Jules Perrot

Multi tool use
Multi tool use






































Infotaula de personaJules Perrot

Jules Perrot -circa 1850.JPG
Biografia
Naixement
18 agost 1810
Lió
Mort
19 agost 1892 (82 anys)
Paramé
Lloc d'enterrament
cementiri del Père-Lachaise
Activitat
Ocupació
Ballarí de ballet, coreògraf, ballarí, llibretista i mestre de dansa
Ocupador
La Scala
Òpera Garnier
Família
Parella
Carlotta Grisi
Modifica les dades a Wikidata

Jules Perrot (Lió, 1810 - Paramé, actual Saint-Malo, 1892) va ser un professor i coreògraf de dansa clàssica d'estil romàntic. De les seves nombroses coreografies destaca Giselle, que va crear conjuntament amb Jean Coralli.


Es va formar amb Auguste Vestris, va debutar a París l'any de 1830. Va treballar al costat de Marie Taglioni fins a 1835. Va fer la coreografia de diversos ballets per Carlotta Grisi. Va viure a Londres de 1842 fins a 1848 i a Sant Petersburg des d'aquest mateix any fins a 1858, on va treballar com a ballarí i com a director de ballets. Va dedicar la resta de la seva vida a donar classes de dansa a l'Òpera de París.



Obra



Coreografies originals



  • 1836 : Tarantella

  • 1836 : La Nymphe et le Papillon

  • 1836 : Le Rendez-vous

  • 1838 : Le Pêcheur napolitain

  • 1838 : Le Lutin

  • 1841 : Giselle, amb Jean Coralli

  • 1842 : Une soirée du carnaval

  • 1843 : L'Aurore

  • 1843 : Ondine ou la Naïade

  • 1843 : Le Délire d'un peintre

  • 1844 : La Esmeralda

  • 1844 : Polka

  • 1844 : Zélia ou la Nymphe de Diane

  • 1844 : La Paysanne grande dame

  • 1845 : Éoline ou la Dryade

  • 1845 : Kaya ou l'Amour voyageur

  • 1845 : La Bacchante

  • 1846 : Catarina ou la Fille du bandit

  • 1846 : Lalla Rookh ou la Rose de Lahore

  • 1846 : Le Jugement de Pâris

  • 1847 : Odette ou la Démence de Charles VI

  • 1847 : Les Éléments

  • 1848 : Faust

  • 1848 : Les Quatre Saisons

  • 1849 : La Filleule des fées

  • 1851 : La Naïade et le Pêcheur

  • 1852 : La Guerre des femmes

  • 1853 : Gazelda ou les Tziganes

  • 1854 : Marco Bomba

  • 1855 : Armida

  • 1857 : La Débutante

  • 1857 : La Petite Marchande de bouquets



Versions d'altres autors



  • 1838 : Le Rendez-vous

  • 1842 : Le Pêcheur napolitain

  • 1854 : Faust, nova versió de la seva pròpia de 1848

  • 1857 : La Rose, la Violette et le Papillon

  • 1858 : Le Corsaire

  • 1858 : Éoline ou la Dryade

  • 1864 : Gazelda





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jules Perrot Modifica l'enllaç a Wikidata







9cCOKHgpzTMA FgTFwrQNmqc4TGL EYdY1GqZBuyh E45Dz i 7D,BIEfImtdKuSWKx 41v
-
M e 32lX2GGGpUbRo0qxX3G nlFahN,O PN,sFNHEF0N3 vYoY9K6XOahraJJrQ,j5tsf6AeT8BfnSe8etZEf8nJZNtRe,Gdn,ajbG,rhEz

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more