Articulació (mecànica)






Articulació de revolució. Només permet el gir relatiu dels dos element units.


Hi ha dues menes d'articulacions l'articulació de revolució i l'articulació prismàtica amb referència amb la Teoria de mecanisme. Altres denominacions són possibles sense que hi hagi gaires possibilitats d'error.[1] La simbologia i representació esquemàtica són bastant universals.[2]




Contingut






  • 1 Articulació de revolució


  • 2 Articulació prismàtica


  • 3 Referències


  • 4 Vegeu també





Articulació de revolució


Una articulació de revolució és un enllaç o parell cinemàtic que permet la lliure rotació dels dos elements (o barres) enllaçats com les frontisses d'una porta, la unió pistó-biela d'un motor mitjançant el buló, les estisores (amb un piu o rebló que permet el lliure gir) són exemples pràctics de l'ús d'una articulació de rotació.[3]


El terme articulació en anglès s'anomena "revolute joint", "pin joint" o "hinge joint". En francès "liason pivot". En italià "coppia rotoidale".



Articulació prismàtica


Una articulació prismàtica permet el desplaçament relatiu rectilini dels dos elements enllaçats.[4]


L'enllaç d'una guia de cortina amb els patins o algunes guies que només admeten moviment longitudinal sense que puguin girar els seus elements (per exemple: en algunes cadires plegables, o en la majoria de calaixos), són exemples d'articulacions prismàtiques.



Referències





  1. ↑ Salvador Cardona Foix; Daniel Clos Costa. Teoria de màquines. Edicions UPC, 2000, p. 15–. ISBN 9788483013670 [Consulta: 4 novembre 2010].  (català)


  2. ↑ Representació esquemàtica de parells cinemàtics(català)


  3. ↑ Carles Riba i Romeva, Mecanismes i màquines I. El frec en les màquines, Universitat Politècnica de Catalunya, 2009, pàgina 34, ISBN 9788483016527


  4. ↑ Carles Riba Romeva. Els Robots industrials:Parells cinemàtics. Edicions UPC, 1993, p. 31–. ISBN 9788476532645 [Consulta: 4 novembre 2010]. .(català)




Vegeu també



  • Ròtula (mecànica)

  • Parell cinemàtic

  • Mecanisme

  • Graus de llibertat (enginyeria)


Viccionari







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more