Josep Insa Martínez, Pepito Insa, (Cocentaina, 10 de novembre del 1924 - 2010) va ser director d'orquestra i compositor.
Contingut
1Biografia
2Obres
2.1Obres per a banda
3Arxius de so
4Enllaços
5Referències
Biografia
Va néixer en el si d'una família de músics. Fou cofundador i primer director (1985-1991) de la banda de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina.[1]
Josep Insa ha escrit gran nombre d'obres per a banda, especialment pas-dobles i música festera. El 1980 compongué Visca la festa, l'himne de les festes de Cocentaina.
Obres
Visca la festa: himne de festes (1980), amb lletra de Gerard Mur i Pérez
Obres per a banda
América 66 (1966), marxa militar
Relíquies de Sant Hipòlit, marxa de processó
Marxes mores: Al-Azarch, Al Caïd, Beduinos de Petrer, Bohemios de Petrer, Contestania, Cop Morotó, El-Ma-Ir (1981), Enrique Gibert "flautí", Mar-Bro, Moros Bequeteros, Moros Bohemios, Pluma i cordó, Xato Manta Roja (1986)
Pas-dobles: Al fillol, Al Paste, Alberri (1965), Alcalde Carbonell, Als amics, Als Contrabandistes, Ateneu musical contestà (1986), Barceló de Sax, Caballeros Halcones (2005), Calle Mayor, Cavall Bernat, Erik, Enrique Giner, Esther, Ida y vuelta (dedicada al seu oncle, el flautista Francisco Insa Giner, "Paco El Mallorquí"), Joan Pascual, Jordiet el Navarro, José Antonio Navarro, Juan Faubel, Juanito bajoquero, La Llana, Luis Sáez (1985), Manolo el lliberal, Manolo pichòc, Manolo Sanchis, Marimé, Musas, Músics i cordoneros, Paco Gisbert, Paco Llopis (1987), Paco Vicaya, Padre Manresa, Pascual Gibert, Pau i Guerra, Pedralba, Pep el Mallorquí, Pepito Gisbert (1970), Pere Zaragoza, Peris pantorreta, Poeta Valls (2006), Rafael Bohigues, El sabater, Vicente "El Santo", Yago, Zudaire
Arxius de so
Ateneu Musical Contestà, interpretat per l'Ateneu Musical de Cocentaina
Enllaços
Ressenya d'Al-Azarch(anglès)
Llista d'obres del compositor
Referències
↑«Història de l'Ateneu Musical de Cocentaina». Arxivat de l'original el 9 de febrer de 2007.
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Ateneu Musical Contestà, interpretat per l'Ateneu Musical de Cocentaina
