Bielefeld











































































































Infotaula de geografia políticaBielefeld










Bandera de Bielefeld Escut de Bielefeld

Sparrenburg innovative sights.JPG


Localització







North rhine w BI.svg

52° 01′ 00″ N, 8° 32′ 00″ E / 52.016666666667°N,8.5333333333333°E / 52.016666666667; 8.5333333333333



Estat Alemanya
Estat federat Rin del Nord - Westfàlia
Regió administrativa Regió de Detmold
Conté la localitat

Població
Total
333.451 (2016)
• Densitat
1.288,35 hab/km²
Geografia
Part de
Ostwestfalen-Lippe
Superfície
258,82 km²
Altitud
118 m
Limita amb

Història i celebracions
Creació
1214 (Gregorià)
Organització política
• Cap de govern
Pit Clausen (2009)
Membre de

Identificador descriptiu
Codi postal
33501, 33602, 33604, 33605, 33607, 33609, 33611, 33613, 33615, 33617, 33619 i 33647
Fus horari

Prefix telefònic
05203, 05208, 05202, 05205, 05206, 05209 i 0521

Codi NUTS
DEA41
Clau de municipalitat alemanya
05711000
Altres
Agermanament amb



Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Bielefeld és una ciutat alemanya situada a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia. És la ciutat més gran de la regió de Westfàlia Oriental-Lippe i és un centre major en l'estat federal. Forma, juntament amb Gütersloh i Herford, una àrea metropolitana important.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Geografia


  • 3 Educació


  • 4 Geografia


  • 5 Personatges il·lustres


  • 6 Vegeu també





Història




La ciutat el 1895.


El primer esment conegut de Bielefeld data de 1214, en un contracte del Comte Hermann von Ravensberg i el Monestir de Marienfeld. Anteriorment, havia en la zona un assentament de camperols poc important amb el nom de "Biliuelde". La fundació de la ciutat es deu, probablement, a la necessitat d'assegurar la frontera sud del territori del comtat. També es tenia previst desenvolupar la ciutat perquè fos una referència comercial i la capital del comtat.


La ubicació en les rutes comercials i la proximitat a l'important pas pel bosc Teutoburg li va permetre convertir-se ràpidament en el centre financer del Comtat de Ravensberg.


A finals del segle XV, la ciutat va entrar a formar part de la Lliga Hanseàtica i a partir del segle XVI es va introduir a la indústria del lli.


Com a resultat de la Guerra dels Trenta Anys, la ciutat va ser presa per Brandenburg i Prússia. En el segle XVIII, la indústria del lli va entrar en crisi, però amb la introducció del ferrocarril, la indústria es va desenvolupar. En la ciutat es troben encara els edificis d'una de les fàbriques de lli més grans d'aquests temps, la "Ravensberger Spinnerei". Encara avui, Bielefeld és un centre important de manufactura. En el segle XIX també es va desenvolupar la indústria d'aliments amb la signa Oetker (d'August Oetker), que és una de les més grans d'Europa.


En el segle XX, la ciutat va créixer particularment, a l'unir-se amb comarques properes i així fer-se una ciutat gran. Al començar la Segona Guerra Mundial, Bielefeld va participar en la indústria armamentista i, al faltar la mà d'obra, es van emprar esclaus polonesos i russos. Els aliats van bombardejar la ciutat el 1940, però la major destrucció en bombardejos va ocórrer el 30 de setembre de 1944.


El 1945 l'exèrcit dels Estats Units va prendre la ciutat sense resistència. La reconstrucció de la ciutat, després de la guerra, va canviar el caràcter de Bielefeld, al reemplaçar edificis històrics amb edificis moderns.



Geografia



  • Altitud: 113 metres.

  • Latitud: 52º 01' 59" N

  • Longitud: 008º 31' 59" E.



Educació


Des de 1969 hi ha en la ciutat una universitat, que des de començaments dels 90 s'ha especialitzat a realitzar estudis sobre el racisme i la xenofòbia contra els estrangers i, en particular, contra els musulmans dintre de la Unió Europea, pel que periòdicament presenta informes a la Comissió Europea.



Geografia


La ciutat està a la vora del Bosc Teutònic (en alemany Teutoburger Wald), que presenta una cadena de turons que creuen per la zona urbana.
Bielefeld City.jpg



Personatges il·lustres




  • Tilman Rammstedt, escriptor.


  • Sophie Cruvelli (1826-1907), soprano dramàtica.


  • F.W. Murnau, director de cinema.


  • Helmuth Osthoff (1896-1983) músicòleg.



Vegeu també



  • Metro de Bielefeld

  • Conspiració de Bielefeld












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more