Selçuk

Multi tool use

Temple d'Àrtemis, mesquita seljúcida d'Isa Bey, i castell otomà

Mesquita Isa Bey al turo Ayasoluk
Selçuk (abans Aya Soluk, Ayasuluk, Ayasulugh, Ayatholugh, Ayaslug i altres, àrab Afsus o Ufsus, grec Ayios Theologos Άγιος Θεολόγος, Sant Joan Evangelista o Sant Joan Apòstol, italià medieval Altoluogo[cal citació]) és una ciutat de Turquia, capital del districte de Selçuk a la província d'Izmir, situada a la desembocadura del Küçük Menderes i al peu del Bülbül Dağı (clàssic Koressos). La seva població era de 2.793 habitants el 1900 i de 4035 el 1935. El 2006 s'estimava en 23.000 habitants.
Porta aquest nom després del 1914 i fins llavors es deia Aya Soluk. Està propera a l'antiga ciutat grega d'Efes, a l'anomenada Casa de la Verge Maria, i a diversos monuments seljúcides, i per tant és un lloc molt visitat. La basílica local de Sant Joan Apòstol, suposadament seria el lloc d'enterrament del sant que va viure i morir a la ciutat. Es troba al peu del turó Ayasoluk que té construïts diversos edificis el principal dels quals és la mesquita d'estil seljúcida d'Isa Beg I (1375) i la gran fortalesa otomana; al peu del turó el Panayir Daghi (clàssica Pion) on es pot veure la cova on segons la tradició haurien dormit el "set dorments". Al Bülbül Dagh hi ha un petit edifici (Panaya Kapulu) on segons la tradició hauria viscut i mort la Verge Maria. La ciutat té aeroport a uns 3 km.
Història
Efes fou atacada rarament pels àrabs; l'atac més important fou el del 798. Després del 1071 fou ocupada pels seljúcides però recuperada per croats i bizantins el 1097. Vers el 1300 es va fundar el principat d'Aydin que va incloure Efes. Ayasuluk fou visitada per Ibn Battuta el 1333 que diu que tenia 15 portes i era un centre comercial amb consolats venecians i genovesos; es va entrevistar amb l'emir Khizir Beg. Sembla que havia substituït al port de l'antiga Efes que s'havia cobert pels al·luvions del Kaystros. Efes estava a 15 km al sud-est i havia sorgit allí el port de Kishadasi (italià medieval Scala Nova). El 1391 va passar a domini otomà amb tot l'emirat, però derrotats els otomans per Tamerlà el juliol del 1402 a Ankara, l'emirat d'Aydin fou restaurat; el 1425 va retornar als otomans i constituïda en kada del sandjak d'Aydin que després fou integrat al eyalat d'Anadolu, rebatejat més tard wilayat d'Aydin. No obstant la fortalesa d'Ayasuluk estava sota dependència directa del Kapudan Pasha (gran almirall cap de la marina) i agregada com a tal al sandjak de Sughla (Izmir). Els canvis geològics que es van produir a la desembocadura del Kaystros, van tornar a malmetre el port i van crear unes maresmes i la ciutat va declinar progressivament fins a esdevenir només un llogaret als segles XVIII i XIX.
Agermanaments
Siegburg, Alemanya
Enllaços externs
- «Report: Selçuk, 30 p.». Cambra de Comerç d'Izmir, 2007.
- Districte de Selçuk
- Viatges a Selcuk
- Sobre Selçuk
- Fotos de Selçuk
