La hiena bruna (Hyaena brunnea, anteriorment Parahyaena brunnea) és una espècie de hiena.
Contingut
1Descripció
2Distribució i hàbitat
3Comportament
4Dieta
5Reproducció
6Referències
7Enllaços externs
Descripció
Les hienes brunes tenen una mida que varia entre 70.6 i 86.8 centímetres d'alçada a l'espatlla i un pes entre 35 i 50 quilos. A diferència de la hiena tacada, que és de mida més gran, no presenta diferències de mida apreciables entre els dos sexes,[1] encara que els mascles poden ser lleugerament més grans que les femelles.[2] El pelatge és llarg i espès, en particular a l'esquena i la cua,[1] i de color predominantment marró bru, encara que el cap és de color gris, la part superior és vermellosa i les potes de color gris amb ratlles horitzontals fosques. El coll i l'esquena estan coberts de pèls erèctils de 30,5 centímetres de llargària.[2] Les hienes brunes tenen unes poderoses mandíbules ben aviat, ja que fins i tot els individus joves, poden trencar els ossos de les cames d'una gasela saltadora en cinc minuts, tot i que aquesta habilitat es va perdent amb l'edat, a mesura que les dents es van desgastant gradualment.[3] Els cranis de hiena bruna són més grans que els de la majoria de hienes tacades del nord i la seva dentadura és més robusta, fet que indica una adaptació dietètica menys generalitzada.[4] Les hienes brunes tenen una bossa anal sota la base de la cua, la qual produeix una pasta blanca i negra. La bosa té un solc, cobert d'una secreció de color blanc, que separa un parell de lòbuls que produeixen una secreció de color negre. Aquestes secrecions són dipositades a les tiges d'herba separades per aproximadament un quart de milla al llarg de la zona d'alimentació i en particular dels seus límits territorials.
Distribució i hàbitat
Viu a zones àrides[5] (matollars, boscos de sabana, praderies i zones semidesèrtiques) de Namíbia, Botswana, l'oest i el sud de Zimbabwe, el sud de Moçambic i Sud-àfrica.[2] Actualment és l'espècie de hiena més rara.[3]
Al llarg de les zones costaneres de la seva zona de distribució, sovint se les troba cercant carronya a les platges.[5]
Comportament
Les hienes brunes són animals socials que poden viure en grups formats per un adult de cada sexe i diversos membres joves, encara que hi ha registres de grups formats per quatre mascles i sis femelles adults. Es creu que en aquests casos, hi ha com a mínim un mascle dominant. La hiena bruna manté una jerarquia estable dins el grup, per mitjà de mostres rituals d'agressivitat i baralles simulades. Habitualment cerquen aliment en solitari i no mantenen un territori fix, en lloc de fer servir llocs de cacera habituals. L'emigració és comuna dins del grups de hienes brunes, particularment entre els mascles joves, els quals s'uneixen a grups quan assoleixen l'edat adulta.[2]
Dieta
Les hienes brunes són principalment carronyaires, amb una dieta formada principalment per cadàvers de preses mortes per depredadors més grans, encara que poden complementar la seva dieta amb rosegadors, insectes, ous i fruits. No obstant això, la hiena bruna és un carronyaire agressiu, que sovint s'apropia de preses mortes per xacals de llom negre, guepards i lleopards (inclosos mascles adults).[6][7] Les hienes brunes solitàries ataquen als lleopards per prendre'ls les preses mantenint les mandíbules ben obertes, fent fugir cap als arbres fins i tot als mascles adults.[8] De vegades s'han vist hienes brunes atacant lleopards, fins i tot quan no hi ha cap presa en disputa.[9] Al desert de Kalahari, les hienes brunes sovint són els mamífers carnívors dominants a causa del seu domini sobre els altres depredadors que hi viuen i a l'escassetat de lleons, hienes tacades i grups de gossos africans salvatges.[6]
Les hienes brunes emmagatzemen els aliments sobrants en matolls o forats i els recuperen en les següents 24 hores.[2] Són caçadors dolents, fet que fa que les preses vives representin una petita part de la seva dieta. Al sud del Kalahari, espècies com la rata llebre sud-africana, la gasela saltadora, l'otoció i algunes espècies d'otídids, només representen un 4,2% del total de la seva dieta,[10] mentre que a la costa de Namíbia, els cadells d'ós marí afroaustralià representen el 2,9% del total de la seva ingesta alimentaria.[11] Al desert de Kalahari, les hienes brunes estan actives i cercant aliment el 80% del temps de la nit. Mentre cerquen aliment recorren distàncies de 31,1 quilòmetres, amb un record registrat de 54,4 quilòmetres.[10] El seu poderós sentit de l'olfacte, permet que puguin ensumar cadàvers secs fins i tot a una distància de 2 quilòmetres amb vent a favor.[10]
