Comtat de Burbant
Multi tool use
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El comtat de Burbant fou una jurisdicció feudal que va existir al Ducat de Lotaríngia del segle X el 1136. Al segle X el rei de Germània, Enric I l'Ocellaire (912-936) va crear els comtats de Biest i de Chièvres a l'anomenada marca d'Eename (a pocs km d'Oudenaarde). El territori entre els rius Haine i Escalda depenia de la marca que al seu torn formava part del ducat de Baixa Lotaríngia. Terre imperial, els comtes locals aspiren a més poder i al mateix temps com a terra fronterera va quedar entre els territoris dels comtes d'Hainaut i els comtes de Flandes. El 1005 aquest darrer va ocupar Valenciennes. A la riba dreta de l'Escalda, el pagus de Burbant dins la marca d'Eename (Chièvres) i la riba esquerra possessió del comtat de Flandes. El comtat fou concedit a Gueric II d'Avesnes, castellà de Leuze, després del 1020, tenint centre a Chièvres. Vers 1136 el títol va desaparèixer i esdevingué castellania d'Ath: el comte de Burbant havia adquirit la terra d'Ath on va construir un castell, la Torre Burbant i va traslladar la capital a aquest lloc, que va formar la castellania d'Ath, feudataria del comte d'Hainaut sota Balduí IV (mort el 1171), anomenat el Constructor, que va comprar al castellà Gil de Trazegnies la terra d'Ath el 1148 però sense incloure la resta dels territoris de la castellania i la mateixa Ath; el 1158 va adquirir Braine-la-Willotte (Braine-le-Comte) del capítol de Sainte-Waudru, el 1159 va incorporar la senyoria de Chimay i el 1160 les castellanies de Valenciennes i d'Ostrevent. A la seva mort el va succeir la filla Margarida d'Hainaut que va reconèixer el nét Joan II d'Avesnes com a hereu d'Hainaut, el qual va aprofitar l'anomenada guerra dels Rodons organitzada per un clan d'Ath, per apropiar-se de la resta del comtat de Burbant amb la fortalesa Ath, Condé i Leuze.
Referència
hOnXNVkB130Vb lYHoU,2pX,6yunOOEUfw aUcjpZAyR ek6200NJ KnDUT,kc9TGcG,NC1QeW0PUzoAOh
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
