Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes






































Infotaula de geografia políticaVallvidrera, el Tibidabo i les Planes

VistasTibidabo.jpg


Localització







41° 25′ 00″ N, 2° 05′ 41″ E / 41.4167°N,2.09472°E / 41.4167; 2.09472



Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Districte Sarrià - Sant Gervasi
Modifica les dades a Wikidata



Vista des de la carretera de les Aigues, amb la Torre de Collserola a l'esquerra, l'edifici Ideal Pavillion al centre, i el Tibidabo al darrere.


Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes és un barri del districte barceloní de Sarrià - Sant Gervasi, situat a la serra de Collserola. Aquest barri agrupa els nuclis de població de Vallvidrera, el Tibidabo, la Font del Mont i les Planes on es localitzen les agrupacions de Can Rectoret, Mas Guimabau i Mas Sauró. El barri també inclou els enclavaments de Santa Creu d'Olorda i de la Peça de Can Mallol. Amb 1152,4 ha se superfície, és un dels barris amb més extensió de Barcelona.


Històricament Vallvidrera i les Planes formaven part del terme de Sarrià, mentre que el Tibidabo s'incloïa en el de Sant Gervasi de Cassoles.


Vallvidrera fou terme independent fins que es va agregar a l'antic terme de Sarrià el 1890. Alguns edificis destacables d'aquest barri o sector són Santa Maria de Vallvidrera i la casa pairal Vil·la Joana. Vallvidrera va créixer força quan es va convertir en lloc d'estiueig d'alguns barcelonins i actualment és una zona residencial permanent.


Al Tibidabo es va urbanitzar quan s'hi va construir el parc d'atraccions del Tibidabo, l'Observatori Fabra (1902-1904) i el Temple del Sagrat Cor. El 1992 s'hi va inaugurar la torre de Collserola de Norman Foster. Al costat del parc es troba el nucli residencial.



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, a la web del districte



Coord.: 41° 25′ 59.46″ N, 2° 05′ 41.33″ E / 41.4331833°N,2.0948139°E / 41.4331833; 2.0948139







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more