Arnau Puig i Grau

Multi tool use
Arnau Puig i Grau
 Arnau Puig (esquerra) al Museu d'Història de Catalunya el 2001
|
Biografia |
Naixement |
1926 Barcelona
|
Educació |
Universitat de Barcelona
|
Activitat |
Ocupació |
Crític i sociòleg |
Ocupador |
Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona
|
Premis |
- (1992) Premi Creu de Sant Jordi
|
 |
Arnau Puig i Grau (Barcelona, 1926) és un crític i sociòleg de l'art català.[1]
Biografia
Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona, i del 1956 al 1961 s'especialitzà en sociologia de la cultura i de l'art a la Universitat de la Sorbona (París), on fou fortament influït per l'existencialisme. Fou un dels principals impulsors de l'avantguardisme a Catalunya.
Fundà les revistes Algol i Dau al Set, de la qual en sortí el grup d'art del qual en fou teòric. Ha col·laborat a Siglo 20, Cúpula, Presència, La Vanguardia, Nueva Forma, i El País, i ha exercit la crítica a Revista Europa, Gazeta del Arte, Batik, Avui i Artes Plásticas. Del 1964 al 1975 fou president del Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona. Ha estat professor a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha estat catedràtic d'estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Fou director de l'Institut d'Història i Arqueologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques a Roma. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2003 el premi de l'Associació Catalana de Crítics d'Art i el 2004 la medalla al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona. És membre d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i col·laborador habitual de la revista Bonart.[2]
El 2012 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística, concedit per la Generalitat de Catalunya.[3] És patró de la Fundació Joan Brossa.
Referències
↑ «Arnau Puig i Grau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Bonart reconeixerà l'aportació al món de les arts d'Arnau Puig, Maria Lluïsa Borràs, Domènec Fita, Rafael Marquina, Paco Torres Monsió i Isidre Vicens en la festa commemorativa dels desè aniversari de la revista.». Bonart [Girona], núm. 119, setembre 2009, p.. ISSN: 1885-4389.
↑ «Premis Nacionals de Cultura 2012». Conca.cat. [Consulta: 29 novembre 2012].
Enllaços externs

|
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Arnau Puig i Grau
|
Creus de Sant Jordi 1992
|
Persones |
Pau Barceló · Jordi Barre · Antoni Batllori · Maria Antònia Besora · Maria del Carme Bustamante · Enric Casassas i Simó · Jordi Carbonell · David Cardús · Francesc Català-Roca · Josep Còdol · Xavier Corberó · Josep Faulí · Amadeu Fontanet · Joan Grijalbo · Casimir Martí · Genoveva Masip · Michel Meslin · Lluís Montané · Manuel de Muga · Antoni Maria Muntañola · Miquel Porter · Arnau Puig · Enric Ras · Teresa Rebull · Viviane Reding · Pere Ribera · Martí de Riquer · Albert Sans · Rafael Santos · Jesús Serra · Emili Teixidor · Joan Tena · Joan Torrent · Josep Tremoleda · Montserrat Trueta · Maria Vilardell · Emília Xargay
|
|
Entitats |
Amics de Corbera · AMPANS · Anglo-Catalan Society · Club d'Amics de la Unesco de Barcelona · Club Excursionista de Gràcia · Institut d'Estudis Eivissencs · Institut d'Estudis Nord-americans · Futbol Club Barcelona
|
1981 · 1982 · 1983 · 1984 · 1985 · 1986 · 1987 · 1988 · 1989 · 1990 · 1991 · 1992 · 1993 · 1994 · 1995 · 1996 · 1997 · 1998 · 1999 · 2000 2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018
|
Premis Nacionals a la Trajectòria Professional i Artística
|
2007: Josep Fontana · 2008: Montserrat Abelló i Moisès Broggi · 2009: Josep Maria Castellet · 2010: Miguel Milá · 2011: Oriol Bohigas · 2012: Arnau Puig
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
CANTIC: a10140906
BNE: XX1044796
BNF: cb14532528f
GND: 142781452
LCCN: n80139119
VIAF: 48071223
ISNI: 0000 0001 0897 5230
SUDOC: 060338474
|
Bases d'informació |
|
kmWhxBu7Xwo ra6a5 P0UbgVm1NVlXlA3 FBzlPPDWI95nRIcX i43u6R8,izIZdni7,jT1tSvwmxg7GbC66XQ
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...