Reproducció
Cadell de hiena bruna
Les femelles són poliestriques i generalment tenen la seva primera ventrada durant el segon any de vida. Les hienes brunes s'aparellen entre maig i agost i tenen un període de gestació que sol durar 97 dies.[2] A diferència de les femelles de pròteles, les femelles de hiena bruna s'aparellen amb mascles nòmades o amb el mascle dominant del seu propi clan. Els mascles no mostren resistència davant d'aquest fet i ajuden a les femelles a criar als seus cadells.[3] Les femelles donen a llum en caus, els quals estan ocults en dunes remotes lluny dels territoris de les hienes tacades i dels lleons. Les mares solen donar a llum cada 20 mesos. Generalment, només es reprodueixen les femelles dominants, però si es produeixen dues ventrades de femelles diferents dins del mateix clan, les mares també alimenten als cadells de les altres, tot i que afavoreixen als seus propis.[3] Les ventrades són generalment d'1 a 5 cadells, els quals tenen un pes d'un quilo al néixer.[2] A diferència de les hienes tacades,[3] les hienes brunes neixen amb els ulls tancats i no els obren fins als vuit dies. Els cadells surten dels seus caus als tres mesos.[2] També al contrari del que succeeix amb les hienes tacades, tots els membres adults del clan porten aliment als cadells,[3] els quals no són completament deslletats ni abandonen la proximitat del seu cau, fins que assoleixen els 14 mesos d'edat.[2]
Referències
↑ 1,01,1(anglès)The behavior guide to African mammals: including hoofed mammals, carnivores, primates by Richard Estes, published by the University of California Press, 1991
↑ 2,02,12,22,32,42,52,62,72,8(anglès)Walker's carnivores of the world by Ronald M. Nowak, published by JHU Press, 2005
↑ 3,03,13,23,33,43,5(anglès)Chapter 4: Rich Man's Table from David MacDonald's The Velvet Claw BBC books, 1992
↑(anglès)V.G Heptner i A.A. Sludskii. Mammals of the Soviet Union, Volume II, Part 2. ISBN 9004088768.
↑ 5,05,1Nowak, R. 1999. Walker's Mammals of the World. Baltimore: The Johns Hopkins University Press.
↑ 6,06,1(anglès) Owens, Mark and Owens, Delia. Cry of the Kalahari.1984. pàg. 133-5.
↑(anglès) "Hyenas of the Kalahari". Owens, Delia and Owens,Mark. Natural History. 89(2):p50 (February 1980)/
↑(anglès) Owens, Mark and Owens, Delia. Cry of the Kalahari. 1984. pàg. 133-5.
↑(anglès) "Hyenas of the Kalahari". Owens, Delia and Owens,Mark. Natural History. 89(2):p50 (February 1980).
↑ 10,010,110,2(anglès) Mills, M.G.L. 1990. Kalahari hyaenas: the comparative behavioural ecology of two species. Unwin Hyman, London.
↑(anglès) Goss, R.A. 1986. The influence of food source on the behavioural ecology of brown hyaenas Hyaena brunnea in the Namib Desert. MSc thesis, University of Pretoria, Pretoria.
Enllaços externs
(anglès) IUCN Hyaenidae Specialist Group Brown Hyena pages
(anglès) The Brown Hyena Research Project
(anglès) Fossils of the Brown Hyena
(anglès) Brown Hyena Images and Video - ARKive.org
(anglès)Hyaena brunnea a Mammal Species of the World (MSW) (anglès)
(anglès)Hyaena brunnea (TSN 726268) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
(anglès) Hyaena brunnea a Animal Diversity Web. (anglès)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Viquiespècies
Espècies vivents de carnívors
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Infraclasse: Eutheria · Superordre: Laurasiatheria
Subordre Feliformia
Nandiniidae
Nandinia
Civeta de palmera africana (N. binotata)
Herpestidae (Mangostes)
Atilax
Mangosta aquàtica (Atilax paludinosus)
Bdeogale
Mangosta de cua gruixuda (Bdeogale crassicauda) · Mangosta de Jackson (Bdeogale jacksoni) · Mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes)
Gat de Borneo (Catopuma badia) · Gat daurat asiàtic (Catopuma temminckii)
Felis
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
Leopardus
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat d'Iriomote (Prionailurus iriomotensis) · Gat de cap pla (Prionailurus planiceps) · Gat rubiginós (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera de dents petites (Arctogalidia trivirgata)
Macrogalidia
Civeta de palmera de Sulawesi (Macrogalidia musschenbroekii)
Paguma
Civeta de palmera emmascarada (Paguma larvata)
Paradoxurus
