Caimacan
Multi tool use
Caimacan, caimacam o kaimakam fou un càrrec de la jerarquia militar de l'Imperi otomà i d'Egipte.[1] El significat propi del qual és lloctinent o coronel. En la moderna Turquia, el és el títol del governador o fins al l'abril de 1924 d'un qaḍa o districte.[2]
La paraula és un mot compost de dues paraule àrabes: قائم Qāʾim «que està» i مقام / Maqām «lloc, càrrec, posició.[2]
El kaimmakam paixà otomà era delegat del gran visir a la capital, que gran visir designava per substituir-lo mentre que el era absent per fer campanyes militars. Tenia les atribucions del gran visir però sense poder intervenir militarment. La funció va existir des del segle xvi (potser ja a final del segle xv ). El designava el gran visir. Exercia també com a gran visir interí entre la mort o destitució d'un gran visir i la presa de possessió del substitut. Amb la reforma administrativa del 1824 va passar a ser equivalent a tinent coronel de l'exèrcit, fins que després de 1930 el nom fou substituït per yarbay. En l'administració, sota el Tanzimat els sandjakbegs van rebre el nom de caimacans i després, amb la reforma administrativa del 1864,[3] es va anomenar caimacan al governador d'un kada o districte, nom que va conservar la república.
A Egipte el caimacan era fins al temps de Muhammad Ali el virrei interí que exercia el poder entre la mort o deposició d'un governador o virrei i la presa de possessió del successor; aquest càrrec va recaure sempre en un bey mameluc des de 1604. Després de Muhammad Ali el títol va passar a l'exèrcit (corresponent als tinents coronels) i a l'administració civil per als administradors de les nahiyeler o subdivisions regionals).
Referències
↑ Sapere.it. «caimacam» (en italià). Enciclopedia Sapere. De Agostini Editore S.p.A. [Consulta: 29 juliol 2018].
↑ 2,02,1 Nallina, Carlo Alfonso. «Caimacam». A: Enciclopedia Italiana (en italià), 1930 [Consulta: 29 juliol 2018].
↑ Davison, R. H.. Reform in the Ottoman Empire 1856-1876 (en anglès). New Jersey USA: Princeton, 1963.
uxI06cN XvJ DZ3s6tET,IFsRR 7q1JgDNJi4,kHPFf9tDpHd2jDqxuLA1njkT 4GgnjHzi
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
