Ngtjyty

Kavala
Καβάλα (el)
Localització
40° 56′ 23″ N, 24° 24′ 25″ E / 40.93959°N,24.40687°E / 40.93959; 24.40687
Agència governamental	Unitat descentralitzada de Macedònia i Tràcia
Regió	Macedònia Oriental i Tràcia
Municipi	Municipality of Kavala
Capital de	unitat perifèrica de Kavala Sanjak of Kavala
Població
Total	54.027 (2011)
• Densitat	479,81 hab/km²
Geografia
Part de	Macedònia Oriental i Tràcia
Superfície	112,6 km²
Altitud	53 m
Història i celebracions
Patró	Pau de Tars
Identificador descriptiu
Codi postal	65x xx
Fus horari	UTC+02:00 UTC+03:00
Prefix telefònic	2510
Altres
Agermanament amb	Nuremberg Varna Gabrovo Gradiška Saint-Étienne Tekirdağ
Lloc web	Lloc web oficial

Kavala —Καβάλα en grec, Kawala en turc otomà, Cavalle en francès — és una ciutat de Grècia, la segona del nord del país i principal port de Macedònia oriental, a la badia de Kavala enfront de l'illa de Tassos. És capital de la Prefectura de Kavala. El 2001 la seva població era de 63.293 habitants.

Història

La ciutat fou fundada per illencs procedents de Tassos el segle VI aC amb el nom de Neàpolis. El seu port fou la propera Philippi (Filips) de la que distava uns 14 km. S'ha volgut assimilar també a la ciutat esmentada com a Datum (Δάτον), famosa per les seves mines d'or, esmentada per Heròdot com a ciutat minera i port de mar, de la que també parla Estrabó Δάτος.) Scylax de Cària no obstant distingeix clarament entre Neàpolis i Datum i diu que aquesta darrera era una colònia atenenca, si bé el text ha estat classificat de corrupte en aquest punt i s'ha suposat que el significat de les seves paraules seria que Neàpolis va passar a ser colònia atenenca i llavors traslladada a Datum. Zenobi i Eustaci diuen tots dos que Datum fou colònia de Tassos, cosa molt possible, ja que els tassians tenien diverses colònies a la costa; si Neàpolis fou una colònia d'Atenes, la seva fundació seria posterior a Amfípolis. Neàpolis fou membre de la segona Lliga Atenenca i la seva contribució a l'aliança és esmentada en un pilar trobat a Atenes; Neàpolis va encunyar moneda.

Després va passar a Roma (segle II aC) i el 168 aC declarada civitas romana. El 42 aC fou base de Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) abans de ser derrotats a la batalla de Filips (Appià i Dió Cassi). L'apòstol Pau de Tars va desembarcar a Kavala al seu primer viatge a Europa (Actes dels Apòstols, XVI. 11).

Vella Kavala - Panagia

En el període bizantí fou anomenada Christoupolis pels grecs i Morunets pels búlgars. Al segle VI fou fortificada per Justinià I. Als segles VIII i IX les repetits atacs búlgars van obligar als bizantins a establir potents fortificacions i una guarnició notable a la ciutat. La ciutat va créixer econòmicament.

En els atacs dels normands de Sicília a Macedònia del 1185 la ciutat fou ocupada i cremada,. No se sap quan va aparèixer el nom de Kavala, però els otomans mai l'esmenten sota altre nom. El 1373 se sap que estava en mans del primicer Aleix de Bizanci, que va rebutjar un atac de pirates turcs (no s'especifica el seu origen). És possible que fos ocupada pels otomans poc abans de la conquesta de Serres el 1383. Vers el 1387 estava ja ocupada pels otomans; en tot cas la conquesta fou en temps de Murat I. El 1391 es va construir un aqüeducte.^[1]

En temps de Mehmed II el kada de Kavala el formaven la vila i 11 pobles (total 12 ziamets) i 235 llogarets (timars) i tenia més de 3.000 habitants dels quals més de 500 a la ciutat. Kavala era el centre d'un sandjak de l'eyalat de Djazair-i Bahr-i Safid; el sandjak estava dividit en set kades. Fou fortificada per Solimà I el Magnífic (1520-1566) que hi va fer construir una mesquita i altres centres religiosos. Sota els otomans la ciutat es va estendre cap al turó de Panagia amb la fortalesa bizantina. El 1684 fou assetjada pel venecià Francesco Morosini però no la va poder ocupar. Al segle XVIII i principis del XIX el govern del sandjak de Kavala era concedit generalment al paixà de Salònica que hi designava un representant o mutesellim.

França hi va obrir un viceconsolat i a partir del 1742 n'hi va obrir un Venècia. Muhammad Ali d'Egipte va néixer a Kavala el 1769 (la seva casa és avui un museu) que hi va fer construir una mesquita, una madrassa, una escola, una biblioteca i un menjador popular i va deixar els ingressos de Tàsos (que li corresponien) per finançar les seves fundacions. El 1800 la ciutat tenia 3.000 habitants; el seu port tenia intens tràfic comercial però era massa petit per vaixells de guerra. A la reorganització del 1864 va formar un kada del sandjak de Drama, depenent del vilayet de Salònica. El tractat de San Stefano del març de 1878 la va cedir a Bulgària però el tractat mai va entrar en vigor i fou substituït pel de Berlín el 13 de juliol de 1878, que la mantenia sota domini otomà. Abans del final del segle XIX va arribar a deu mil habitants. Religiosament depenia del bisbe de Xanthi.

Casa de Muhammad Ali

El novembre de 1912 fou capturada pels búlgars a la primera Guerra dels Balcans i el juliol de 1913 va ser ocupada per la marina grega. Pel Tractat de Bucarest (1913) Kavala va passar a Grècia. Després de la guerra turcogrega de 1919-1921 s'hi van refugiar milers de grecs expulsats d'Àsia Menor que van ocupar les cases dels turc expulsats cap a Anatòlia, i es va produir un gran desenvolupament agrícola i industrial; es va especialitzar en el tractament del tabac que ja es cultivava anteriorment així com el cotó. Entre 1941 i 1945 va estar sota ocupació de Bulgària. Als anys 50 es va estendre cap a la mar incorporant l'àrea a l'oest del port

Cavalle 4pi

Segells de correu

Entre 1893 i 1903, l'oficina francesa a la ciutat va emetre segells de correus amb el nom de Cavalle. ^{[cal citació]}

Geografia

Kavala està construïda com un amfiteatre amb esplèndides vistes a la costa. Alguns barris o zones de Kavala són:

Agermanaments

• 
  - Nuremberg, Alemanya
  


• 
  - Tekirdağ, Turquia
  


• 
  - Nevrokopski, Bulgària
  


• 
  - Gradiška, Bòsnia-Hercegovina
  

Personatges

• 
  Muhàmmad Alí Paixà, governador virrei d'Egipte 1805-1848


• 
  Giannis Kanakis, futbolista


• 
  Theódoros Zagorakis, futbolista

Vegeu també

• 
  AO Kavala.

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Lloc oficial


• Lloc oficial de la prefectura

Coord.: 40° 56′ 00″ N, 24° 24′ 00″ E / 40.9333°N,24.4°E / 40.9333; 24.4