Premi Nobel de Física

Multi tool use
Premi Nobel de Física

|
Tipus |
Premi Nobel
|
Data |
1901 – |
Estat |
Suècia
|
Part de |
Premi Nobel
|
Concedit per |
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
|
Guanyador |
Pieter Zeeman Charles Glover Barkla Johannes Diderik van der Waals Pierre Curie William Henry Bragg Antoine Henri Becquerel Albert Abraham Michelson Gabriel Lippmann Wilhelm Röntgen (1901) Hendrik Lorentz (1902) Marie Curie (1903) John Strutt (1904) Joseph John Thomson (1906) Karl Ferdinand Braun (1909) Guglielmo Marconi (1909) Wilhelm Wien (1911) Gustaf Dalén (1912) Heike Kamerlingh Onnes (1913) Max von Laue (1914) William Lawrence Bragg (1915) Max Planck (1918) Johannes Stark (1919) Albert Einstein (1921) John Bardeen (1956) Maria Göppert-Mayer (1963) Barry C. Barish (2017) Rainer Weiss (2017) Kip S. Thorne (2017)
|
|
 |

Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física
El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física. El guanyador el decideix la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, es lliura a Estocolm (Suècia) el 10 de desembre de cada any i té una dotació de 10 milions de corones sueques (aproximadament un milió d'euros).
L'únic físic que ha rebut aquest guardó en dues ocasions és John Bardeen, els anys 1956 i 1972.
Vegeu també
- Llista de guardonats amb el Nobel
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premi Nobel de Física 
|
Pàgina de la Fundació Nobel en l'apartat de Física (anglès)
LJZNq 7y Q5lzeNrkRXJsiqBI bE lK,xdBc9gyJ,aXN o94TSnb2MGPV4H6gx EP9Q8XxB4 9bPR2gGq,LGzlVsUJaoK
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...