Aristot
Multi tool use
 Aristot |
|---|
 Vista d'Aristot amb el Cadí al fons
|
|
| Localització |
|---|
 |
|
42° 22′ 48″ N, 1° 37′ 22″ E / 42.38°N,1.6227777777778°E / 42.38; 1.6227777777778
|
|
|
|
| Estat |
Espanya |
| Autonomia |
Catalunya |
| Vegueria |
Alt Pirineu i Aran |
| Comarca |
Alt Urgell |
| Municipi |
el Pont de Bar |
| Població |
|---|
| Total |
43 hab. (2009[1]) |
| Geografia |
|---|
| Altitud |
1223 m |
| Història i celebracions |
|---|
| Festa major |
Primer diumenge de setembre
|
| Identificador descriptiu |
|---|
| Codi postal |
25723 |
| Altres |
|---|
|
| Lloc web |
Lloc web oficial
|
 |
Aristot (Arestothe) és una entitat de població del terme municipal del Pont de Bar, a la comarca de l'Alt Urgell.
El poble se situa al cim d'un turó que domina la vall del riu Segre. Les cases s'estenen al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu, d'estil romànic, que ha estat objecte de diverses restauracions al llarg del temps. Un branc de la carretera N-260 és la seva principal via de comunicació.
Història
Aristot va tenir un castell que defensava el comtat de Cerdanya vers el vescomtat de Castellbò. Documentat des del segle IX, Arnau I de Castellbò, després d'apoderar-se'n, l'enderrocà l'any 1209. Més tard, el 1229, el cavaller Guillem d'Urtx el reconstrueix. No obstant això, els seus descendents, l'any 1301 decideixen vendre'l, amb la meitat del seu patrimoni, al rei Jaume II de Mallorca.[2]
El 28 de setembre de 1713, a les acaballes de la Guerra de Successió Espanyola, el General Josep Moragues i Mas, Governador de la Fortalesa de Castellciutat, signava la capitulació i lliurava la fortalesa a les tropes borbòniques.
El text de les capitulacions fou recollit per en Francesc de Castellví i Obando a les "Narraciones Históricas".
Fou municipi independent fins a l'any 1970 quan s'agregà a Toloriu, com a precursor de l'actual municipi del Pont de Bar.
Referències
↑ «Aristot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «el Pont de Bar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
AbuPpxG8ek
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Aristot
