Quint Tituri Sabí
Multi tool use
Quint Tituri Sabí
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
I mil·lenni aC |
| Mort |
54 aC
Bèlgica
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Militar
|
| Període |
República Romana
|
| Rang militar |
Legat
|
| Conflicte |
Guerra de les Gàl·lies
|
 |
Quint Tituri Sabí (Quintus Titurius Sabinus) fou un llegat de Juli Cèsar a la Gàl·lia.
És esmentat en la campanya de Cèsar a la Gàl·lia Belga el 57 aC.[1] El 56 aC Cèsar el va enviar amb tres legions contra els unels, els curiosolites i els lexovis (a la moderna Normandia) dirigits per Viridovix, als que va derrotar i va sotmetre.
El 54 aC Sabí i Luci Aurunculeu Cotta van passar l'hivern al territori dels eburons amb una legió i cinc cohorts; al cap de 15 dies d'estatge, foren atacats per Ambiòrix i Cativolcus que havien iniciat una rebel·lió; Cotta es volia defensar al camp, però Sabí considerava la defensa impossible i volia evacuar confiat en el salva conducte ofert per Ambiòrix; per no trencar la concòrdia, Cotta va accedir i els romans van caure en un parany dels gals; Cotta fou ferit durant el combat, però va seguir lluitant i va refusar negociar amb els gals; finalment ell mateix, Sabí i la major part dels seus soldats van morir a mans dels gals a la batalla del Jeker.
Referències
↑ Juli Cèsar, De bello gallico II
IZDaIOGb Ui5N UNx CoE,qRGBhfr ArqsLWTclDhw,v,dACoQHLucCO4mR,inPe,BtKXO5,ppBalMWQVLu
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