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selçuk 
|
 Districtes de Turquia (D - I)
|
Nom de província
|
Nom dels districtes
|
Denizli |
Acıpayam • Akköy • Babadağ • Baklan • Bekilli • Beyağaç • Bozkurt • Buldan • Çal • Çameli • Çardak • Çivril • Denizli • Güney • Honaz • Kale • Sarayköy • Serinhisar • Tavas
|
Diyarbakır |
Bismil • Çermik • Çınar • Çüngüş • Dicle • Eğil • Ergani • Hani • Hazro • Kocaköy • Kulp • Lice • Silvan • Sur
|
Düzce |
Düzce • Akçakoca • Kaynaşlı • Gölyaka • Yığılca • Çilimli • Gümüşova • Cumayeri
|
Edirne |
Edirne • Keşan • Uzunköprü • İpsala • Havsa • Meriç • Enez • Lalapaşa • Süloğlu
|
Elâzığ |
Elâzığ • Kovancılar • Karakoçan • Palu • Baskil • Arıcak • Maden • Sivrice • Alacakaya • Keban • Ağın
|
Erzincan |
Erzincan • Tercan • Üzümlü • Refahiye • Çayırlı • Kemah • İliç • Kemaliye • Otlukbeli
|
Erzurum |
Erzurum • Yakutiye • Palandöken • Aziziye • Horasan • Karayazı • Pasinler • Oltu • Hınıs • Tekman • Karaçoban • Aşkale • Tortum • Şenkaya • Çat • Köprüköy • Narman • İspir • Uzundere • Olur • Pazaryolu
|
Eskişehir |
Eskişehir • Odunpazarı • Tepebaşı • Sivri Hisar • Seyitgazi • Çifteler • Alpu • Mihalıççık • Mahmudiye • Günyüzü • Günyüzü • İnönü • Beylikova • Sarıcakaya • Mihalgazi • Han
|
Esmirna |
Aliağa • Balçova • Bayındır • Bayraklı • Bergama • Beyda • Bornova • Buca • Çeşme • Çiğli • Dikili • Foça • Gaziemir • Güzelbahçe • Karabağlar • Karaburun • Karaburun • Karşıyaka • Kemalpaşa • Kınık • Kiraz • Konak • Menderes • Menemen • Narlidere • Ödemi • Seferihisar • Selçuk • Tire • Torbalı • Urla
|
Gaziantep |
Gaziantep • Şahinbey • Şehitkamil • Nizip • İslahiye • Nurdağı • Araban • Oğuzeli • Yavuzeli • Karkamış
|
Giresun |
Giresun • Bulancak • Espiye • Görele • Tirebolu • Şebinkarahisar • Dereli • Keşap • Yağlıdere • Piraziz • Eynesil • Alucra • Güce • Çamoluk • Çanakçı • Doğankent
|
Gümüşhane |
Kelkit • Gümüşhane • Şiran • Torul • Kürtün • Köse
|
Hakkâri |
Yüksekova • Hakkâri • Şemdinli • Çukurca
|
Hatay |
Antakya • İskenderun • Dörtyol • Samandağ • Kırıkhan • Reyhanlı • Altınözü • Hassa • Erzin • Belen • Yayladaği • Kumlu
|
Iğdır |
Iğdır • Tuzluca • Aralık • Karakoyunlu
|
Isparta |
Isparta • Yalvaç • Eğirdir • Şarkikaraağaç • Gelendost • Keçiborlu • Senirkent • Sütçüler • Gönen • Uluborlu • Atabey • Aksu • Yenişarbademli
|
Istanbul |
Adalar • Arnavutköy • Ataşehir • Avcılar • Bağcılar • Bahçelievler • Bakırköy • Başakşehir • Bayrampaşa • Beşiktaş • Beykoz • Beylikdüzü • Beyoğlu • Büyükçekmece • Çatalca • Çekmeköy • Esenler • Esenyurt • Eyüp • Fatih • Gaziosmanpaşa • Güngören • Kadıköy • Kağıthane • Kartal • Küçükçekmece • Maltepe • Pendik • Sancaktepe • Sarıyer • Silivri • Sultanbeyli • Sultangazi • Şile • Şişli • Tuzla • Ümraniye • Üsküdar • Zeytinburnu
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNF: cb11962273b
GND: 7616791-4
LCCN: n91065711
VIAF: 124472017
|
fc9qYr3v6SZCq tiMQb7
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...