Ngtjyty

Harkerita
Fórmula química	Ca12Mg4Al(SiO4)4(BO3)3(CO3)5·H2O
Epònim	Alfred Harker
Localitat tipus	Camas Malag, Torrin, Broadford, Skye, North West Highlands, Escòcia, Regne Unit
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AB.70
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AB.70
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.31
Dana	17.1.9.1
Heys	17.5.16
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 18,131Å; α = 33,46°
Simetria	3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Color	blanc; marronós
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	subvítria, cerosa, mat
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,96 g/cm3 (mesurada); 3,00 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial
Índex de refracció	nα = 1,649 a 1,653 nβ = 1,649 a 1,653
Birefringència	δ = 1,649
Pleocroisme	no pleocroica
Impureses comunes	TR, Ce, Fe, Mn, Sr, F, Cl
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1948
Referències	[1]

La harkerita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de Alfred Harker (1859-1939), petròleg sistemàtic del Scottish Geological Survey.

Característiques

La harkerita és un borat de fórmula química Ca₁₂Mg₄Al(SiO₄)₄(BO₃)₃(CO₃)₅·H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal, formant cristalls pseudooctaèdrics de color blanc o marronós. Estructuralment, està relacionada amb la sakhaïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la harkerita pertany a "06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc." juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1948 a Camas Malag, a Torrin, a l'illa de Skye, Escòcia, on sol trobar-se associada a altres minerals com la magnetita, el diòpsid, la calcita i la bornita.

Referències