Nomenclatura botànica




La nomenclatura botànica és donar nom formal i científic a les plantes.[1] Té una llarga història des que el llatí va ser introduït a Europa o potser des de Teofrast. L'esdeveniment clau va ser l'adopció per part de Linnaeus’ del nom binomial per a les espècies de plantes en el seu llibre Species Plantarum (1753). No va usar però el rang de família.[2]


Durant el segle XIX va caldre implantar regles per governar la nomenclatura científica. Aquestes normes es van publicar successivament. Per les plantes la data clau és 1867 (lleis de Candolle), 1906 (International Rules of Botanical Nomenclature, 'Regles de Viena') i 1952 (International Code of Botanical Nomenclature, 'Codi d'Estocolm).


Un altre desenvolupament va ser l'aclariment del concepte de 'planta'. Linnaeus mantenia un punt de vista més ampli del que s'accepta actualment. Gradualment més i més grups d'organismes han estat reconeguts com a independents de les plantes.


Actualment la majoria dels noms formals d'aquests organismes estan regits per Codi internacional de la nomenclatura botànica (ICBN). Un Codi separat es va adoptar per regir la nomenclatura dels bacteris, el ICNB.


En aquests moments tots els noms formals botànics estan regits per ICBN. Dins dels limits del ICBN es troben conjunts separats de normes, Codi internacional de nomenclatura per plantes cultivades (ICNCP).



Relacions amb la taxonomia


La nomenclatura botànica està estretament lligada amb la taxonomia de les plantes, però la nomenclatura botànica és merament el cos de regles que prescriuen quin nom s'aplica a un tàxon i si s'ha de fer un nou nom.


La taxonomia de les plantes és una ciència empírica, una ciència que determina què constitueix un tàxon particular.


En cas de confusió si aquesta és per la nomenclatura (per exemple en un nom antic es descobreix que té prioritat i amenaça de desplaçar un nom ben conegut), el Codi ofereix sistemes per a establir les coses correctament.


Si la confusió és taxonòmica (els taxonomistes difereixen en l'opinió de la circumscripció o les relacions dels tàxons) només una recerca més pot dilucidar-ho.



Referències





  1. ↑ «International Code of Botanical Nomenclature». [Consulta: 5 agost 2010].


  2. ↑ «Nomenclature, Names, and Taxonomy». [Consulta: 5 agost 2010].










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more