Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o milloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussió).
Globulina és una esferoproteïna o proteïna globular, component del plasma sanguini.[1]Hi ha tres grups principals: globulines alfa 1 i 2, globulines beta i globulines èpsilon
Algunes de les següents globulines es classifiquen com a «reactiu de fase aguda». Això vol dir que són proteïnes que augmenten o disminueixen la seva concentració en el plasma, a partir dels processos inflamatoris o infecciosos. I que servixen per determinar certes patologies.[cal citació]
Contingut
1Globulines alfa 1
2Globulines alfa 2
3Globulines beta
4Globulines gamma
5Referències
Globulines alfa 1
L'alfa 1 o antitripsina: És l'encarregada de controlar l'acció dels enzims lisosomals. És reactiu de fase aguda.
La TBG: S'encarrega de fixar l'hormona tiroïdal. Transportadora de la T3 i la T4.
L'alfa 1 glucoproteïna àcida: També coneguda com a orosomucoide, és un reactiu de fase aguda sintetitzada en el fetge com a resposta a la inflamació i dany del teixit.
La RBP: És l'hormona fixador de retinol, la qual transporta vitamina "A". Normalment s'associa a la prealbúmina.
Globulines alfa 2
La macroglobulina (alfa 2): La funció primordial d'aquesta és neutralitzar els enzims proteolítics.
L'haptoglobina: És l'encarregada de fixar l'hemoglobina plasmàtica dels eritròcits, i la transporta al fetge perquè no es excreti per l'orina.
La ceruloplasmina: Transporta i fixa el 90 per cent del coure sèric.
L'eritropoetina: Sintetitzada en el ronyó davant una hipoxèmia, és la responsable de la formació d'eritròcits i plaquetes.
Globulines beta
L'hemopexina fixa i transporta el grup hemo de l'hemoglobina (Hb) cap al fetge.
La transferrina yransporta ferro de l'intestí a dipòsits de ferritina en diferents teixits, i d'allà a on siguin necessaris. És un reactiu de fase aguda.
El complex C3 del complement: Són proteïnes sèriques que actuen en immunitat inespecífica, provocant la lisi de diferents bacteris.
Globulines gamma
Corresponen a les immunoglobulines sèriques o anticossos (IgA, IgE, IgG, IgM i IgD).
Referències
↑«Globulina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...