Bàndicuts

Multi tool use
Bàndicuts
Peramelidae |

|
|
Taxonomia |
|
Super-regne |
Eukaryota |
Regne |
Animalia |
Fílum |
Chordata |
Classe |
Mammalia |
Ordre |
Peramelemorphia |
Família |
Peramelidae Gray, 1825
|
|
Gèneres |
- Isoodon
- Perameles
- Peroryctes
- Echymipera
- Microperoryctes
- Rhynchomeles
|
Distribució |
Endèmic de |
Austràlia
|
 |
Els bàndicuts (Peramelidae) són una família de petits marsupials semblants a rosegadors: el musell és llarg i puntegut, les orelles sense pèl i la cua peluda. La seva mida és una mica més gran que la de la rata i més petita que la del conill. Els dits de les seves quatre potes acaben en esmolades urpes. El pelatge està format per pèls basts i el seu color pot ser ataronjat, grisenc o marró; també pot ser ratllat en algunes espècies.
El bàndicut es distingeix por dues característiques que divergeixen del conjunt dels marsupials: la primera és la presència de moltes dents incisives (poliprotodòncia), que és característic dels marsupials carnívors i insectívors i la segona és una estructura especialitzada del peu que consisteix en la unió del segon i tercer dit per formar una única ungla i que és propi de marsupials herbívors com el cangur.
Distribució geogràfica
Les 21 espècies de bàndicuts s'estenen per Austràlia, Tasmània, Nova Guinea i Indonèsia.
Classificació
Subfamília Peramelinae
Gènere Isoodon
- Isoodon auratus
- Isoodon macrourus
- Isoodon obesulus
Ischnodon australis †
Gènere Perameles
- Perameles bougainville
- Perameles gunnii
- Perameles nasuta
Perameles eremiana †
Perameles allinghamensis †
Perameles bowensis †
Subfamília Peroryctinae
Gènere Peroryctes
- Peroryctes broadbenti
- Peroryctes raffrayana
Peroryctes tedfordi †
Subfamília Echymiperinae
Gènere Echymipera
- Echymipera rufescens
- Echymipera clara
- Echymipera echinista
- Echymipera kalubu
- Echymipera davidi
Gènere Microperoryctes
- Microperoryctes murina
- Microperoryctes ornata
- Microperoryctes longicauda
- Microperoryctes aplini
- Microperoryctes papuensis
Gènere Rhynchomeles
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bàndicuts 
|
Espècies vivents de peramelemorfs ordenades per família
|
Regne Animalia · Embrancament Chordata · Classe Mammalia · Infraclasse Metatheria
|
Thylacomyidae |
Macrotis |
Bilbi gros (M. lagotis) |
|
Peramelidae |
Isoodon |
Bàndicut daurat (I. auratus) · I. fusciventer · Bàndicut bru septentrional (I. macrourus) · Bàndicut bru meridional (I. obesulus)
|
Perameles |
Bàndicut barrat occidental (P. bougainville) · Bàndicut barrat oriental (P. gunnii) · Bàndicut de musell llarg (P. nasuta)
|
Peroryctes |
Bàndicut gegant (P. broadbenti) · Bàndicut de Raffray (P. raffrayana)
|
Echymipera |
Bàndicut vermellós (E. rufescens) · Bàndicut de llavis blancs (E. clara) · Bàndicut espinós de Menzies (E. echinista) · Bàndicut espinós (E. kalubu) · Bàndicut espinós de David (E. davidi)
|
Microperoryctes |
Bàndicut ratolí (M. murina) · M. ornata · Bàndicut ratllat (M. longicauda) · M. aplini · Bàndicut de Papua (M. papuensis)
|
Rhynchomeles |
Bàndicut de l'illa Ceram (R. prattorum) |
|
Categoria |
Bases de dades taxonòmiques |
EOL GBIF ITIS MSW NCBI Paleodb
|
PD8MPd,BUctZ1ZQCLNdFE0T7bavXePa,Rq4FuJNq pnCwCesv8
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...