Ngtjyty

Coord.: 38° 22′ 40″ N, 23° 05′ 13″ E / 38.37778°N,23.08694°E / 38.37778; 23.08694

Situació d'Haliart a Beòcia

Haliart (en grec, Άίαρτος, Άλίαρτος) fou una antiga ciutat de Beòcia i una de les ciutats de la Lliga Beòcia. Segons la mitologia grega, fou fundada per Haliart, fill de Tersandre. Apareix anomenada al Catàleg de les naus, de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigiren cap a Troia.^{[Nota 1]} Estava situada en un turó connectat amb els estreps meridionals del mont Leibetri, a la riba sud del llac Copais, prop dels rius Permesos (o Termesos, segons Pausànies) i Olmeu, que feien el seu curs al voltant del mont Helicó, sense arribar al llac Copais.^[1]

Fou incendiada per l'exèrcit aquemènida de Xerxes I durant l'expedició contra Grècia de l'any 480 aC, durant la qual Haliart fou l'única ciutat beòcia que va romandre aliada d'Atenes.^[2] Anys després, en la Guerra del Peloponès fou una de les ciutats beòcies que lluitaren contra els atenesos, l'any 424 aC, en la Batalla de Deli.^[3]
L'any 395 aC estava unida amb Coronea i Levàdia formant un dels districtes que subministrava magistrats a la Lliga Beòcia. Entre les tres ciutats proporcionaven un beotarca.^[4] A Haliart tingué lloc la batalla d'Haliart el 395 aC entre els lacedemonis comandats per Lisandre, d'una banda, i els tebans i atenesos, d'una altra. Lisandre va morir en l'atac contra la muralla d'Haliart, quan els seus defensors feren una sortida.^[5][6][7]

A la tercera Guerra Macedònica, Haliart era aliada del rei Perseu de Macedònia. Fou saquejada i incendiada pels romans i lliurada als atenesos l'any 171 aC. Els seus habitants foren venuts com a esclaus.^[8] SegonsTitus Livi, fou el pretor romà, Espuri Lucreci, qui després de sotmetre-la a setge la saquejà i abaté fins als fonaments.^[9]

Según narra Pausànies, a Haliart hi havia el sepulcre de Lisandre, l'heroon de Cècrops, un santuari dedicat a les deesses Praxídiques i altres temples. A uns cinquanta estadis hi havia el mont Tilfosi i la font Telfusa. Hi havia també la tradició segons la qual el mític endeví Tirèsias havia mort a Haliart.^[10] Una altra tradició hi situava els sepulcres de Radamantis i Alcmena.^[7]

L'acròpolis de l'antiga Haliart està localitzada a l'extrem occidental d'una petita localitat que ara s'anomena Alíartos i abans es deia Kastri, situada a uns vint quilòmetres de Tebes.^[11]

Un turó de nom Haliartos, se situa proper al llac Copais.^{[cal citació]}

El territori de la ciutat s'anomenà Haliàrtia.^{[cal citació]}

Notes

Referències

Bibliografia

• 
  Homer; Ros i Ribas, Montserrat (trad.); Alberich i Mariné, Joan (notes). «Cant II». A: Ilíada. Vol. I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2005, pàgs. 73 a 92. ISBN 9788472258570 [Consulta: 1r març 2016]. 
  


• 
  Lérida Lafarga, Roberto. Helénicas de Oxirrinco: Texto y Traducción; Estado de la Cuestión; Comentario Histórico (html) (en castellà). Zaragoza: Departamento de Ciencias de la Antigüedad. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Zaragoza, 2007 ((tesi doctoral)). ISBN 9788477338987 [Consulta: 1r març 2016]. 
  


• 
  Estrabón; Torres Esbarranch, Juan José (trad. i notes). Geografía (en castellà). libros VIII-X. Gredos, 2001. ISBN 84-249-2298-0.