Hans Jeppson
Multi tool use
Hasse Jeppson
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
Hans Jeppson
10 de maig de 1925
Kungsbacka, Suècia
|
| Mort |
22 de febrer de 2013(2013-02-22) (als 87 anys)
Roma, Itàlia
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Futbolista
|
| Esport |
futbol
|
| Posició a l'equip |
Davanter
|
| Clubs professionals |
|---|
| Anys |
Equip
|
PJ
|
(g)
|
| 1946-1947 |
Örgryte
|
? |
(?) |
| 1948-1951 |
Djurgården
|
51 |
(58) |
| 1951 |
Charlton Athletic
|
11 |
(9) |
| 1951-1952 |
Atalanta
|
27 |
(22) |
| 1952-1956 |
SSC Napoli
|
112 |
(52) |
| 1956-1957 |
Torino
|
19 |
(7) |
| Selecció nacional |
|---|
| Anys |
Equip
|
PJ
|
(g)
|
| 1949-1950 |
 Suècia
|
12 |
(9) |
|
|
| Participà en |
|---|
|
| 1950 |
Mundial de Futbol 1950 |
 |
Hans Jeppson, també conegut com a Hasse Jeppson, (Kungsbacka, 10 de maig de 1925 - Roma, 21 de febrer de 2013) fou un futbolista suec de la dècada de 1950.[1][2]
Trajectòria
A Suècia destacà al Djurgårdens IF, essent traspassat el 1951 al Charlton Athletic, on jugà 11 partits, abans de marxar a Itàlia. En aquest país jugà a Atalanta (1951-1952), SSC Napoli (1952-56) i Torino FC (1956-57).[2] Amb la selecció sueca jugà 12 partits en els quals marcà 9 gols. Disputà el Mundial del Brasil 1950, on acabà en tercera posició.[3]
Palmarès
- Djurgårdens IF
- Segona Divisió Nordöstra (1): 1948-49
Referències
↑ Sjöberg, Daniel «Djurgårdslegendaren Hasse Jeppson är död» (en suec). Expressen, 22-02-2013 [Consulta: 22 febrer 2013].
↑ 2,02,1 Taormina, Pino «Napoli, morto Jeppson "mister 105 milioni"» (en italià). Il Mattino, 22-02-2013 [Consulta: 22 febrer 2013].
↑ «Appreciation on the occasion of his 80th birthday». dif.se. [Consulta: 1r abril 2015].
Hasse Jeppson jugant amb Suècia.
Selecció de futbol de Suècia – Copa del Món de futbol de 1950
|
|---|
1 Åhlund •
2 Andersson •
3 Bodin •
4 Gärd •
5 Jeppson •
6 Johansson •
7 Jönsson •
8 Lindberg •
9 Månsson •
10 Mellberg •
11 E. Nilsson •
12 S. Nilsson •
13 Nordahl •
14 Palmér •
15 Rydell •
16 Samuelsson •
17 Skoglund •
18 Sundqvist •
19 Kalle Svensson •
20 Kurt Svensson •
21 T. Svensson •
22 Tapper •
Seleccionador: Raynor
|
OoOCgLpYaO PnVKu OnbNx1HA,9,nmtYqEU4E
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Suècia
