Grandidierita
 Grandidierita | |
|---|---|
 Cristalls de grandidierita de la localitat tipus | |
| Fórmula química | MgAl3O2(BO3)(SiO4) |
| Epònim | Alfred Grandidier |
| Localitat tipus | Cap Andrahomana, Comuna de Ranopiso, Districte de Tôlanaro (Fort Dauphin), Regió d'Anosy, Província de Toliara, Madagascar |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AJ.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AJ.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.31 |
| Dana | 54.1.1.1 |
| Heys | 17.5.49 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,335(2) Å; b = 10,978(2) Å; c = 5,760(2) Å; |
| Simetria | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | verd blavós, blau verdós |
| Exfoliació | perfecta en {100} i {010} |
| Duresa | 7,5 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,98 a 2,99 g/cm3 (mesurada); 3,00 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,602 nβ = 1,636 nγ = 1,639 |
| Birefringència | δ = 0,037 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 24° a 32°, calculat: 32° |
| Dispersió òptica | forta r < v |
| Impureses comunes | Ti, Mn, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1902 |
| Referències | [1] |
 | |
La grandidierita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de l'explorador francès Alfred Grandidier (1836-1912).
Característiques
La grandidierita és un nesosilicat de fórmula química MgAl3O2(BO3)(SiO4). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5. És l'anàleg amb magnesi de l'ominelita. Químicament és una espècie propera a la kornerupina.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la grandidierita pertany a "09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO3 i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO4" juntament amb els següents minerals: ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), proshchenkoïta-(Y) i jadarita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1902 al Cap d'Andrahomana, al districte de Tôlanaro, a la regió d'Anosy (Província de Toliara, Madagascar).
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grandidierita |
↑ «Grandidierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 octubre 2016].
