000. ISBN 9788483009567 [Consulta: 14 abril 2011]. 


  10. ↑ Quero, Toni «Montserrat Costas: “La poesia no ha de parlar sempre de temes greus i profunds”». Núvol (digital), 04-11-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].


  11. ↑ Montserrat Costas. L'amplitud dels angles. Univ. Autònoma de Barcelona, 1 gener 2003. ISBN 9788449023354 [Consulta: 14 abril 2011]. 


  12. ↑ «Un poemario escrito a cuatro manos gana el Martorell» (en castellà). La Vanguardia, 27-04-1999. [Consulta: 14 abril 2011].


  13. ↑ «Ja és a la venda el darrer llibre de Montserrat Costas i Jordi Condal». Vilaweb, 22-11-1999. [Consulta: 14 abril 2011].




Enllaços externs






Wikiquote
 A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Montserrat Costas i Palomo

  • Web oficial










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more