Kalle Svensson








No s'ha de confondre amb Karl Svensson.




















































Infotaula de personaKalle Svensson

Kalle Svensson (1952).png
Biografia
Naixement
11 novembre 1925
Östra Göinge Municipality Tradueix
Mort
15 juliol 2000 (74 anys)
Helsingborg
Activitat
Ocupació
Futbolista
Esport
futbol
Posició a l'equip
Porter de futbol

















































Trajectòria
Durada
Equip
Feather-media-controls-shuffle.svg
Feather-core-target.svg

1940–1943 Kullavägens BK
1943–1959 Helsingborgs IF
1959–1961 Gunnarstorps IF
1961–1962 Helsingborgs IF
Durada
Selecció nacional
Feather-media-controls-shuffle.svg
Feather-core-target.svg

1949–1958 Flag of Sweden.svg  Suècia 73 (0)



Participà en

1958
Mundial de Futbol 1958
1952
Jocs Olímpics d'estiu de 1952
1950
Mundial de Futbol 1950
1948
Jocs Olímpics d'estiu de 1948



















Modifica les dades a Wikidata

Kalle Svensson (Östra Göinge Municipality Tradueix, 11 de novembre de 1925 – Helsingborg, 15 de juliol de 2000) fou un futbolista suec de la dècada de 1950.


Fou 73 cops internacional amb la selecció sueca amb la qual participà a la Copa del Món de Futbol de 1950 i 1958 i als Jocs Olímpics d'estiu de 1948 i 1952.[1][2]


A nivell de club defensà els colors de Kullavägens BK, Helsingborgs IF, Gunnarstorps IF i Helsingborgs IF.[3]



Referències





  1. ↑ 100 år: Svenska fotbollförbundets jubileumsbok 1904–2004, del 2: statistiken. Vällingby: Stroemberg Media Group, 2004. ISBN 91-86184-59-8. 


  2. ↑ Lindahl, Jimmy. «Kalle Svensson – målvakten med flest insläppta mål i Allsvenskan genom tiderna». Sveriges Fotbollshistoriker och Statistiker, 2000. [Consulta: 14 octubre 2006].


  3. ↑ Kalle Svensson a National-Football-Teams.com (anglès)





Svensson (esquerra) i Pelé (dreta).










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more