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mangosta de bandes amples (Galidictis fasciata) · Mangosta de Wozencraft (Galidictis grandidieri)
Mungotictis
Mangosta de bandes estretes (Mungotictis decemlineata)
Salanoia
Mangosta bruna de Madagascar (Salanoia concolor) ·S. durrelli
Subordre Caniformia (continua més avall)
Ursidae (Óssos)
Ailuropoda
Panda gegant (A. melanoleuca)
Helarctos
Ós malai (H. malayanus)
Melursus
Ós morrut (M. ursinus)
Tremarctos
Ós d'antifaç (T. ornatus)
Ursus
Ós negre americà (U. americanus) · Ós bru (U. arctos) · Ós blanc (U. maritimus) · Ós del Tibet (U. thibetanus)
Mephitidae (Mofetes)
Conepatus
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Coatí de nas blanc (N. narica) · Coatí sud-americà (N. nasua)
Nasuella
N. meridensis · Coatí de muntanya (N. olivacea)
Potos
Kinkajú (P. flavus)
Procyon
Ós rentador menjacrancs (P. cancrivorus) · Ós rentador (P. lotor) · Ós rentador de Cozumel (P. pygmaeus)
Ailuridae
Ailurus
Panda vermell (A. fulgens)
Subordre Caniformia (continua més amunt)
Otariidae (inclou els óssos marins i els lleons marins)
Arctocephalus
Ós marí sud-americà (A. australis) · Ós marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Ós marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Ós marí antàrtic (A. gazella) · Ós marí de Juan Fernández (A. philippii) · Ós marí afroaustralià (A. pusillus) · Ós marí de Guadalupe (A. townsendi) · Ós marí subantàrtic (A. tropicalis)
Callorhinus
Ós marí septentrional (C. ursinus)
Eumetopias
Lleó marí de Steller (E. jubatus)
Neophoca
Lleó marí australià (N. cinerea)
Otaria
Lleó marí sud-americà (O. flavescens)
Phocarctos
Lleó marí de Nova Zelanda (P. hookeri)
Zalophus
Lleó marí de Califòrnia (Z. californianus) · Lleó marí de les Galápagos (Z. wollebaeki)
Guineu dels Andes (L. culpaeus) · Guineu grisa de Darwin (L. fulvipes) · Guineu grisa argentina (L. griseus) · Guineu d'Azara (L. gymnocercus) · Guineu de Sechura (L. sechurae) · Guineu cendrosa (L. vetulus)
Lycaon
Gos salvatge africà (L. pictus)
Nyctereutes
Gos viverrí (N. procyonoides)
Otocyon
Otoció (O. megalotis)
Speothos
Gos dels matolls (S. venaticus)
Urocyon
Guineu grisa (U. cinereoargenteus) · Guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (U. littoralis)
Vulpes
Guineu de Bengala (V. bengalensis) · Guineu de Blanford (V. cana) · Guineu del Cap (V. chama) · Guineu de l'estepa (V. corsac) · Guineu del Tibet (V. ferrilata) · Guineu àrtica (V. lagopus) · Guineu d'orelles llargues (V. macrotis) · Guineu pàl·lida (V. pallida) · Guineu de Rüppell (V. rueppelli) · Guineu veloç (V. velox) · Guineu roja (V. vulpes) · Fennec (V. zerda)
Família Mustelidae
Guloninae
Eira
Taira (E. barbara)
Gulo
Golut (G. gulo)
Martes
Marta nord-americana (M. americana) · Marta de coll groc (M. flavigula) · Fagina (M. foina) · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii) · Marta (M. martes) · Marta del Japó (M. melampus) · Marta gibelina (M. zibellina)
Pekania
Marta pescadora (P. pennanti)
Helictidinae
Melogale
Toixó d'Everett (M. everetti) · Toixó de la Xina (M. moschata) · Toixó oriental (M. orientalis) · Toixó de Myanmar (M. personata)
Ictonychinae
Galictis
Grisó petit (G. cuja) · Grisó gros (G. vittata)
Ictonyx
Turó ratllat africà (I. striatus)
Lyncodon
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
Poecilictis
Turó ratllat saharià (P. lybica)
Poecilogale
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
Vormela
Turó marbrat (V. peregusna)
Lutrinae (Llúdries)
Aonyx
Llúdria del Cap (A. capensis) · Llúdria d'ungles curtes oriental (A. cinerea)
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Eisenach Localització 50° 58′ 29″ N, 10° 19′ 28″ E / 50.974722222222°N , 10.324444444444°E / 50.974722222222; 10.324444444444 Estat Alemanya Estat federat Turíngia Capital de Ducat de Saxònia-Eisenach Q1787273 Conté la localitat Berteroda Hötzelsroda Madelungen Neuenhof Hörschel Neukirchen Stedtfeld Stockhausen Stregda Wartha (Eisenach) Göringen Població Total 42.417 (2015) • Densitat 407,19 hab/km² Geografia Part de Q2098401 Superfície 104,17 km² Banyat per Hörsel i Werra Altitud 215 m Limita amb Wartburgkreis Werra-Meißner-Kreis Ilmenau Meiningen Organització política • Cap de govern Katja Wolf (2012) Membre de Q27862084 Aliança per el medi ambient (1995) Identificador descriptiu Codi postal 99817 Zona horària UTC+01:00 UTC+02:00 Prefix telefònic 03691, 036920 i 036928 Codi NUTS DEG0N Clau d...